Partit Democràtic Constitucional (Japó, 1927)
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític dissolt |
| Ideologia | liberalisme constitucionalisme |
| Alineació política | centrisme |
| Història | |
| Reemplaça | Kenseikai Seiyūhontō (en)  |
| Creació | 1r juny 1927 |
| Data de dissolució o abolició | 16 agost 1940 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Partit Democràtic Constitucional (japonés: 立憲民政党, Rikken Minseitō) va ser un partit polític japonés en actiu en l'època d'entre guerres de l'imperi del Japó dels més importants. Va ser conegut popularment com a Minseitō.
Història
[modifica]El partit va ser fundat l'1 de juny de 1927 com una unió de l'Associació Constitucional i el Partit dels amics del constitucionalisme ortodox.[1] L'ideari de la formació fou política i econòmicament més liberal que el seu principal rival, l'Associació Pro Govern Constitucional, promovent la reducció de la desigualtat econòmica entre classes socials, una major cooperació internacional i la protecció de les llibertats personals.[2] La seua reserva de vots principal provenia de la classe mitjana urbana, tot i que també va rebre el suport econòmic del zaibatsu Mitsubishi.
A finals de la dècada de 1930 el líder del partit i primer ministre, Osachi Hamaguchi, fou víctima d'un atac terrorista perpetrar per un ultranacionalista oposat a la signatura del Japó del Tractat Naval de Londres. Va dimitir del seu càrrec i poc després va morir. El succeí Wakatsuki Reijirō, qui ja havia estat primer ministre entre el 1926 i 1927. L'any 1931 el partit es va oposar de forma plena a d'intervenció militar a Manxúria, conseqüència directa de l'incident de Mukden, que havia estat provocat per certs comandaments de l'exèrcit imperial japonès.[3] La greu crisi provocada per l'incident manxú el setembre de 1931 obligà a Wakatsuki a presentar la seua dimissió, essent substituït pel lider del seu partit rival, Inukai Tsuyoshi.[4]
A les Eleccions generals japoneses de 1932 alguns diputats del partit es passaren a l'Associació Pro Govern Constitucional, i allò va fer que aquest partit obtinguera la majoria a la Cambra de Representants del Japó, fent primer ministre a Inukai. Quatre anys després, en 1936, va recuperar la majoria relativa a la cambra però quedant a pocs escons de diferència amb el partit de l'oposició, cosa que va fer que la cambra legislativa esdevinguera ingovernable, problema que tampoc es solucionà a les eleccions de l'any següent.
El 15 d'agost de 1940, el partit va decidir dissoldre's i integrar-se en l'Associació de Suport al Règim Imperial dins dels esforços del primer ministre Fumimaro Konoe per a crear un partit únic per al Japó.
Resultats electorals
[modifica]| Elecció | Vots | % | Escons | +/– | Candidat | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1928 | 4.251.771 | 43,1 | 216 / 466 |
Nou | Osachi Hamaguchi | Oposició |
| 1930 | 5.466.908 | 52,48 | 273 / 466 |
 57
|
Osachi Hamaguchi | Majoria |
| 1932 | 3.442.326 | 35,25 | 146 / 466 |
 127
|
Wakatsuki Reijirō | Oposició |
| 1936 | 4.444.413 | 39,9 | 205 / 466 |
59
|
Machida Chūji | Oposició |
| 1937 | 3.689.355 | 36,1 | 179 / 466 |
26
|
Machida Chūji | Oposició |
Referències
[modifica]- ↑ National Diet Library
- ↑ Sheldon Garon (2001). The State and Labor in Modern Japan, Palgrave Macmillanl ISBN 0-312-23915-7, pág. 137
- ↑ Louise Young (1999). Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism, University of California Press, pág. 121
- ↑ Mikiso Hane (2006) [2000]. Breve historia de Japón [Japan: A Short History], Madrid: Alianza Editorial, ISBN 84-206-5566-X, pp. 197-199