Parc Nacional del Manovo-Gounda Saint-Floris
(en) Manovo-Gounda St. Floris National Park  | |||||
| Tipus | parc nacional | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Northeast Central African Republic (en)  | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Bamingui-Bangoran (República Centreafricana) | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 425 m | ||||
| Superfície | 17.400 km² Patrimoni de la Humanitat: 1.740.000 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni natural → Àfrica | ||||
| Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x) | ||||
| En perill | 1997 | ||||
| Identificador | 475 | ||||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | |||||
| World Database on Protected Areas | |||||
| Identificador | 2256 | ||||
| Història | |||||
| Creació | 17 maig 1979 | ||||
| Cronologia | |||||
| 1997- | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | ||||
El Parc Nacional Manovo-Gounda St Floris és un parc nacional,situat a la prefectura de Bamingui-Bangoran a la República Centreafricana, prop de la frontera amb el Txad. Va ser inscrit en la llista dels llocs del Patrimoni de la Humanitat el 1988 a conseqüència de la diversitat de la vida salvatge que hi és present.[1] Va ser inscrit el 1997 a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.
Les espècies més importants són els rinoceronts negres,[2][3][4][5] elefants,[6][7][8][9] guepards,[10][11][12][13] lleopards,[14][15][16][17] gaseles vermelles i bisons africans.
Parc
[modifica]Hi destaquen espècies com els rinoceronts negres,els elefants,els guepards,els lleopards, gasel·les de front vermell i búfals; així com una àmplia gamma d'espècies, d'aus aquàtiques que es produeixen a les planes al·luvials del nord. El lloc es troba sota amenaça a causa del quasi extermini de les seves espècies de fauna rara. El lloc va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, després d'informes de pastura il·legal i la caça furtiva de caçadors fortament armats, que poden haver capturat fins al 80% de la fauna del parc. L'afusellament de quatre membres del personal del parc a principis de 1997 i un estat general de deteriorament de la seguretat fa que tots els projectes de desenvolupament i de turisme estiguin parats. El govern de la República Centreafricana proposa assignar la responsabilitat de gestió del lloc a una fundació privada. La preparació d'un estat detallat d'informe de conservació i un pla de rehabilitació per al lloc va ser recomanat pel Comitè del Patrimoni Mundial a la reunió de 1998. La gent està treballant en programes de millorament per reactivar la vida silvestre.
El tiroteig a quatre membres del personal del parc a principis de 1997 i un estat general de deteriorament de la seguretat van frenar tots els projectes de desenvolupament i turisme.[18]
El govern de la República Centreafricana va proposar assignar la responsabilitat de la gestió del lloc a una fundació privada. La preparació d'un informe detallat de l'estat de conservació i un pla de rehabilitació del lloc va ser recomanat pel Comitè del Patrimoni Mundial a la seva sessió de 1998. La gent està treballant en programes de cria per reviure la vida salvatge natural.
Ubicació
[modifica]El parc ocupa la major part de l'extrem oriental de la província de Bamingui-Bangoran al nord del país.[19][20] El límit nord del parc és la frontera internacional amb el Txad als rius Aouk (Bahr) i Kameur. La frontera oriental és el riu Vakaga, la frontera occidental és el riu Manovo uns 40 km (25 mi) a l'est de N'Délé,[21] i la frontera sud és la carena del massís del Bongo. La carretera Ndéle-Birao travessa el parc.
Criteris de la UNESCO per a la designació com a Patrimoni de la Humanitat
[modifica]El Parc Nacional Manovo-Gounda Saint Floris compleix dos dels criteris per al reconeixement com a patrimoni natural de la UNESCO:[22]
(ix): El Parc Nacional Manovo-Gounda Saint Floris té formacions naturals excepcionals. El parc s'estén per les zones biogeogràfiques Sudan-Sahel i Sudan-Guinea. Això dona lloc a una varietat d'hàbitats, que van des de planes herbades al nord fins a sabanes amb boscos galeria al sud. L'àrea cobreix tota la conca hidrogràfica dels tres rius principals (Manovo, Koumbala i Gounda) amb planes inundables herbades i zones humides. Les planes s'intercalen amb petits inselbergs de granit i, al sud, amb l'abrupte massís de gres del Massís de Bongo.
Aquest parc a gran escala, que forma un corredor funcional al Parc Nacional Bamingui-Bangoran i està envoltat de zones de caça, protegeix la sabana més gran de l'Àfrica Central. És un exemple únic d'aquest ecosistema i acull poblacions viables de diverses espècies típiques d'aquesta part d'Àfrica i d'altres parts de l'Àfrica oriental i occidental.
(x): la vida salvatge del parc reflecteix la transició entre l'Àfrica oriental i occidental, el Sahel i la selva tropical. Amb unes 57 espècies de mamífers, acull la fauna més diversa del país. En aquest sentit, s'assembla a les exuberants sabanes de l'Àfrica oriental.
El parc acull algunes espècies importants de mamífers com el rinoceront negre, l'elefant, l'hipopòtam, la gasela de front vermell (aquí al límit sud de la seva distribució), el lleó, el lleopard, el guepard i el gos salvatge. Hi ha grans agregacions d'herbívors com ara el búfal, l'antílop de l'herba del Senegal, l'antílop d'aigua i l'espina sud-africana. Al parc s'han comptabilitzat unes 320 espècies d'ocells, entre les quals hi ha almenys 25 rapinyaires. Les planes inundables del nord del parc són especialment adequades per a les aus aquàtiques; també s'han detectat al parc becs d'esclop.
Referències
[modifica]- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Manovo-Gounda St Floris National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Rookmaaker, L.C. African Zoology, 39, 1, 2004, pàg. 63–70.
- ↑ Rookmaaker, L.C. Journal of Zoology, 265, 4, 2005, pàg. 365–376. DOI: 10.1017/S0952836905006436.
- ↑ Thomas, O. «The mammals of the tenth edition of Linnaeus; an attempt to fix the types of the genera and the exact bases and localities of the species». Proceedings of the Zoological Society of London, 1911, 1911, pàg. 120–158. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1911.tb06995.x.
- ↑ Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). JHU Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Blumenbach, J. F.. «2. Africanus». A: Handbuch der Naturgeschichte. Fifth. Göttingen: Johann Christian Dieterich, 1797, p. 125.
- ↑ Cuvier, F. «Éléphants d'Afrique». A: Geoffroy-Saint-Hilaire, É.. Histoire Naturelle des Mammifères, avec des figures originales, coloriées, dessinées d'après des animaux vivans. Tome 6. París: A. Belain, 1825, p. 117–118.
- ↑ Anonymous The Zoological Journal, 3, 9, 1827, pàg. 140–143.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Fitzinger, L. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaftliche Classe, 17, 1855, pàg. 242–253.
- ↑ Caro, T.. «Conservation of Cheetahs in the wild and in captivity». A: Cheetahs of the Serengeti Plains: Group Living in an Asocial Species. Chicago: University of Chicago Press, 1994, p. 345–368. ISBN 9780226094342.
- ↑ Charruau, P.; Fernandes, C.; Orozco-terWengel, P.; Peters, J.; Hunter, L. Molecular Ecology, 20, 4, 2011, pàg. 706–724. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2010.04986.x. PMC: 3531615. PMID: 21214655.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Kitchener, A. C.; Breitenmoser-Würsten, C.; Eizirik, E.; Gentry, A.; Werdelin, L. Cat News, Special Issue 11, 2017, pàg. 73–75.
- ↑ Jacobson, A. P.; Gerngross, P.; Lemeris, J. R. Jr.; Schoonover, R. F.; Anco, C. PeerJ, 4, 2016, pàg. e1974. DOI: 10.7717/peerj.1974. PMC: 4861552. PMID: 27168983.
- ↑ Williams, S. T.; Williams, K. S.; Lewis, B. P.; Hill, R. A. Royal Society Open Science, 4, 4, 2017, pàg. 161090. Bibcode: 2017RSOS....461090W. DOI: 10.1098/rsos.161090. PMC: 5414262. PMID: 28484625.
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «21 COM VIII.A.4 - Decision» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Central African Republic Prefectures». statoids.com. [Consulta: 27 gener 2012].
- ↑ «Population Prefecture». stat-centrafrique.com. Arxivat de l'original el 26. 06. 2015. [Consulta: 27 gener 2012].
- ↑ «Central African Republic: largest cities and towns and statistics of their population». World Gazetteer. Arxivat de l'original el 11 gener 2013. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Manovo-Gounda St Floris National Park» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Barber, K., Buchanan, S. & Galbreath, P. (1980). An Ecological Survey of the St Floris National Park, Central African Republic. IPAD, US National Park Service, Washington D.C.
- Buchanan, S. & Schacht, W. (1979). Ecological investigations in the Manovo-Gounda-St Floris National Park ISBN B0007AWI2G. Ministre des Eaux, Forêts, Chasses et Pêches, Bangui. CAR
- CAR (1987). Nomination of the Parc National du Manovo-Gounda-St Floris for Inscription on the World Heritage List. Ministre du Tourisme, des Eaux, Forêts, Chasses et Pêches, Bangui. Central African Republic.
- CAR (1992). Sauvegarde de Manovo-Gounda St Floris. Patrimoine Mondial. Report of the Haut Commissaire de la Zone Franche Ecologique to UNESCO.
- Douglas-Hamilton, I., Froment, J., & Doungoubé, G. (1985). Aerial survey of wildlife in the North of the Central African Republic. Report to CNPAF, WWF, IUCN, UNDP and FAO.
- IUCN, (1988). World Heritage Nomination - Technical Evaluation. Report to WWF.
- IUCN/WWF Project 3019. Elephant Research and Management, Central African Republic. Various reports.
- IUCN (1997) State of Conservation of Natural World Heritage Properties. Report prepared for the World Heritage Bureau, 21st session, UNESCO, Paris. 7pp.
- Loevinsohn, M. (1977). Analyse des Résultats de Survol Aériel 1969/70. CAF/72/010 Document de Travail No.7. FAO, Rome.
- Loevinsohn, M.,Spinage, C. & Ndouté, J. (1978). Analyse des Résultats de Survol Aériel 1978. CAF/72/010 Document de Travail No.10. FAO, Rome.
- Pfeffer, P. (1983). Un merveilleux sanctuaire de faune Centrafricain: le parc national Gounda-Manovo-St. Floris. Balafon, 58. Puteaux, France.
- Spinage, C. (1976). Etudes Préliminaires du Parc National de Saint-Floris. CAF/72/010. FAO Rome.
- Spinage, C.(1981). Résumé des Aires de Faune Protégées et Proposées pour être Protégées. CAF/78/006 Document de terrain No.2. FAO, Rome.
- Spinage, C. (1981). Some faunal isolates of the Central African Republic. African Journal of Ecology 19(1-2): 125-132.
- Temporal, J-L. (1985). Rapport Final d'Activités dans le Parc National Manovo-Gounda-St Floris. Rapport du projet. Fonds d'Aide et Coopération.
- UNESCO World Heritage Committee (1997). Report on the 20th Session of the World Heritage Committee, Paris.
- UNESCO World Heritage Committee (1998). Report on the 21st Session of the World Heritage Committee, Paris.
- UNESCO World Heritage Committee (2001). Report on the 24th Session of the World Heritage Committee, Paris.
- UNESCO World Heritage Committee (2002). Report on the 25th Session of the World Heritage Committee, Paris
- «World Heritage in Danger: A compendium of key decisions on the conservation of natural World Heritage properties via the List of World Heritage in Danger». Gland, Switzerland: IUCN, 2009. Arxivat de l'original el 30. 12. 2010. [Consulta: 3 setembre 2011].
- Chape, Stuart; Spalding, Mark; Jenkins, Martin. University of Castile-La Mancha. The world's protected areas: status, values and prospects in the 21st century, 2008. ISBN 978-0-520-24660-7 [Consulta: 3 setembre 2011].
- Timothy, Dallen J.; Nyaupane, Gyan P. Taylor & Francis. Cultural heritage and tourism in the developing world: a regional perspective, 2009. ISBN 978-0-415-77622-6 [Consulta: 3 setembre 2011].
- «World Heritage Committee: Eighth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Sixteenth session». UNESCO. [Consulta: 28 maig 2010].
- «World Heritage Committee: Twentieth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-first session». UNESCO. [Consulta: 28 maig 2010].
- «World Heritage Committee: Twenty-third session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-fourth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-fifth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-seventh session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-eighth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Twenty-ninth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Thirtieth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Thirty-first session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Thirty-third session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
- «World Heritage Committee: Thirty-fourth session». UNESCO. [Consulta: 26 juny 2011].
Enllaços externs
[modifica]- UNESCO Fact Sheet
- WCMC Natural Site Data Sheet Arxivat 2008-01-20 a Wayback Machine.
