Parròquia de Sant Pacià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Sant Andreu | |||
| Arquitecte | Joan Torras i Guardiola | |||
| Construcció | 1876 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic neogòtic | |||
| Altitud | 28 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sant Andreu (Barcelonès) i Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer de les Monges, 27, Barcelona | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 43762 | |||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2923 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
La Parròquia de Sant Pacià és una església de l'historicisme neogòtic de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte a l'arquitecte i mestre d'obres Joan Torras i Guardiola, originari de Sant Andreu del Palomar.[1]
L'església adopta una solució de llenguatge goticista, el qual va caracteritzar bona part del segle xix, especialment a partir dels anys quaranta. És de nau única, amb voltes ogivals nervades i amb finestrals alts d'arc apuntat. Els murs són de maçoneria recolzats sobre contraforts, seguint les solucions constructives del període gòtic. El cor es va situar als peus de l'església, amb l'afegit d'un absis de base poligonal i completant el conjunt amb un campanar de gran alçada.[1]
Antoni Gaudí, alumne de Joan Torras, es va incorporar a l'equip i va dissenyar el paviment, el conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, els aparells d'enllumenat i el mobiliari per a l'escola. Probablement, tal com detalla Joan Bassegoda i Nonell, és la primera obra de Gaudí, però alguns d'aquests elements s'han perdut.[1]
Història
[modifica]Antigament la parròquia de Sant Pacià formava part d'un conjunt propietat de la congregació de religioses de Jesús Maria que es va instal·lar en uns terrenys de la masia de can Badaló a finals de la dècada de 1850. L'església es va començar a construir més tard, a partir del 1876, i es va inaugurar el 1881. El 1890 es va vendre tot el complex a l'ordre dels germans maristes on s'hi va instal·lar també una escola per a nois i altres dependències del convent. Durant la Setmana Tràgica, l'any 1909, es va incendiar i després el recinte va ser parcel·lat i venut. A partir del 1922, any en el qual es construí el campanar, va reprendre les funcions de culte. Finalment, a partir del 1929 va passar a ser parròquia. (Barcelona : Sant Andreu de Palomar, recull gràfic 1880-1976, 2012, p. 82-84).[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Parròquia de Sant Pacià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].