Partit Laborista Gal·lès

Welsh Labour
Llafur Cymru

Dades
Tipus	Partit polític gal·lès
Ideologia	Socialdemòcrata, Autonomisme
Història
Creació	1947
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les
Governança corporativa
Seu	Cardiff (Gal·les)
Presidència	Rhodri Morgan
President	Mark Drakeford
Format per	Welsh Labour Students (en)
Afiliació europea	Partit Socialista Europeu
Representació	29 diputats a Westminster 26 a l'Assemblea de Gal·les
Altres
Color
Lloc web	http://www.welshlabour.org.uk/

Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les, on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 1 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 24 dels 40 escons a Westminster des de 2010 i 28 de 60 a l'Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.

Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.

Història

El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58% dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.

Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution.

A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.

Resultats electorals

Eleccions al Parlament Europeu

Any	Percentatge de vot a Gal·les	Escons
1979	41.5%	3 (de 4)
1984	44.5%	3 (de 4)
1989	48.9%	4 (de 4)
1994	55.9%	5 (de 5)
1999	31.8%	2 (de 5)
2004	32.5%	2 (de 4)
2009	20.3%	1 (de 4)

Eleccions al Parlament del Regne Unit

Any	Percentatge de vot a Gal·les	Escons
1951	60.5%	27 (de 36)
1955	57.6%	27 (de 36)
1959	56.4%	27 (de 36)
1964	57.8%	28 (de 36)
1966	60.7%	32 (de 36)
1970	51.6%	27 (de 36)
1974 (Feb)	46.8%	24 (de 36)
1974 (Oct)	49.5%	23 (de 36)
1979*	48.6%	22 (de 36)
1983	37.5%	20 (de 38)
1987	45.1%	24 (de 38)
1992	49.5%	27 (de 38)
1997	54.8%	34 (de 40)
2001	48.6%	34 (de 40)
2005	42.7%	29 (de 40)
2010	36.6%	26 (de 40)

Eleccions a l'Assemblea de Gal·les

Any	Percentatge de vot (constituència)	Percentatge de vot (regional)	Escons (constituència)	Escons (regional)
1999	37.6%	35.5%	27 (de 40)	1 (de 20)
2003	40%	36.6%	30 (de 40)	0 (de 20)
2007	32.2%	29.7%	24 (de 40)	2 (de 20)
2011	42.3%	36.9%	28 (de 40)	2 (de 20)