Partit Liberal Democràtic del Japó
(ja) 自由民主党 (ja) 自民党  | |||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Epònim | democràcia liberal | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom curt | PLD, LDP i 自民党 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | partit polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ideologia | conservadorisme nacionalisme japonès conservadorisme social | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alineació política | dreta | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma jurídica | partit polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reemplaça | Partit Liberal Partit Democràtic del Japó | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 15 novembre 1955 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Membres | 1.091.075 (2023) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Seu |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Presidència | Yoshihide Suga (2020–2021) Fumio Kishida (2021–) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| President | Shigeru Ishiba | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Òrgan de premsa | Liberal & Democratic (en)  | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Joventuts | Youth Division of the Liberal Democratic Party (en) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Indicador econòmic | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Finançador | Agència Central d'Intel·ligència | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Color | | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | jimin.jp | ||||||||||||||||||||||||||||||||
  
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
_Emblem.svg&lang=ca)
El Partit Liberal Demòcratic del Japó (自由民主党, Jiyū-Minshutō, abreviat PLD), també conegut per la seva abreviació japonesa Jimintō (自民党), és un partit polític conservador del Japó,[1][2] essent la principal força política japonesa que tradicionalment ha mantingut el govern del país de forma quasi ininterrompuda des de la seva fundació, el 1955.[3] Tot i que al Japó regeix un sistema polític multipartidista, per alguns autors la llarga estada al poder del PLD l'han convertit en un sistema de partit dominant[4] La fragmentació i divisió dels partits de l'oposició són una de les causes que expliquen la fortalesa del PLD durant dècades.[4]
El Partit Liberal Democràtic no s'ha de confondre amb el difunt Partit Liberal (自由党, Jiyūtō), el qual es fusionà amb el Partit Democràtic el 2003.
Història
[modifica]El PLD s'ha mantingut en el poder la major part del seu temps des de la seva fundació fins a l'actualitat, a excepció de dos períodes amb els governs de coalició anti-PLD de Morihiro Hosokawa i Tsutomu Hata el 1993 i el 1994,[5] i entre 2009 i 2012, en què governà el Partit Democràtic.
Fundació
[modifica]
El PLD fou creat el 1955 amb la unió de dues formacions polítiques de dretes: el Partit Liberal (自由党, Jiyutō, liderat per Shigeru Yoshida) i el Partit Democràtic (日本民主党, Nihon Minshutō, liderat per Ichirõ Hatoyama). Ambdós partits acordaren unir-se per a formar un partit unificat contra el Partit Socialista del Japó, que en aquella època gaudia de gran popularitat entre l'electorat japonès. El PLD guanyà les següents eleccions generals que se celebraren, i aconseguí formar el primer govern conservador del Japó amb una amplia majoria. Des de llavors, aconseguiria mantenir el poder fins a 1993.
Primers anys
[modifica]El PLD comença donant un nou enfocament a la política exterior del Japó, amb mesures que anaven des de l'entrada a les Nacions Unides al re-establiment de relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica. En la majoria de les eleccions que seguiren a 1955 el PLD fou en la força política més votada, trobant-se únicament amb l'oposició que venia dels dos principals partits d'esquerres: el Partit Socialista (PSJ) i el Partit Comunista (PCJ). Per aquest motiu, entre les dècades del 1950 i 1970, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units destinà milions de dòlars a les campanyes electorals japoneses, procurant l'augment popular del PLD i, a la vegada, contra els partits i moviments d'esquerra.[6][7]
La llarga intervenció dels serveis secrets estatunidencs a favor dels conservadors japoneses no fou coneguda públicament fins a la meitat de la dècada dels anys 1990, quan fou revelada pel New York Times.[8]
Després del retorn al poder el 1996, cinc anys més tard el partit passà a ser liderat pel carismàtic Junichiro Koizumi. Amb una nova victòria a les eleccions generals del 2005, el PLD mantingué la majoria absoluta en la Dieta del Japó i formà un govern de coalició amb el partit Kōmeitō. El període de govern de Koizumi estigué marcat per la seva aliança amb el president estatunidenc George W. Bush, una forta política nacionalista i, especialment, la privatizació del servei postal.[9]
Shinzō Abe succeí a Koizumi com a president del partit el 20 de setembre de 2006, tot i que només ocuparia el càrrec per un període curt. En aquest context, el partit sofrí una gran derrota a les eleccions generals japoneses de 2007, on hi perdé la majoria per primera vegada a la història. El 12 de setembre de 2007, Abe dimití com a primer ministre i líder del partit, i el succeí Yasuo Fukuda, que dimitiria l'1 de setembre de 2008 després d'un any en el càrrec. El veterà Taro Aso passà a dirigir el govern i el partit, però en les eleccions generals de 2009 el PLD sofrí un important daltabaix electoral enfront del Partit Demòcrata al perdre 177 escons en el parlament, fet que suposà la sortida del govern.[10] Aquesta derrota significà el final de més de mig segle de governs conservadors.
Shinzō Abe (2012-2020)
[modifica]El 26 de setembre de 2012 Shinzō Abe va superar l'ex Ministre de Defensa Shigeru Ishiba en la pugna per la presidència del PLD. Després de tres anys de govern el Partit Democràtic acumulà un desgast notable per la gestió del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I[11] i el PLD, de nou sota el lideratge de Shinzō Abe, aconseguí una victòria contundent en les eleccions generals de 2012 i retornà al poder[12] el 26 de desembre de 2012[13] A les eleccions generals japoneses de 2014 i les de 2017 va revalidar la seua majoria[14] però no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[15]
Yoshihide Suga (2020-2024)
[modifica]El 28 d'agost de 2020 Abe va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[16] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[17] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[18]
Fumio Kishida
[modifica]Fumio Kishida va succeir l'anterior líder del partit, Yoshihide Suga, com a primer ministre del Japó el 4 d'octubre de 2021.[19][20] Després de les eleccions generals japoneses de 2021 va mantenir el primer càrrec, tot i que el LDP va perdre 25 escons, formant un nou govern de coalició amb Kōmeitō.[21] El 8 de juliol del 2022 Shinzō Abe va morir en rebre dos trets per l'esquena mentre donava un discurs polític a Nara, al Japó,[22] i durant un acte electoral a Wakayama, el primer ministre Fumio Kishida va ser objecte d'un atemptat el 15 d'abril de 2023.[23] El 14 d'agost de 2024, Fumio Kishida va anunciar que ja no intentaria revalidar com a president del LDP a les eleccions previstes al setembre, i posaria fi al seu mandat com a primer ministre.[24] Shigeru Ishiba va guanyar les eleccions per liderar el partit i es convertí en primer ministre en 1 d'octubre, poques setmanes abans de les eleccions, però la popularitat del partit va baixar de manera notable els últims mesos i la coalició del PLD amb el Kōmeitō perdé la majoria per primera vegada a les eleccions generals japoneses de 2024.[25]
L'11 de novembre, Shigeru Ishiba va ser reelegit primer ministre d'un govern en minoria de PLD i Kōmeitō durant una sessió extraordinària de la Dieta amb 221 vots, derrotant a Yoshihiko Noda del Partit Democràtic Constitucional del Japó (PDC) que en va rebre 160.[26] Aquesta va ser la primera vegada des de 1994 que la votació requeria dues voltes. El mateix dia, el gabinet d'Ishiba de la legislatura anterior va dimitir i es va inaugurar un segon gabinet.
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Vots | % vots (posició) | Diputats | +/- | Govern | Candidat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1958 | 23.840.170 | 59,0% (1) | 289 / 467 |
Nou | Majoria | Nobusuke Kishi |
| 1960 | 22.950.404 | 58,1% (1) | 300 / 467 |
 11
|
Majoria | Hayato Ikeda |
| 1963 | 22.972.892 | 56,0% (1) | 283 / 467 |
 17
|
Majoria | |
| 1967 | 22.447.838 | 48,9% (1) | 277 / 486 |
6
|
Majoria | Eisaku Satō |
| 1969 | 22.381.570 | 47,6% (1) | 288 / 486 |
11
|
Majoria | |
| 1972 | 24.563.199 | 46,9% (1) | 271 / 491 |
17
|
Majoria | Kakuei Tanaka |
| 1976 | 23.653.626 | 41,8% (1) | 249 / 511 |
22
|
Majoria | Takeo Miki |
| 1979 | 24.084.130 | 44,59% (1) | 248 / 511 |
1
|
Majoria | Masayoshi Ōhira |
| 1980 | 28.262.442 | 47,88% (1) | 284 / 511 |
36
|
Majoria | |
| 1983 | 25.982.785 | 45,76% (1) | 250 / 511 |
34
|
Coalició | Yasuhiro Nakasone |
| 1986 | 29.875.501 | 49,42% (1) | 300 / 512 |
50
|
Majoria | |
| 1990 | 30.315.417 | 46,14% (1) | 275 / 512 |
25
|
Majoria | Toshiki Kaifu |
| 1993 | 22.999.646 | 36,62% (1) | 223 / 511 |
52
|
Oposició | Kiichi Miyazawa |
| Coalició | ||||||
| 1996 | 21.836.096 | 38,63% (1) | 239 / 500 |
16
|
Coalició | Ryūtarō Hashimoto |
| 2000 | 24.945.806 | 40,97% (1) | 233 / 480 |
6
|
Coalició | Yoshirō Mori |
| 2003 | 26.089.326 | 43,85% (1) | 237 / 480 |
4
|
Coalició | Jun'ichirō Koizumi |
| 2005 | 32.518.389 | 47,80% (1) | 296 / 480 |
59
|
Coalició | |
| 2009 | 27.301.982 | 38,68% (2) | 119 / 480 |
177
|
Oposició | Taro Aso |
| 2012 | 25.643.309 | 43,01% (1) | 294 / 480 |
175
|
Coalició | Shinzō Abe |
| 2014 | 25.461.427 | 48,10% (1) | 291 / 475 |
3
|
Coalició | |
| 2017 | 26.719.032 | 48,21% (1) | 284 / 465 |
7
|
Coalició | |
| 2021 | 27,626,235 | 48.08 (1) | 259 / 465 |
25
|
Coalició | Fumio Kishida |
| 2024 | 191 / 465 |
68
|
Per determinar | Shigeru Ishiba |
Cambra de Consellers
[modifica]| Any | Districte Nacional | Total | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | ± | ||
| 1956 | 11,356,874 | 39.7 | 122 / 250 |
Nou | Minoria |
| 1959 | 12,120,598 | 41.2 | 132 / 250 |
10
|
Majoria |
| 1962 | 16,581,637 | 46.4 | 142 / 250 |
10
|
Majoria |
| 1965 | 17,583,490 | 47.2 | 140 / 251 |
2
|
Majoria |
| 1968 | 20,120,089 | 46.7 | 137 / 250 |
3
|
Majoria |
| 1971 | 17,759,395 | 44.5 | 131 / 249 |
6
|
Majoria |
| 1974 | 23,332,773 | 44.3 | 126 / 250 |
5
|
Majoria |
| 1977 | 18,160,061 | 35.8 | 125 / 252 |
1
|
Minoria |
| 1980 | 23,778,190 | 43.3 | 135 / 252 |
10
|
Majoria |
| 1983 | 16,441,437 | 35.3 | 137 / 252 |
2
|
Majoria |
| 1986 | 22,132,573 | 38.58 | 143 / 252 |
6
|
Majoria |
| 1989 | 15,343,455 | 27.32 | 109 / 252 |
34
|
Minoria |
| 1992 | 14,961,199 | 33.29 | 106 / 252 |
3
|
Minoria |
| 1995 | 10,557,547 | 25.40 | 111 / 252 |
5
|
Coalició |
| 1998 | 14,128,719 | 25.17 | 102 / 252 |
9
|
Coalició |
| 2001 | 21,114,727 | 38.57 | 111 / 247 |
9
|
Coalició |
| 2004 | 16,797,686 | 30.03 | 115 / 242 |
4
|
Coalició |
| 2007 | 16,544,696 | 28.1 | 83 / 242 |
32
|
Minoria |
| 2010 | 14,071,671 | 24.07 | 84 / 242 |
1
|
Minoria |
| 2013 | 18,460,404 | 34.7 | 115 / 242 |
32
|
Coalició |
| 2016 | 20,114,833 | 35.9 | 121 / 242 |
6
|
Coalició |
| 2019 | 17,712,373 | 35.37 | 113 / 245 |
8
|
Coalició |
| 2022 | 18,256,245 | 34.43 | 119 / 248 |
6
|
Coalició |
Referències
[modifica]- ↑ Pradyumna P. Karan (2005). Japan in the 21st century: environment, economy, and society, University Press of Kentucky, pàg. 295
- ↑ Roger Blanpain; Michele Tiraboschi (2008). The Global Labour Market: From Globalization to Flexicurity, Kluwer Law International, pàg. 268
- ↑ David Almazán, Elena Barlés (2010). Japón y el mundo actual, Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 325
- ↑ 4,0 4,1 Pilar Chávarri Sidera, Irene Delgado Sotillos (2013). Sistemas Políticos Contemporáneos, UNED: Madrid, pàg. 626
- ↑ «Coalition Politics in Japan» (en anglès). U.S. Department of State. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ Weiner, Tim. «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's» (en anglès). New York Times, 09-10-1994. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Foreign Relations of the United States, 1964-1968, Vol. XXIX, Part 2, Japan» (en anglès). United States Department of State, 18-07-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Johnson, Chalmers. «The 1955 System and the American Connection: A Bibliographic Introduction» (en anglès). JPRI Working Paper No. 11, 1995. Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ Àngels Pelegrín Solé, Amadeu Jensana Tanehashi (2011). Economía de Japón, Barcelona: Anglofort, pàg. 34
- ↑ «La oposición obtiene una victoria histórica en Japón» (en castellà). El País, 30-08-2009.
- ↑ «El primer ministre japonès presenta la dimissió». Regió 7, 26-08-2011. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «Shinzo Abe toma posesión este miércoles como nuevo primer ministro de Japón» (en castellà). El País, 26-12-2012.
- ↑ Fernandez, Eduard. «Els conservadors arrasen i recuperen el poder al Japó». El Punt Avui, 17-12-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
- ↑ «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Fumio Kishida: Japan's new prime minister takes office» (en anglès). BBC News, 04-10-2021.
- ↑ «Fumio Kishida, nou primer ministre del Japó». El Punt Avui, 04-10-2021. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Fumio Kishida re-elected Japan PM, Yoshimasa Hayashi named foreign minister» (en anglès). Kyodo News, 10-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «Muere ex primer ministro nipón Shinzo Abe, víctima de atentado en acto electoral en Japón» (en castellà), 08-07-2022. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Evacuat el primer ministre japonès per un explosiu en un acte electoral». El Punt Avui, 15-04-2023. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ Lee, Michelle Ye Hee; Inuma, Julia Mio. «Japanese Prime Minister Fumio Kishida to step down next month» (en anglès). Washington Post, 14-08-2024. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ Bruna, R. «Els primers resultats confirmen la pèrdua de la majoria del bloc del govern japonès». El Punt Avui, 27-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ Bellés, Dolors. «Ishiba, reelegit com a primer ministre del Japó per majoria simple». El Punt Avui, 11-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Crespo, J.A (1994). El Partido Liberal Democrático en Japón: el dominio conservador, México DF: Centro de Investigación y Docencia Económicas.
Enllaços externs
[modifica]
- Web oficial (japonès)