Parc del Turó de la Peira

Parc del Turó de la Peira

Tipus	jardí públic
Epònim	turó de la Peira
Localització
Entitat territorial administrativa	Barcelona i el Turó de la Peira (Barcelonès)
41° 26′ 00″ N, 2° 09′ 56″ E
Característiques
Superfície	7,71 ha
Activitat
Construcció	1936

El parc del turó de la Peira, situat al turó del mateix nom, s'estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees que formaven part d'una antiga pedrera propietat de la marquesa de Castellbell. L'espai passà a mans municipals durant la segona república i va ser declarat parc públic. Tot i això en aquests terrenys encara s'edificà un grup d'habitatges pel promotor Romà Sanahuja Bosch, el mateix que edificaria més tard l'illa Diagonal, i que forma avui el cor del barri del mateix nom, i un col·legi religiós de les germanes del Sagrat Cor. Amb l'arribada de la transició l'ajuntament encara no democràtic inicià l'adequació del parc pròpiament dita, última obra del gran mestre Nicolau Maria Rubió i Tudurí. La seva cota màxima és de 138 msnm a una esplanada amb una gran creu de ferro des d'on es pot gaudir de bones vistes del nord de la ciutat de Barcelona entre la mar i Collserola.

Vegetació

El més representatiu del parc és la gran pineda que s'estén principalment pel vessant nord. La llista d'espècies és molt extensa, destacant entre els arbres el pi blanc, el pi pinyoner, oliveres, xiprers, para-sols de la Xina, eucaliptus, lledoners, etc. Quant a arbustos destaquen les figueres de moro, els llentiscles, el cirerer d'arboç entre molts d'altres.

Equipaments

Al fossar de l'antiga pedrera s'ha construït un camp de futbol seguint el model de la Fuxarda a Montjuïc. El parc també disposa d'espais per a jocs infantils, tennis de taula, pipicans, itineraris per a jogging, taules i bancs.

Intervencions arqueològiques

L'any 2000 es va dur a terme una intervenció arqueològica al Parc. La intervenció arqueològica realitzada al Turó de la Peira consistent en el seguiment de l'obertura de vuit rases per documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats negatius. Les rases realitzades, de diferents mesures, comptaven amb una amplada aproximada de 60 cm. i una profunditat màxima d'entre 65 i 90 cm. El control de les obres no proporcionà cap mena de resta arqueològica. Les mateixes característiques de la intervenció; l'escassa profunditat a què s'instal·là les canalitzacions i la reduïda amplada de les rases dificultaren l'obtenció de resultats. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament fins a la profunditat màxima que es va assolir durant el desenvolupament de l'obra.

Curiositats

Tot i pertànyer a l'antic terme de Sant Andreu de Palomar el parc sempre ha tingut una relació molt estreta amb el nucli d'Horta, que és més a prop. Tant és així que durant la guerra del 1936-39 els veïns s'organitzaren per no permetre la tala dels pins tot i l'escassetat de combustible per a calefacció. A més de la pedrera, hi existí una bòbila.