Partido Social Cristiano (Equador)
|
|||||
| Epònim | socialcristianisme  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | PSC | ||||
| Tipus | partit polític Equador | ||||
| Ideologia | neoliberalisme democràcia cristiana elite party (en)  | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1951 | ||||
| Fundador | Camilo Ponce Enríquez i Sixto Durán-Ballén | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Equador | ||||
| Membre de | Unió Internacional Demòcrata Union of Latin American Parties (en) | ||||
| Membres | 164.629 (2016) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Assemblea Nacional de l'Equador | 15 / 137 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | la6.ec | ||||
 
| |||||
El Partido Social Cristiano («Partit Socialcristià», PSC) és un partit polític equatorià de tendència conservadora i que es va inspirar originalment en la doctrina social de l'església catòlica. En els darrers anys ha passat d'una línia més populista i autoritària, representada per León Febres Cordero i els antics dirigents, a una línia més neoliberal però amb certes preocupacions socials i ideològiques, representada pels nous polítics com l'alcalde de Guayaquil Jaime Nebot o la dues vegades candidata a les eleccions presidencials de l'Equador Cynthia Viteri.
El partit va ser fundat per Camilo Ponce Enríquez i Sixto Durán Ballén el 1951 com a Movimiento Social Cristiano;[1] els anys 1970 i 1980 va rebre un fort impuls amb persones com León Febres Cordero, que fou president de la República de 1984 a 1988 i alcalde de Guayaquil de 1992 a 2000. El seu govern es va caracteritzar per greus violacions als drets humans, especialment desaparicions forçades, i durant el seu govern es van crear «esquadrons de la mort» dedicats a càstigs i execucions sumàries.[2] El PSC té gran influència en la política equatoriana, amb forta implantació a la regió de la costa, especialment a la província del Guayas i la seva capital Guayaquil, on comptar amb un suport fidel de la comunitat empresarial.
Després de 19 anys com a alcalde de Guayaquil, per impediment legal, va haver de buscar successor decantant-se per Cynthia Viteri, que és alcaldessa fins al 2023, quan és derrotada per Movimiento Revolución Ciudadana posant fi a una successió de 50 anys d'alcaldes socialcristians.[3] A les eleccions presidencials del 2021 el partit desisteix de presentar candidat i recolza Guillermo Lasso del Movimiento CREO, però després del triomf a segona volta, la falta d'acord per al control de l'Assemblea Nacional va trencar l'aliança entre CREO i el PSC i va acabar allunyant dues figures molt properes a Jaime Nebot: Pascual del Cioppo i Henry Cucalón.[3]
Resultats electorals
[modifica]Assemblea Nacional
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | Sixto Durán-Ballén | 123,411 | 8.58 | 3 / 69 |
Nou |
| 1984 | 361,755 | 17.85 | 9 / 70 |
 6
| |
| 1988 | León Febres Cordero | 310,950 | 11.25 | 8 / 72 |
 1
|
| 1992 | 753,452 | 23.39 | 21 / 77 |
13
| |
| 1996 | 1,069,977 | 30.40 | 27 / 82 |
6
| |
| 1998 | 839,567 | 23.80 | 28 / 121 |
1
| |
| 2002 | 823,442 | 21.49 | 24 / 100 |
4
| |
| 2006 | 477,804 | 15.29 | 13 / 100 |
11
| |
| 2009 | Jaime Nebot | 8,559,831 | 13.28 | 11 / 124 |
2
|
| 2013 | 7,901,315 | 8.99 | 6 / 137 |
5
| |
| 2017 | 1,295,768 | 15.90 | 15 / 137 |
9
| |
| 2021 | 780,541 | 9.73 | 18 / 137 |
3
| |
| 2023 | 996,206 | 11.90 | 14 / 137 |
4
|
Assemblea Constituent
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 2007 | León Febres Cordero | 156,840 | 3.88 | 5 / 130 |
Nou |
Referències
[modifica]- ↑ Ecuador. Su realidad (en castellà). Fundación "José Peralta", 2002, p. 319.
- ↑ «Febres Cordero, conservador influyente y criticado por su "mano dura"» (en castellà). El Confidencial, 15-12-2008. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Moreno Mendoza, Cecilio. «La debacle del Partido Social Cristiano: ¿Cómo lo dejan las derrotas en Guayaquil y Guayas?» (en castellà). Vistazo, 26-02-2023. [Consulta: 1r octubre 2023].