Vés al contingut

Partit Democràtic Laborista (Brasil)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Democràtic dels Treballadors)
Infotaula d'organitzacióPartit Democràtic Laborista
(pt-br) Partido Democrático Trabalhista Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPDT
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
nacionalisme cívic
populisme d'esquerres
laborisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Laborista Brasiler
Creació17 juny 1979
FundadorLeonel de Moura Brizola Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Membres975.401 (valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
JoventutsJuventude Socialista
Afiliació internacionalInternacional Socialista
Diputats
17 / 513
Senadors
3 / 81
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpdt.org.br Modifica el valor a Wikidata

Facebook: pdt.org.br X: PDT_Nacional Instagram: pdt_nacional Modifica el valor a Wikidata

El Partit Democràtic Laborista (Partido Democrático Trabalhista o PDT, en portuguès) és un partit polític socialista populista brasiler. Va ser fundat a Lisboa (Portugal) el 1979 pel líder esquerrà Leonel Brizola com a intent de reorganitzar les forces d'esquerra del Brasil durant el final de la dictadura militar brasilera[1] recollint el trabalhismo de Getúlio Vargas i João Goulart.[2] Es va adherir a la Internacional Socialista el 1986, adoptant, inclusivament, a la seva bandera el símbol d'aquesta institució (una mà sostenint una rosa).[3]

Organització

[modifica]

El partit s'organitza en directoris municipals i estatals, i també en moviments socials cooperatius, com el Moviment Negre, l'«Associació de les Dones Treballadores», la «Unió Sindical Laborista», la «Joventut Socialista» i el «Moviment Verd Laborista». El seu directori nacional es compon de més de 250 membres, mentre que el seu executiu nacional està format per 21 membres.[3]

Els moviments socials cooperatius tenen els seus propis estatuts i organització a nivell nacional.

La Joventut Socialista, fundada el 1981, s'anomenava originalment «Joventut Laborista».[4] El seu nom havia estat canviat dues vegades: el 1984, a «Joventut Socialista Laborista», i llavors el 1985 a Joventut Socialista. La intenció era donar suport al grup que va defensar la participació del partit a la Internacional Socialista, així com el canvi de nom del partit a «Partit Socialista». Aquest últim mai va ocórrer.

Resultats electorals

[modifica]

El millor resultat del partit en una elecció presidencial va ser assolit pel líder històric Leonel Brizola, amb un 17% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials del 1989. No obstant això, Brizola perdut contra el seu rival, Luiz Inácio Lula da Silva per un marge del 0,5%, impedint-li d'enfrontar al candidat de dreta, Fernando Collor de Mello, en la segona volta.

En les eleccions legislatives l'octubre de 2002, el partit va obtenir 21 dels 513 escons de la Cambra dels Diputats i cinc dels 81 escons del Senat. El seu candidat va guanyar l'elecció a governador a Amapá.[5] Posteriorment, es va passar a l'oposició al govern federal encapçalat per Luiz Inácio Lula da Silva.

A les eleccions municipals d'octubre de 2004, el partit va elegir 300 alcaldes i 3.252 regidors, obtenint 5,5 milions de vots.[6]

Després de la crisi política que va sofrir el govern de Lula el 2005,[7] PDT ha rebut l'afiliació de diversos membres d'ala esquerra del partit del president, Partit dels Treballadors (PT), que estaven en desacord amb les polítiques governamentals, inclòs l'exministre d'Educació, Cristovam Buarque.[8] Cristovam va confrontar el president Lula a la primera volta de les eleccions nacionals del 2006, arribant al 4t lloc (amb 2.538.834, o un 2,64% dels vots).[9] En les eleccions legislatives d'1 d'octubre del 2006, el partit va experimentar lleugeres guanys, conquistant 24 escons a la Cambra dels Diputats.[10] El PDT va sostenir la gubernatura d'Amapá, i va obtenir una victòria sorprenent en les eleccions a governador a Maranhão.

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Cambra de Diputats Senat Federal Govern
Vots % Escons +/– Vots % Escons +/–
1982 2,394,723 5.82%
23 / 479
New 2,496,188 5.92%
1 / 25
Nou Oposició
1986 3,075,429 6.50%
24 / 487
Augment 1 N/A N/A
1 / 49
= Oposició
1990 4,068,078 10.04%
46 / 502
Augment 22 N/A N/A
1 / 31
= Oposició
1994 3,303,404 7.23%
34 / 513
Disminució 12 7,299,932 7.62%
4 / 54
Augment 3 Oposició
1998 3,776,541 5.67%
25 / 513
Disminució 9 3,195,863 5.17%
4 / 81
= Oposició
2002 4,482,538 5.12%
21 / 513
Disminució 4 7,932,624 5.26%
5 / 81
Augment 1 Coalició
2006 4,854,017 5.21%
24 / 513
Augment 3 5,023,041 5.95%
5 / 81
= Coalició
2010 4,854,602 5.03%
28 / 513
Augment 4 2,431,940 1.43%
4 / 81
Disminució 1 Coalició
2014 3,469,168 3.57%
19 / 513
Disminució 9 3,609,643 4.04%
8 / 81
Augment 4 Coalició (2014–16)
Oposició (2016–18)
2018 4,545,846 4.62%
28 / 513
Augment 9 7,737,982 4.52%
5 / 81
Disminució 3 Oposició
2022 3,843,174 3.49%
17 / 513
Disminució 11 1,650,222 1.62%
2 / 81
Disminució 3 Coalició

Líders importants del partit

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «PDT - Uma proposta para o Brasil» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2009-03-07. [Consulta: 28 agost 2010].
  2. Moreira, Constanza. Entre la protesta y el compromiso: la izquierda en el gobierno Uruguay y América Latina (en castellà). Ediciones Trilce, 2009, p. 196. ISBN 9789974325203. 
  3. 3,0 3,1 «Estatuto do Partido Democrático Trabalhista» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2010-10-27. [Consulta: 28 agost 2010].
  4. «Juventude Socialista (PDT Santa Catarina)» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2010-07-03. [Consulta: 28 agost 2010].
  5. «Eleições no Estado do Maranhão em 2006» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 28 agost 2010].
  6. «Prefeitos eleitos pelo PDT» (DOC) (en portuguès). Arxivat de l'original el 2005-12-23. [Consulta: 28 agost 2010].
  7. «El Partit dels Treballadors reitera el seu suport a la investigació d'acusacions contra seva», 20-07-2005. [Consulta: 28 agost 2010].
  8. José Antônio Lima. «As baixas do PT com Lula presidente» (en portuguès). Revista Época, 22-08-2009. Arxivat de l'original el 2011-02-16. [Consulta: 28 agost 2010].
  9. Carlos Ranulfo Felix de Melo. «OS PARTIDOS E AS ELEIÇÕES PRESIDENCIAIS NO BRASIL» (PDF) (en portuguès). [Consulta: 28 agost 2010].
  10. Antônio Augusto de Queiroz. «Dança das cadeiras e a correlação de forças na Câmara dos Deputados» (en portuguès), 17-10-2006. Arxivat de l'original el 2010-09-19. [Consulta: 28 agost 2010].
  11. «El Caudillo – Biografia de Leonel Brizola» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2010-08-13. [Consulta: 28 agost 2010].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]