Partit Demòcrata Cristià de Xile
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Partit polític de Xile | ||||
Ideologia | Democràcia Cristiana, Centrisme, Socialcristianisme, Humanisme cristià | ||||
Alineació política | centrisme | ||||
Història | |||||
Creació | 28 de juliol de 1957, Santiago de Xile | ||||
Coalició | Concertació de Partits per la Democràcia | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Christian Democrat Organization of America (en) Internacional Demòcrata de Centre Aliança de Demòcrates | ||||
Membres | 115.007 (2015) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Juan Carlos Latorre | ||||
Secretari general | Gonzalo Duarte | ||||
Joventuts | Juventud Demócrata Cristiana (en) | ||||
Afiliació internacional | Internacional Demòcrata de Centre, Organització Demòcrata Cristiana d'Amèrica | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | www.pdc.cl | ||||
El Partit Demòcrata Cristià de Xile (PDC), anomenat també Democràcia Cristiana, és un partit polític fundat el 28 de juliol de 1957 de la unificació de diversos grups socialcristians. Participen en la seva creació la Falange Nacional i el Partit Conservador Social Cristià, grups escendits del Partit Conservador, i que formaven la Federació Social Cristiana.
En la història del segle xx a Xile, el PDC ha tingut una posició de centre democràtic i reformista, formant generalment aliances polítiques amb el centreesquerra. Les seves principals aportacions a la història de Xile són la reforma agrària xilena, la xilenització del coure, l'oposició al govern de la Unidad Popular, la participació en la recuperació democràtica, la defensa dels drets humans, violats durant el Règim Militar establert al país entre 1973 i 1990, i la modernització del país durant la Transició a la democràcia, amb la seva participació en els governs de la coalició política de centreesquerra de la Concertació.
Ideologia
[modifica]El PDC s'adhereix a l'Humanisme Cristià sorgit de les ensenyances de l'encíclica social Rerum Novarum, dictada pel papa Lleó XIII el 1891, i les posteriors, que busquen entregar directrius en la vida de les persones, per a poder crear una societat més justa i que resolgui els greus problemes socials, provocats per la Revolució Industrial i les dures pràctiques del liberalisme. En l'actualitat mostra una postura de tall conservador amb els temes sobre valors i morals, però en política fiscal i econòmica, s'inclina al centreesquerra, defensant un important rol de l'estat en l'economia, igual que els seus col·legues socialdemòcrates.