Parc natural de les Valls Occidentals
| ||||
| Tipus | parc natural lloc d'importància comunitària àrea protegida parc natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Jacetània (Aragó) | |||
| Localització | província d'Osca | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 27.047,90163 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 349405 | |||
| Àrea protegida Natura 2000 | ||||
| Identificador | ES2410003 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1997 | |||
| Lloc web | rednaturaldearagon.com… | |||
El Parc natural de les Valls Occidentals és un parc natural situat en l'extrem més occidental dels Pirineus aragonesos, a la comarca de la Jacetània. Abasta els municipis d'Aísa, Ansó, Aragüés del Puerto, Borau, Jasa, Valle de Hecho i Canal de Berdún.
Compta amb 27.066.19 ha i altres 7.335 de zona perifèrica de protecció. La seva altitud oscil·la entre els 900 msnm al fons de la vall i els 2.670 msnm al cim del Bisaurín.[1]
La seva situació condiciona de manera determinant el seu clima, de clara influència atlàntica. Per això la vegetació és humida i fresca, amb la proliferació de grans extensions de fagedes, avetars, boscos de pi negre i teixos.
La població animal és d'una riquesa extraordinària. Encara resisteixen alguns exemplars d'os i és territori del trencalòs, la llúdria, el milà reial o l'esparver d'estany.[1]
El parc natural va ser creat amb la llei 14/2006 del Govern d'Aragó.[2] És també Lloc d'Importància Comunitària i ZEPA.
Extensió
[modifica]
El parc natural de les Valls Occidentals s'estén 27.073 ha més 7.335 de zona perifèrica de protecció, per les capçaleres dels rius Veral, Aragón Subordán, Osia, Estarrún i Lubierre i el seu relleu ha estat modelat per l'acció de les glaceres, que van esculpir esvelts pics, a la vegada que van excavar circs, valls en U i cubetes que donarien lloc als actuals estanys de muntanya. Aquests, a causa de l'arrossegament de materials pels rius tendeixen a emplenar-se originant petites planes per on l'aigua "zigzagueja" donant lloc a meandres com en Aguas Tuertas.[3]
Flora i fauna
[modifica].jpg)
La millor representació del bosc atlàntic a l'Aragó es troba en aquest Parc Natural emplaçat al cantó nord-occidental de l'Alt Aragó, estant tocant al nord amb França i a l'oest amb Navarra. A la frondosa Selva d'Oza els fajos i d'altres espècies d'arbres caducifolis es combinen harmònicament amb alts avets i boscos de pi negre.
Al Parc Natural de les Valls Occidentals es refugien els últims ossos bruns dels Pirineus i espècies poc comunes, com el Picot garser dorsblanc, el gall salvatge o la Rosalía alpina, un tipus d'escarabat.
Entorn i activitat humana
[modifica]Els dominis de l'alta muntanya són territori de pastures, roques i neus. En els seus cims habiten la perdiu blanca, l'isard pirinenc, l'ermini o el pela-roques o el pardal d'ala blanca i en els seus llacs la llúdriaa i els urodels.
Les activitats agropecuàries tradicionals han contribuït a modelar un formós paisatge que conjuga els elements naturals amb la mà de l'home. A més a més en aquestes valls s'ha mantingut interessants mostres d'arquitectura popular, amb harmoniosos i acurats nuclis urbans. Les senyes d'identitat van des del vestit tradicional, al folklore o a la llengua.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Parque natural de los Valles Occidentales Arxivat 2012-08-10 a Wayback Machine., Gobierno de Aragón.
- ↑ Ley 14/2006, de 27 de diciembre, de declaración del Parque Natural de los Valles Occidentales
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-09. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ «Parque Natural de los Valles Occidentales». Red Natura. Arxivat de l'original el 2016-04-13. [Consulta: 3 novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Parque Natural de los Valles Occidentales Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine..