Vés al contingut

Partit de la Llibertat Popular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Republicà de Rússia)
Infotaula d'organitzacióPartit de la Llibertat Popular
Dades
Nom curtПАРНАС Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític rus
partit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme conservador
europeisme
federalisme
anticomunisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1990, Moscou Modifica el valor a Wikidata
FundadorVladimir Lissenko Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició25 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMikhaïl Kassiànov (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Part deoposició a Vladímir Putin a Rússia
protestes de Rússia de 2011-2013
liberalisme a Rússia Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparnasparty.ru Modifica el valor a Wikidata
Facebook: parnasparty X: parnasparty Instagram: parnasparty VK: parnasparty Youtube: UCCm6qpAQCMLreFCS6KKN_6g Modifica el valor a Wikidata

El Partit de la Llibertat Popular (en rus: Партия народной свободы, Partija narodnoj svobody) o PARNAS (en rus: ПАРНАС),[1] inicialment Partit Republicà de Rússia, va ser un partit polític liberal opositor de la RSFSR i posteriorment de la Federació Russa.

Al 2007 la Cort Suprema de Rússia va denegar el seu nou registre i els va declarar dissolts, decisió que més tard el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar il·legal, restablint-se el partit al 2012.[2] Més endavant, al 2023, la Cort Suprema va tornar a dissoldre el partit per manca d'estructura i per reclamacions del Servei Federal d'Impostos i del Ministeri de Justícia.[3][4]

Història

[modifica]

El Partit Republicà de Rússia va ser fundat el novembre de l'any 1990 per membres de la Plataforma Democràtica del PCUS que s'havien desil·lusionat amb la manca de voluntat del partit de realitzar reformes. El Partit es va unir al bloc Moviment Democràtic de Rússia, una organització paraigua de moviments pro-democràcia, mantenint estretes relacions amb el Partit Socialdemòcrata.

Més endavant donarien suport a les polítiques socioeconòmiques de Iegor Gaidar i Boris Ieltsin, distanciant-se dels seus homòlegs socialdemòcrates i trencant amb el Moviment Democràtic. Així, es presentarien a les eleccions de 1993 dins de les llistes de Iàbloko (5 diputats) i de l'Elecció Democràtica de Rússia (7 diputats), aconseguint un total de 12 escons a la Duma Estatal. A les següents eleccions de 1995 es van presentar dins del bloc Pamfilova–Gurov–Lysenko, amb pobres resultats i aconseguint només 2 diputats a través del districte majoritari, reduït a només un a les eleccions de 1999.

Malgrat aquesta situació, el partit seria descrit com el "portador de la torxa" de l'oposició liberal anti- Kremlin durant la presidència de Vladimir Putin a principis dels anys 2000.[5] Així, formarien part de la coalició L'Altra Rússia durant els seus primers anys, provocant que la Cort Suprema de Rússia els dissolgués, decisió que seria revocada pel Tribunal Europeu de Drets Humans al 2012.

Aquell mateix any, el Partit Republicà es va fusionar amb l'anomenat Partit de la Llibertat Popular "Per a Rússia sense il·legalitat i corrupció" dirigit per l'opositor Borís Nemtsov, modificant el nom a Partit Republicà de Rússia - Partit de la Llibertat Popular, escurçat a Partit de la Llibertat Popular al 2015.

Al 2013 van participar en les protestes opositores i van utilitzar el seu estatus de partit oficial per nomenar a l'opositor mediàtic Aleksei Navalni per a les eleccions a l'alcaldia de Moscou de setembre de 2013,[6] on aconseguirien el 27.24% tot i les trabes de les autoritats.[7] Després d'aquestes, se li va oferir a Navalni copresidir el PARNAS,[8] juntament amb Kasyanov, Vladimir Rijkov i Boris Nemtsov, diputat regional, el qual seria assassinat al 2015.[9]

Per a les eleccions legislatives de 2016, fruit de ser l'únic partit registrat, el PARNAS va liderar una coalició d'organitzacions opositores. La Comissió Electoral, però, només els va permetre presentar-se en quatre regions, reduïdes només a Kostromà després de les decisions dels tribunals regionals.[10] Finalment van obtenir només el 2,28% dels vots, insuficients per rebre representació. Tres mesos després de l'assassinat de Boris Nemtsov, una altra figura destacada del partit i del moviment opositor, Vladímir Karà-Murzà, seria enverinat, passant una setmana en coma.[11][12]

Durant les eleccions regionals de 2018, el Tribunal Regional de Iaroslavl, on el PARNAS mantenia el seu únic diputat que li permetia presentar-se automàticament a les eleccions legislatives, va dictaminar que la butlleta infringia determinades regulacions, decisió ratificada pel Tribunal Suprem al setembre.[13] Aquest mateix organisme va dissoldre de nou el partit al 2023.[14]

Resultats electorals

[modifica]
Any Líder Resultats Pos. Govern
Vots % Escons +/–
1993 Dins de Iàbloko i Elecció Democràtica de Rússia
12 / 450
 Nou 6è Oposició
1995 Ella Pamfilova 1,106,812 1.69
2 / 450
 Disminució 10 Disminució 12è Oposició
1999 Només a circumscripcions
1 / 450
 Disminució 1 Disminució 15è Oposició
2003 No va participar
2007
2011 Dins del Partit de la Llibertat Popular, que va boicotejar les eleccions
2016 Mikhail Kasyanov 384,675 0.73
0 / 450
 = Augment 11è Extraparlamentari

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Two Russian parties merge in push against Putin» (en anglès). Reuters.
  2. ↑ Nota de premsa del Tribunal Europeu de Drets Humans
  3. ↑ «Верховный суд ликвидировал ПАРНАС» (en rus), 25-05-2023. [Consulta: 23 febrer 2024].
  4. ↑ «Верховный суд России по иску Минюста ликвидировал партию ПАРНАС» (en rus), 25-05-2023. [Consulta: 23 febrer 2024].
  5. ↑ «RPR-PARNAS Republican Party of Russia – People's Freedom Party». [Consulta: 23 febrer 2024].
  6. ↑ «Navalny Moscow mayoral bid accepted ahead of verdict» (en anglès americà), 25-03-2015. [Consulta: 23 febrer 2024].
  7. ↑ «Kremlin critic Alexei Navalny has strong showing in Moscow mayoral race, despite loss» (en anglès). Washington Post.
  8. ↑ «От Навального требуют конкретики / Политика / Независимая газета». [Consulta: 23 febrer 2024].
  9. ↑ «Russia opposition politician Boris Nemtsov shot dead» (en anglès). BBC News, 27-02-2015.
  10. ↑ anya. «Democratic Coalition: what next? | Free Russia Foundation» (en anglès americà). [Consulta: 23 febrer 2024].
  11. ↑ Kramer, Andrew E. «More of Kremlin’s Opponents Are Ending Up Dead» (en anglès). The New York Times, 20-08-2016. ISSN: 0362-4331.
  12. ↑ Times, The Moscow. «Navalny, Kara-Murza Tailed by Same FSB Squad Before Alleged Poisonings — Investigation» (en anglès), 11-02-2021. [Consulta: 23 febrer 2024].
  13. ↑ «Boris Nemtsov's old party is about to lose its last seat in Russian politics» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2024].
  14. ↑ «Russia’s Supreme Court dissolves Parnas political party» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de la Llibertat Popular
  • Partit de la Llibertat Popular - Lloc web oficial
  • partinform.ru (rus)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_de_la_Llibertat_Popular&oldid=33250989»