Parc Nacional de Bicuar
| ||||
| Tipus | parc nacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Huíla (Angola) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 7.772 km² | |||
| Espècies conservades | Guepards, leopards | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 350 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1964 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Direcção Nacional de Gestão do Ambiente | |||
El Parc Nacional de Bicuar és un parc nacional d'Angola. Està situat a la regió sud-oest del país a l'altiplà de Huíla, uns 120 km al SE de Lubango. El parc és una àrea de pujols de sorra i arbustos espessos. El clima és tropical semiàrid. Bicuar es va establir com una reserva de caça en 1938, i reformat com a parc nacional en 1964. Històricament conegut per les seves grans mamífers, com el búfal negre, el parc va patir molt en la Guerra Civil angolesa (1975-2002). Durant aquest temps els animals van ser majoritàriament delmats, però el govern d'Angola està portant a terme esforços per reconstruir la infraestructura i reubicar els animals.[1]
Característiques naturals
[modifica]El parc està vorejat a l'est pel riu Cunene, un dels pocs rius perennes a la regió. La vegetació dominant és descrita com boscos angolesos de miombo i boscos angolesos de mopane, una àrea de sabana i boscos a l'altiplà oriental dels turons costaners.[2] Algunes porcions del parc són pantans estacionalment humits o aiguamolls i pastures de dambo.[3]
El Bicuar se situa a l'extrem nord d'una ecoregió diferent coneguda com els boscos angolesos de mopane.[4] La zona és coneguda per alta riquesa d'espècies, precipitacions variables, i la importància dels arbres mopane pels animals i habitants de la regió.
El clima de Bicuar és descrit sota la classificació climàtica de Köppen com a clima temperat tropical muntanyenc amb hiverns secs (Cwb), i als mesos més càlids les temperatures tenen una mitjana per sota dels 22 degC. La precipitació mitjana és de 600-800mm/any.[5]
Vida animal
[modifica]La zona ha estat històricament coneguda per grans ramats d'antílops comuns, elefants i altres grans mamífers grans. Es creu que les poblacions de totes les espècies han estat seriosament reduïdes per la guerra (es diu que el parc va ser utilitzat com a camp de pràctiques de tir), la caça furtiva i la invasió humana. Des del cessament de les hostilitats, el govern de la província de Huila ha començat a reconstruir la infraestructura del parc per atreure i protegir els animals.
El 2013 es va informar que alguns dels grans mamífers estan tornant a Bicuar. L'administrador del parc ha assenyalat que Estem contents amb el retorn de ramats d'elefants als municipis de Quipungo, Matala i Gambos, ja que els animals estan reconeixent el seu hàbitat i es reprodueixen a l'interior del parc.[6] A més d'elefants, al parc també hi ha antílops, antílops, nyus i zebres.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Framework Report on Angola's Biodiversity, 2009». Republic of Angola, Ministry of Environment, 2004. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ «118/119 Biodiversity and Tropical Forest Assessment for Angola». USAID, May 2008. [Consulta: 30 octubre 2014].
- ↑ «Wetlands 5.1, Angola». Wetlands International, Ramsar Sites Information Service, p. 12. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Angolan Mopane Woodland». Ecoregions, World Wildlife Fund. Arxivat de l'original el 2014-11-29.
- ↑ «Climate of the Kunene Basin». Kunene River Awareness Kit. Arxivat de l'original el 2011-12-09. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ «Animals Return to Bicuar National Park». Agence Angla Press, February 13, 2013.
- ↑ «Tourism in Angola». Republic of Angola, Embassy of Angola, Washington DC. Arxivat de l'original el 2017-03-02. [Consulta: 7 juny 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Mapa topogràfic, regió de Bicuar, Army Map Service, US Army, Washington DC, 1966
- Map of Angola www.triploc.com (Bicuari Park in lower left section)
