Vés al contingut

Parc Nacional dels Fiords de Kenai

Plantilla:Infotaula indretParc Nacional dels Fiords de Kenai
(en) Kenai Fjords National Park Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusparc nacional dels Estats Units
parc nacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBorough de Kenai Peninsula (Alaska) Modifica el valor a Wikidata
Map
 59° 55′ 04″ N, 149° 59′ 15″ O / 59.9178°N,149.9875°O / 59.9178; -149.9875
Característiques
Punt més altMcCarty Peak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (196.600 cm Modifica el valor a Wikidata)
Superfície2.711 km² Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesLleó marí de Steller, fraret corniculat, marsopa de Dall, ós negre americà, cabra blanca, Iubarta, orca
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 1016 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2 de desembre del 1980
(parc nacional)

1 de desembre del 1978

(monument nacional)
Activitat
Visitants anuals115.882 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorServei de Parcs Nacionals

Lloc webNPS: Kenai Fjords NP

X: KenaiFjordsNPS Instagram: kenaifjordsnps Flickr: kenaifjordsnps Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional dels Fiords de Kenai (Kenai Fjords National Park) és un parc nacional administrat pel Servei de Parcs Nacionals (National Park Service o NPS) establert el 1980 per la Llei de Conservació de Terres d'Interès Nacional d'Alaska (Alaska National Interest Lands Conservation Act o ANILCA). El parc cobreix una superfície de 2.711,33 km² i està situat a la Península de Kenai al centre sud d'Alaska prop del poble de Seward. Conté el camp de gel Harding, un dels camps de gel més grans dels Estats Units.

El parc porta el nom dels nombrosos fiords esculpits per glaceres que es mouen per les muntanyes des del camp de gel. El camp és la font d'almenys 38 glaceres, la més gran dels quals és la Glacera Bear.[1] Es pot arribar al parc per Seward, un poble a 210 quilòmetres al sud d'Anchorage a l'extrem sud de la Carretera Seward (Seward Highway). És només un dels tres parcs nacionals d'Alaska que es pot arribar per carretera (a través del Centre de la Natura de la Glacera Exit). Una xarxa de senders que s'inicien al Centre de Natura facilita l'accés a la glacera i al Sender del Camp de Gel Harding (uns 12 quilòmetres de longitud).[2][3]

Visites de creuers procedents de Seward també proporcionen accés al parc a través de la Badia Resurrecció (Resurrection Bay). Diverses empreses ofereixen excursions a les glaceres guiades pels guardaparcs del NPS. Les excursions proporcionen vistes de la fauna terrestre i marina, en particular lleons marins de Stellar, frarets, marsopes de Dall, l'ossos negres americans, cabres blanques, balenes geperudes i orques, així com els llocs d'interès natural com els fiords i les glaceres de marea.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Nature & Science». Kenai Fjords National Park. National Park Service. [Consulta: 11 juliol 2009].
  2. «Exit Glacier». Kenai Fjords National Park. National Park Service. [Consulta: 11 juliol 2009].
  3. «Harding Ice Field Trail». Kenai Fjords National Park. National Park Service. [Consulta: 11 juliol 2009].
  4. «Boat Tours». Kenai Fjords National Park. National Park Service. [Consulta: 11 juliol 2009].

Enllaços externs

[modifica]