Mont Rainier
(en) Mount Rainier  | |||||
| |||||
| Tipus | muntanya muntanya sagrada estratovolcà | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Peter Rainier | ||||
| Localitzat a l'àrea protegida | Zona salvatge del Mont Rainier | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Amèrica del Nord | ||||
| Entitat territorial administrativa | Washington (EUA) | ||||
| |||||
| Serralada | serralada de les Cascades | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 4.389 m | ||||
| Prominència | 4.023 m | ||||
| Isolament | 1.177 km | ||||
| Material | andesita Andesita basàltica | ||||
| Història | |||||
| Cronologia | |||||
| 1870 | primer ascens, ⇒ Hazard Stevens, P. B. Van Trump | ||||
| 21 novembre 1894-24 desembre 1894 | última erupció | ||||
El Mont Rainier (Mount Rainier, conegut pels nadius Puyallup locals amb el nom de Tahoma o Tacoma), és un estratovolcà actiu de la serralada de les Cascades, situat al comtat de Pierce a l'estat de Washington. Es troba a uns 87 quilòmetres al sud-est de la ciutat de Seattle.[1][2] A causa de la gran quantitat de gel glacial, la muntanya podria produir lahars massius que posarien en perill la totalitat de la vall del riu Puyallup.[3]
Els primers europeus el descobriren durant el viatge d'exploració de George Vancouver el 1792, i rebé el nom d'un amic del mateix George Vancouver, també navegant de la Royal Navy, i de nom Peter Rainier.[4] Es troba al cor del Parc Nacional del Mont Rainier (Mount Rainier National Park), administrat pel National Park Service dels Estats Units, on hi arriben un gran nombre de visitants atrets per la bellesa natural i els paisatges i alguns amb l'esperança d'arribar al cim gelat de la muntanya.[5]
Topografia i hidrografia
[modifica]Amb 4.392 metres, el volcà és el punt més alt de la serralada de les Cascades i de l'arc volcànic de les Cascades.[6] La base del volcà cobreix una àrea d'aproximadament 250 quilòmetres quadrats. El volcà i els seus voltants formen part del Parc Nacional del Mont Rainier establert el 1899 que es tracta d'una àrea protegida de 956,60 quilòmetres quadrats.[7]
Cobert per grans glaceres, el Mont Rainier és el pic més alt amb gel i neu perpètua de tots els Estats Units (exceptuant-ne els d'Alaska).[8][9] El cim està format per dos cràters que produeixen calor, fet que evita que la neu s'acumuli en certs llocs.[10] Els vapors calents tallen galeries en el gel que cobreix la part superior. Malgrat és petit, el llac del cràter, situat al turó de l'oest del cràter, és el més alt a l'Amèrica del Nord. A més de cinquanta metres per sota del gel, és només és accessible a través dels túnels escavats pels vapors calents que venen del cor del volcà.[11][12]
Les dimensions del Mont Rainier es fan molt visibles a l'àrea de Seattle.[13] Els dies de bon temps, pot veure's també a ciutats com Portland, a altres punts d'Oregon i fins i tot a la ciutat de Victoria, a l'illa de Vancouver, al Canadà. La gent de l'àrea de Seattle l'anomena simplement "the Mountain."[14]
La cima de la muntanya Rainier consisteix en tres pics. El més alt es diu Columbia Crest. El segon s'anomena Point Success (4.315 metres) i el tercer Liberty Cap (4.301 metres). En el flanc oriental de la muntanya hi trobem el més petit Tahoma Peak (3.395 metres). Aquest últim es tracta d'un vestigi de l'erosió de l'antic cim del Mont Rainier, quan aquest era fins i tot encara més alt que l'actual.[15]
Els rius més importants, com ara el Carbon, el Puyallup, el White, el Nisqually i el Cowlitz neixen a les glaceres del Mont Rainier. El riu White, el Carbon, el Puyallup i Nisqually desemboquen a l'Estret Puget (Puget Sound), a prop de Seattle, mentre que el Cowlitz ho fa al riu Colúmbia.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Hill, Craig. «Taking the measure of a mountain». The News Tribune, 16-11-2006. Arxivat de l'original el 2006-11-16. [Consulta: 16 setembre 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ Signani, PLS, Larry «The Height of Accuracy». Point of Beginning (trade magazine). BNP Media, 19-07-2000 [Consulta: 17 octubre 2008].
- ↑ Driedger, C.L.; K.M. Scott. «Mount Rainier – Learning to Live with Volcanic Risk». Fact Sheet 034-02. U.S. Geological Survey, 01-03-2005. [Consulta: 30 octubre 2008].
- ↑ Historical Notes: Vancouver's Voyage. 7, 1929 [Consulta: 9 novembre 2008].
- ↑ «MORA Climbing Statistics». National Park Service, 30-07-2005. Arxivat de l'original el 2006-01-01.
- ↑ Wood, C.A.; Kienle, J. Volcanoes of North America: United States and Canada. Cambridge University Press, 1990, p. 158–160. ISBN 0-521-36469-8.
- ↑ «U.S. Code: Title 16 Chapter 1 Subchapter XI § 91». Legal Information Institute, Cornell University Law School. [Consulta: 30 octubre 2008].
- ↑ Topinka, Lyn. «Mount Rainier Glaciers and Glaciations». USGS, 2002. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ Driedger, C.L. «Glaciers on Mount Rainier». [Consulta: 21 abril 2010].
- ↑ Zimbelman, D. R.; Rye, R. O., Landis, G. P. «Fumaroles in ice caves on the summit of Mount Rainier; preliminary stable isotope, gas, and geochemical studies». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 97, 1–4, 2000, pàg. 457–473. Bibcode: 2000JVGR...97..457Z. DOI: 10.1016/S0377-0273(99)00180-8.
- ↑ Kiver, Eugene P.; Mumma, Martin D. «Summit Firn Caves, Mount Rainier, Washington». Science, 173, 3994, 1971, pàg. 320–322. Bibcode: 1971Sci...173..320K. DOI: 10.1126/science.173.3994.320. PMID: 17809214.
- ↑ Kiver, Eugene P.; Steele, William K. «Firn Caves in the Volcanic Craters of Mount Rainier, Washington» (abstract only). The NSS Bulletin, 37, 3, 1975, pàg. 45–55. Arxivat de l'original el 2009-01-16 [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ Bruce Barcott. «The Mountain is Out». Western Washington University, 27-04-1999. Arxivat de l'original el 13 de gener 2009. [Consulta: 23 març 2007].
- ↑ «View of Rainier». Nature Spot. Arxivat de l'original el 2009-11-03. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑ John Roper; Jeff Howbert. «Washington 100 Highest Peaks with 400 feet of prominence». The Northwest Peakbaggers Asylum. [Consulta: 23 març 2007].
- ↑ «Mount Rainier, Washington». USGS. [Consulta: 22 novembre 2007].
Enllaços externs
[modifica]
- Mount Rainier National Park (web oficial) (anglès) (castellà)
- Senders del Mont Rainier (anglès)