Vés al contingut

Parc Nacional de Bundala

Plantilla:Infotaula indretParc Nacional de Bundala
Imatge
Tipusparc nacional
reserva de la biosfera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHambantota (Sri Lanka) i Província Meridional (Sri Lanka) Modifica el valor a Wikidata
Map
 6° 12′ 50″ N, 81° 13′ 30″ E / 6.2139°N,81.225°E / 6.2139; 81.225
Característiques
Superfície62 km² Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Identificador487
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
Reserva de la biosfera  
IdentificadorEntrada: unesco.org… Modifica el valor a Wikidata
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 11582 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional de Bundala és un important refugi d'hivern d'ocells migratòries aquàtiques que es troba a Sri Lanka. A Bundala resideixen cent noranta-set espècies d'ocells, entre les quals destaca el flamenc, que migra en grans estols.[1] El 1969 Bundala va ser designat refugi de vida salvatge i el 4 de gener de 1993 fou protegit amb l'estatus de parc nacional.[2] El 1991 Bundala va ser el primer aiguamoll a ser declarat lloc Ramsar a Sri Lanka. El 2005 el parc nacional va ser reconegut per la UNESCO com a reserva de la biosfera, convertint-se en la quarta reserva de la biosfera a Sri Lanka.[3] El parc nacional està situat a uns 245 kilòmetres al sud-est de Colombo.[2]

Medi físic

[modifica]

A la zona, els substrats són principalment gneiss tipus hornblenda-biotita de la sèrie de l'est de Vijayan.[1] El clima sec típic de les regions baixes preval. La precipitació anual local és d'uns 1.074 mm.[2] Si bé la zona rep una quantitat important de precipitacions durant la temporada del monsó del nord-est, el clima sec domina durant la resta de l'any. La proximitat a l'oceà Índic ajuda a atenuar les temperatures. La temperatura anual mitjana és d'uns 28 °C, però la temperatura s'eleva durant els mesos d'abril, maig i juny. Al parc nacional la humitat relativa és elevada amb valors que ronden el 80%.[1] El parc nacional es compon de quatre llacunes: Bundala de 520 ha, Embilikala de 430 ha, Malal de 650 ha i Koholankala de 390 ha.

Ecologia

[modifica]

Quant a la seva ecologia, el parc allotja set tipus d'hàbitats terrestres i sis tipus de zones humides.[1] A la zona s'han descrit l'existència de 383 espècies vegetals, i les més abundants són arbustos secs amb espines i herbes. Això inclou sis espècies endèmiques i set espècies amenaçades a nivell nacional.[4] Bundala també inclou un petit manglar a la zona de la llacuna de Bundala. Al parc s'han descrit tres-centes vint-i-quatre espècies de vertebrats,[1] que inclouen trenta-dues espècies de peixos, quinze espècies d'amfibis, quaranta-vuit espècies de rèptils, cent noranta-set espècies d'aus i trenta-dues espècies de mamífers. Cinc d'aquests mamífers es troben amenaçats.[4] Entre els invertebrats es troben cinquanta-dos espècies de papallones, inclosa Troides darsius la papallona més gran de Sri Lanka.[5] Les espècies més comunes són Appia wardii, Ixias pyrene i Colotis amata.

A les llacunes el fitoplàncton més abundant està compost per diverses espècies de cianofícies com ara Macrocystis, Nostoc, Oscillatoria,[6] i Hydrilla, les quals abunden e les llacunes d'Embilikala i Malal. Les plantes aquàtiques com ara el jacint aquàtic, els nenúfars, i Typha angustifolia poblen les zones sorrenques i els rierols. La vegetació es compon principalment d'arbustos d'acàcia, com ara Dichrostachys cinerea, Randi dumetorum, Ziziphus sp., Gymnosporia emarginata, Carissa spinarum, Capparis zeylanica i Cassia spp.. El bosc allotja arbres d'espècies com Bauhinia racemosa, Salvadora persica, Drypetes sepiaria, Manilkara hexandra, i ja menys comú, hi ha Chloroxylon swietenia, Azadirachta indica, i Feronia limoni. Diverses plantes halòfites troben òptimes les condicions ambientals del parc; en particular,[1] Salicornia brachiata i Halosarcia indica són exemple de plantes resistents a la sal que poblen les llacunes. A la zona dels manglars es troben arbres de Lumnitzera racemosa.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Wetland Cluster within Bundala National Park». iwmi.org. International Water Management Institute. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 20 maig 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 Senarathna, P.M.. Sri Lankawe wananthara. Sarasavi publishers, 2005, p. 197–198. ISBN 955-573-401-1 [Consulta: 20 maig 2009]. 
  3. «Twenty-three New Biosphere Reserves Added to UNESCO’s Man and the Biosphere (MAB) Network». unesco.org. UNESCO, 29-06-2005. Arxivat de l'original el 2009-02-03. [Consulta: 20 maig 2009].
  4. 4,0 4,1 «Bundala National Park». srilankaecotourism.com. Eco Team, 2004. Arxivat de l'original el 2010-12-01. [Consulta: 20 maig 2009].
  5. Nizam, Ifham «Bundala Biodiversity Affected». The Island, 17-03-2009 [Consulta: 20 maig 2009].
  6. Green, Michael J. B. «Bundala Sanctuary». A: IUCN directory of South Asian protected areas. International Union for Conservation of Nature], 1990, p. 199. ISBN 2831700302. 

Enllaços externs

[modifica]