Vés al contingut

Partit Comunista Marxista-Leninista (Turquia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMarxist-Leninist Communist Party
Marksist-Leninist Komünist Partisi
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia
País d'origenTurquia
Història
Reemplaça
  • Partit Comunista de Turquia/Marxista-Leninista - Hareketi (TKP/ML-Hareketi)
  • Moviment Comunista dels Treballadors de Turquia (TKİH)
  • Partit Comunista de Turquia/Marxista-Leninista (Nova Organització Creixent), abreujat TKP/ML (YİÖ)
Creació10/09/1994
Governança corporativa
Branca JuvenilKomünist Gençlik Örgütü
Branca FemeninaKomünist Kadın Örgütü
Branca armadaFakirlerin ve Ezilenlerin Silahlı Kuvvetleri
Part deInternational Freedom Battalion original banner.svg

Lloc webhttp://www.mlkp-info.org/

El Partit Comunista Marxista-Leninista (turc: Marksist-Leninist Komünist Partisi, abreujat MLKP) és un partit polític il·legal turc de caràcter hoxhaista. Se'l coneix popularment com a MLKP, per les seves sigles en turc.

Història

[modifica]

El MLKP va ser format el setembre 1994, a després de la unificació del Partit Comunista de Turquia/Marxista-Leninista - Hareketi (TKP/ML-Hareketi) i el Moviment Comunista dels Treballadors de Turquia (TKİH). TKP/ML-Hareketi era el més gran del dos. Ambdós grups provenien del campament del pro-albanès. Les negociacions entre els dos grups van començar l'any 1989. Inicialment el MLKP es va autoanomenar MLKP-Kuruluş (MLKP-Fundació).

El setembre de 1995, al primer congrés de MLKP-K, el Partit Comunista de Turquia/Marxista-Leninista (Nova Organització Creixent), abreujat TKP/ML (YİÖ), va integrar-se al partit i el nom va ser canviat a MLKP. Més tard el mateix any, una escissió del partit va crear el Partit Comunista - Organització Creixent (KP-İÖ).

L'any 2007, l'estat turc va incloure l'organització entre els 12 grups terroristes actius a Turquia segons el Departament d'Operacions i contra-terrorisme.[1]

Organització

[modifica]

L'ala juvenil del MLKP s'anomena l'Organització Comunista Juvenil (turc: Komünist Gençlik Örgütü, abreujat KGÖ).

El MLKP té una branca armada anomenada Forces Armades dels Pobres i el Oprimits (turc: Fakirlerin ve Ezilenlerin Silahlı Kuvvetleri , abreujat FESK). El grup va tenir molta exposició internacional als atemptats al Hilton del Bòsfor a Istanbul on van ser assassinades 4 persones.[2] L'abril de 2015, el MLKP va enunciar un acord amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) en centre de formació militar permanent a les àrees que controlen al Kurdistan iraquià.[3]

L'organització ha tingut tres publicacions: Aılım (El Salt) o Yeni Atılım (El nou salt), un butlletí de notícies diari; el  Partinin Sesi (La Veu del Partit), una publicació institucional; i Teoride Doğrultu (La Direcció a Teoria), una revista ideològica teòrica.[4] El 26è i última publicació del Teoride Doğrultu va ser publicat dins 2006.[5]

Militants

[modifica]

Un estudi del Departament d'Operacions i contraterrorisme va determinar que un total de 826 militants (considerats terroristes segons els estàndards definits per l'estat i la legislació turca) formaven part del MLKP i altres tres organitzacions de l'esquerra turca.

La distribució d'edats i nivell d'estudis dels militants de l'esquerra turca informen les següents:[6]

- Un 65% dels militants tenien menys de 25 anys, un 16,8% entre 25 i 30 i la resta (un 17,5%) més gran de 30 anys.

- Un 20% eren estudiants universitaris, un 33% estudis secundaris avançats, un 14% estudis secundaris, un 30% estudis primaris i un 1.90% no tenien estudis.

Implicació a la Guerra Civil Siriana

[modifica]

El MLKP des de 2012 participa en la guerra amb voluntaris que s'allisten a les Unitats de Protecció Popular (YPG, al Kurdistán Sirià, altrament dit Rojava). Un mínim de quatre militants han mort al camp de batalla des de febrer de 2015: un d'ells a la Batalla de Ras al-Ayn i tres al Setge de Kobanî. El grup, des dels inicis va declarar la seva intenció de crear una brigada internacional que lluités juntament amb les YPG, tenint com a referent les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.[7] El gener de 2015, unes imatges gravades pel mateix grup, mostraven almenys dos combatents espanyols i un alemany combatent voluntàriament en les seves files al Cantó de Cizre.[8] El març de 2015, Ivana Hoffmann, una soldat de nacionalitat alemanya (alemanya part de mare i de Togo per part paterna),[9] va morir durant els enfrontaments amb l'Estat Islàmic.[10] Al junt de 2015, es va crear la Brigada Internacional d'Alliberament, una aliança de grups d'esquerres que es van unir a les YPG.[11]

Alguns contingents del MLKP també van unir-se al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) per combatre l'Estat Islàmic al nord d'Iraq en defensa de la minoria iazidita a Sinjar.[12]

Referències

[modifica]
  1. Archived De l'original Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine. el 14 de gener de 2013.
  2. «Bombs explode in Turkey before Bush, NATO summit». www.chinadaily.com.cn. [Consulta: 6 octubre 2016].
  3. Ajansı, Etkin Haber. «MLKP komutanı Can: 'Gerilla tarzı yaşam bizim geleceğimizdir' Haber Detay». www.etha.com.tr. Arxivat de l'original el 2017-10-19. [Consulta: 6 octubre 2016].
  4. «Leftist Parties of Turkey». www.broadleft.org. Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 6 octubre 2016].
  5. Teoride
  6. «Dikkat: Hangi yasadışı örgüte kimler üye olur? /». www.iyibilgi.com. [Consulta: 6 octubre 2016].
  7. "Preparacions per brigada internacional en Rojava".
  8. Ajansı, Etkin Haber. «Enternasyonal devrimciler: Her dilden devrimi savunuyoruz Haber Detay». www.etha.com.tr. Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 6 octubre 2016].
  9. Eul, Sarah. «Vater der getöteten Duisburger Kämpferin Ivana ist fassungslos | WAZ.de». www.derwesten.de. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 6 octubre 2016].
  10. Al Jazeera. 9 març 2015.
  11. mh-PV, teleSUR /. «New Leftist 'Freedom Brigade' to Join Kurdish Forces in Rojava». [Consulta: 6 octubre 2016].
  12. «MLKP fighter: We will be at the front until Sinjar is liberated | ANF», 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2015-01-28. [Consulta: 6 octubre 2016].