Parc nacional reial de Manas

Parc nacional reial de Manas
Tipus	parc nacional
Localització
Entitat territorial administrativa	Bhutan
	26° 53′ 58″ N, 90° 45′ 29″ E / 26.8994°N,90.7581°E
Característiques
Superfície	1.057 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	8 març 2012
Identificador	5698
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
Història
Creació	1966

El parc nacional reial de Manas és el parc nacional més antic de Bhutan i el govern real el considera l"aparador de conservació del Regne" i un "dipòsit genètic" per a plantes valuoses. Té una superfície de 1.057 quilòmetres quadrats i abasta el districte de Sarpang oriental, la meitat occidental del districte de Zhemgang i l'oest del districte de Pemagatshel.

Està connectat a través de corredors biològics amb el Santuari de la vida salvatge de Phibsoo, el parc nacional Jigme Singye Wangchuck, el parc nacional de Thrumshingla i el Santuari de la vida salvatge de Khaling. El Royal Manas també deriva directament al Parc Nacional Manas del Patrimoni Mundial a Assam, Índia, al sud. Es troba catalogat com a lloc provisional a la llista d'aspirants de Bhutan per a la inclusió de la UNESCO.

L'entrada està prohibida al públic.

Clima

Durant la temporada de monsons de maig a setembre, al parc nacional es poden produir fins a 5.000 mm de pluja. A la resta de parts de l'any hi ha poca pluja. El millor temps de viatge és de novembre a març, ja que durant aquest temps les temperatures són molt agradables.

Història

Royal Manas va ser un dels primers focus del fons Bhutan Trust Fund a principis dels anys 90, va rebre el desenvolupament d'infraestructures i les avaluacions basades en dades biològiques i socioeconòmiques. El primer pla de gestió del parc de Bhutan es va preparar per a Reial Manas i la gestió va ser la guia per d'altres parcs.^[1]

Flora

Els hàbitats del parc nacional de Reial Manas van des de boscos tropicals de terra baixa fins a camps de gel permanents. Les ecoregió al parc inclouen boscos de fulla ampla oriental de l'Himàlaia i boscos de pins subtropicals de l'Himàlaia.

Royal Manas també produeix diverses espècies vegetals utilitzades en menjar, comerç, medicina i rituals religiosos. Unes 5.000 persones viuen en pobles remots i aïllats dins del parc.^[2]^[1]

Fauna

El Parc Nacional del Royal Manas acull tigres de Bengala, elefants, gaur (Bos gaurus), a més langur daurat de Gee (Presbytis geei), porc senglar pigmeu (Sus salvanius), conill d'Assam (Caprolagus hispidus) i dofí del riu Ganges (Platanista). És també l'únic parc butanès habitat pel rinoceront d'una banya (Rhinoceros unicornis) i el búfal d'aigua salvatge (Bubalus arnee). A l'ampli parc viuen també centenars d'espècies d'ocells -entre les quals quatre espècies de calaus, una d'elles el calau collrogenc (Aceros nipalensis)-.

L'avifauna del parc està representada per 430 espècies registrades fins ara,^[3] tot i que la seva riquesa global s'estima en més de 530 espècies.^[4] Aquí viuen, entre d'altres: Arborophila mandellii, la garsa de ventre blanc (Ardea insignis), l'àguila de cua blanca (Haliaeetus leucoryphus), Monticola cinclorhynchus, Aceros nipupakniki, Spelaeornis formosus syn. Elachura formosa, Chrysococcyx maculatus,^[2] garsa oriental (Gorsachius melanolophus), Aviceda leuphotes,^[3] Buceros bicornis, Francolinus francolinus.^[5] Dues de les aus trobades aquí estan sotmeses a una protecció completa de les espècies a causa de l'amenaça crítica, i un total de dotze espècies es troben al Llibre vermell de les espècies amenaçades de la UICN.^[3] Des del 2004, BirdLife International ha reconegut el parc nacional com a refugi d'ocells de l'IBA a causa de la presència d'unes 6 espècies d'aus. Tres d'elles són: Gyps bengalensis, Prinia cinereocapilla i Sitta formosa.^[6]

El riu Manas i els seus afluents acullen tres espècies de peixos migratoris rars semblants a la carpa, anomenats mahseer: el mahseer Tor tor, el mahseer daurat Tor putitora i el mahseer xocolata Acrossocheilus hexangonolepis.

Vegeu

Zones protegides de Bhutan

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Parks of Bhutan» (en anglès). Bhutan Trust Fund for Environmental Conservation online. Bhutan Trust Fund.. Arxivat de l'original el 2-7-2011. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 «Royal Manas National Park» (en anglès). Himalaya 2000 online. Bhutan Travel Guide.. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Royal Manas National Park (RMNP)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 1992-2015. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ «Royal Manas National Park» (en anglès). Department of Forests and Park Services, Ministry of Agriculture and Forests, Royal Government of Bhutan. Arxivat de l'original el 2015-07-23. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ «Royal Manas National Park (RMNP). W: Bhutan Biological Conservation Complex» (en anglès). World Wide Fund For Nature.. [Consulta: 7 desembre 2019].
↑ «BT015 Royal Manas National Park» (en anglès). BirdLife Data Zone. [Consulta: 7 desembre 2019].

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Parks of Bhutan» (en anglès). Bhutan Trust Fund for Environmental Conservation online. Bhutan Trust Fund.. Arxivat de l'original el 2-7-2011. [Consulta: 7 desembre 2019].

[:1-2] 2,0 ^2,1 «Royal Manas National Park» (en anglès). Himalaya 2000 online. Bhutan Travel Guide.. [Consulta: 7 desembre 2019].

[:2-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Royal Manas National Park (RMNP)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 1992-2015. [Consulta: 7 desembre 2019].

[4] «Royal Manas National Park» (en anglès). Department of Forests and Park Services, Ministry of Agriculture and Forests, Royal Government of Bhutan. Arxivat de l'original el 2015-07-23. [Consulta: 7 desembre 2019].

[5] «Royal Manas National Park (RMNP). W: Bhutan Biological Conservation Complex» (en anglès). World Wide Fund For Nature.. [Consulta: 7 desembre 2019].

[6] «BT015 Royal Manas National Park» (en anglès). BirdLife Data Zone. [Consulta: 7 desembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]