Parc Nacional Tikal
Tipus | parc nacional de Guatemala parc | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | El Petén (Guatemala) | |||
| ||||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 57.600 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (iii), (iv), (ix) i (x) | |||
Identificador | 64 | |||
Lloc web | mcd.gob.gt… | |||
El Parc Nacional Tikal és un parc nacional que es troba a Guatemala, a la regió nord del departament del Petén. S'estén per 57.600 hectàrees (220 m²) i inclou l'antiga ciutat maia de Tikal i els boscos tropicals, sabanes i aiguamolls dels voltants.[1] El 1979, el Parc Nacional Tikal va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb motiu de les excel·lents ruïnes mesoamericanes de Tikal i l'ecologia única del paisatge circumdant.[2]
Història
[modifica]El «Projecte Tikal», com es va anomenar en aquell moment, va ser proposat per primera vegada per la Universitat de Pennsilvània el 1949.[3] Fundat el 26 de maig de 1955, el Parc Nacional de Tikal va ser establert per decret governamental del Ministeri d'Educació, a través de l'Institut d'Antropologia i Història, assessorat pel Dr. Adolfo Molina Orantes i sota el govern de Carlos Castillo Armas.[4][5] Un cop establert, la Universitat de Pennsilvània es va encarregar de la neteja, manteniment, excavació i restauració del parc del 1956 al 1969.[3]
El Parc Nacional Tikal forma part del Programa Mundial de l'Home i la Biosfera, dins de la Reserva de la Biosfera Maia.[6] A causa del seu ecosistema exuberant i variat, moltes espècies de plantes i animals prosperen dins dels límits del parc. Cinc espècies de fèlids resideixen al parc, inclosos el jaguar i el puma, juntament amb diverses espècies de micos i formigues.[2] A més, al parc es troben més de 300 espècies d'ocells, entre les quals hi ha l'aligot camallarg i el gall dindi ocel·lat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Escapada Parque Nacional Tikal – Raconets». [Consulta: 17 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Tikal National Park». UNESCO World Heritage Convention. United Nations Educational Scientific and Cultural Organization. [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Rainey, Froelich. «Tikal, A 14 Year Program Now Completed by Penn Museum Expedition Magazine, Winter 1970». Penn Museum Expedition Magazine. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Ministry of Culture and Sports of Guatemala. «Tikal Government Page». Guatemala. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Torres, Estuardo. «Parque Nacional Tikal» (en castellà). Ministerio de Cultura y Deportes. Arxivat de l'original el 18 December 2009. [Consulta: 30 juliol 2014].
- ↑ UNESCO. «UNESCO Maya Biosphere Reserve, Guatemala». UNESCO, 25-06-2019. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Sutter, Jason; Martínez A., Walter E.; Oliva T, Francisco; Oswaldo J, Nery; Whitacre, David F. The Condor, 103, 1, 01-02-2001, pàg. 70–77. DOI: 10.1093/condor/103.1.70 [Consulta: free].