Partit del Poder Popular (Corea del Sud)
(ko) 국민의힘 (ko) 미래통합당  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PPP i 국힘 | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme nacionalista populisme de dreta liberalisme econòmic conservadorisme social anticomunisme | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit Llibertat de Corea Nou Partit Conservador En Endavant pel Futur 4.0 Partit Popular | ||||
| Creació | 17 febrer 2020: De facto | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 3.489.924 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Assemblea Nacional de Corea del Sud (2020) | 103 / 300 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | peoplepowerparty.kr | ||||
El Partit del Poder Popular (PPP; en coreà: 국민의힘), anteriorment conegut com a Partit del Futur Unit (en coreà: 미래통합당; PFU), és un partit polític conservador i de dretes a Corea del Sud. Controla la presidència de Corea del Sud i és el segon partit més important de l'Assemblea Nacional. El PPP, juntament amb el seu rival històric, el Partit Demòcrata, formen els dos partits polítics més grans de Corea del Sud.
Història
[modifica]Fundació i primers anys
[modifica]Fruit de l'escàndol polític que va portar a la destitució de la Presidenta Park Geun-hye al 2017,[1] el Partit Saenuri, principal força conservadora del país, va patir una forta crisi interna amb la marxa de diversos sectors. Aquests s'agruparien i fundarien el Partit Bareunmirae,[2] però després dels pobres resultats a les eleccions locals de 2018,[3] diverses figures del mateix s'escindirien formant noves organitzacions: Endavant pel Futur 4.0[4] i el Nou Partit Conservador.[5]
Tant el Partit Saenuri com aquestes noves formacions acordarien fusionar-se establint un nou partit de dretes,[6] el Partit del Futur Unit.[7] El Congrés d'Unificació es celebraria el 17 de febrer de 2020, escollint al líder del Saenuri Hwang Kyo-ahn com a primer President de la formació.
A les primeres eleccions legislatives del mateix any, es presentarien en coalició amb el Partit Corea del Futur, aconseguint 103 diputats, 84 com a propis,[8] el que suposava una dura derrota i la pèrdua d'escons clau com el de l'exalcalde de Seül Oh Se-hoon o el del propi President Hwang Kyo-ahn, que presentaria la seva renuncia.[9] Tanmateix, l'any següent el Partit Corea del Futur anunciaria la seva integració dins del PFU,[10] recuperant paulatinament el suport de l'electorat conservador.[11] A l'agost, el partit modificaria el seu nom a Poder Popular,[12] modificant-se posteriorment a l'actual Partit del Poder Popular,[13] declarant que pretenien esdevenir un partit centrista i pragmàtic.[14]
A les eleccions parcials de 2021, el partit aconseguiria les alcaldies de Seül, retornant al poder Oh Se-hoon, i de Busan, les dos principals ciutats del país,[15] el que suposava una important empenta de cara a les eleccions presidencials de 2022. En aquestes, presentarien al candidat Yoon Suk-yeol,[16] que havia estat Fiscal General des del 2019, amb un paper clau en la condemna de l'expresidenta Park Geun-hye i en el cas de l'ex-ministre Cho Kuk.
Presidència de Yoon Suk-yeol
[modifica]Finalment, a les eleccions presidencials Yoon Suk-yeol aconseguiria la victòria per un petit marge de 0.73%.[17] Al 2022 també aconseguirien ampliar la seva presència a l'Assemblea Nacional mitjançant les eleccions parcials, passant de 106 a 110 diputats, una victòria contundent a les eleccions locals, i una nova integració dins el partit, el Partit Popular.
Posteriorment el llavors president del partit, Lee Jun-seok, seria destituït per adoptar una posició crítica cap a Yoon Suk-yeol, que anava ampliant el control intern de l'organització, impulsant candidats afins i atacant als crítics amb la seva gestió.[18][19] En la darrera etapa de les primàries quedarien quatre candidats: Ah-ram Cheon, del sector crític, Hwang Kyo-ahn, considerat de línia dura, Ahn Cheol-soo, percebut com a moderat, i Kim Gi-hyeon, diputat pro-Yoon. El 8 de març de 2023 el darrer candidat, Kim Gi-hyeon, seria escollit com a nou president del partit, amb una nova direcció controlada pel sector del president.[20] L'ex-president del PPP Lee Jun-seok trencaria amb el partit a principis de 2024 creant el Partit Nova Reforma, amb l'objectiu de presentar-se a les properes eleccions legislatives.[21]
Més endavant, després de la fallida llei marcial del 3 de desembre de 2024, sis partits de l'oposició van proposar un impeachment contra el president Yoon. Tanmateix, el PPP es va oposar formalment tot i les crítiques internes al President.[22] A la votació a l'Assemblea Nacional del 7 de desembre de 2024, només 3 dels 108 diputats del partit hi van participar, forçant així que la moció quedés descartada per falta de quòrum.[23]
Resultats electorals
[modifica]President
[modifica]| Any | Candidat | Vots | % | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2022 | Yoon Suk Yeol | 16,394,815 | 48,56 / 100 |
Electe |
Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | Circum. | Llista | Escons | Pos. | Govern | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/- | Vots | % | Escons | +/- | No. | +/– | ||||
| 2020 | Hwang Kyo-ahn | 11,915,277 | 41.46 | 84 / 253 |
Nou | 103 / 300 |
Nou | 2n | Oposició | ||||
| 2024 | Han Dong-hoon (Interí) |
13,179,769 | 45.73 | 90 / 254 |
 6
|
108 / 300 |
5
|
2nd | Minoria | ||||
Eleccions Locals
[modifica]| Any | Líder | Governadors | Regidors (provincials i metropolitans) | Alcaldes | Regidors |
|---|---|---|---|---|---|
| 2022 | Lee Jun-seok | 12 / 17 |
540 / 872 |
145 / 226 |
1.435 / 2.987 |
Eleccions Parcials
[modifica]| Any | Líder | Diputats | Governadors | Alcaldes | Regidors (provincials i metropolitans) | Regidors |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2020 | Hwang Kyo-ahn | N/A | N/A | 3 / 8 |
10 / 17 |
17 / 33 |
| 2021 | Kim Chong-in | N/A | 2 / 2 |
2 / 2 |
5 / 8 |
6 / 9 |
| 2022 (I) | Lee Jun-seok | 4 / 5 |
N/A | N/A | N/A | N/A |
| 2022 (II) | 5 / 7 |
N/A | N/A | N/A | N/A | |
| 2023 (I) | Kim Gi-hyeon | 0 / 1 |
N/A | 0 / 1 |
2 / 2 |
2 / 4 |
| 2023 (II) | N/A | N/A | 0 / 1 |
N/A | N/A | |
| 2024 (I) | Han Dong-hoon | N/A | N/A | 1 / 2 |
3 / 17 |
7 / 26 |
| 2024 (II) | Han Dong-hoon | N/A | N/A | 2 / 4 |
N/A | N/A |
Referències
[modifica]- ↑ «[전문 자유한국당 "헌법재판소 대통령 탄핵 인용 결정 겸허하게 수용"]» (en coreà), 10-03-2017. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 조선일보. «바른정당, 무릎 꿇고 사죄하며 창당대회» (en coreà), 22-07-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «[지방선거 결과③ ‘바른미래당’ ·· 왜 망했나]» (en coreà), 14-06-2018. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «이언주 의원 `미래를 향한 전진4.0` 공식 창당» (en coreà), 19-01-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 장나래. «새보수당 창당 “총선서 80석 목표”…한국당 “보수통합 동참을”» (en coreà), 05-01-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «한국당, 새보수·전진당과 합당…신당명 ‘미래통합당’» (en coreà), 13-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «보수통합신당 당명 '미래통합당'으로 결정» (en coreà). Monthly Chosun.
- ↑ «통합당, 보수정당史 최악의 참패», 16-04-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 조선비즈. «[속보황교안 통합당 대표직 사퇴… "총선 결과 책임지겠다"]» (en coreà), 18-03-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «통합-한국 5월내 합당, 재보궐까지 김종인 비대위(종합)». yna.
- ↑ Younghee Yang «고등학교 국어교과와 타 교과의 통합 방향 －사회언어학의 관점에서－». KOREAN EDUCATION, null, 119, 6-2019, pàg. 7–36. DOI: 10.15734/koed..119.201906.7. ISSN: 1226-6736.
- ↑ «통합, 새 당명 '국민의힘'으로 낙점…모레 확정(종합)». yna.
- ↑ 조선비즈. «지금부터 '국민의힘'…김종인 체제 출범 99일만 새 당명⋅새 출발(종합)» (en coreà), 16-03-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «통합당 → 국민의힘당, 중도 정당으로 노선변경 선언» (en coreà). [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «서울·부산시장 보궐선거, 국민의힘 압승으로 막 내려».
- ↑ «윤석열, 국민의힘 대선후보 확정…원내경험無 여야후보 맞대결 구도» (en coreà), 05-11-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «윤석열 48.56% 당선 확정, 이재명 47.83%» (en coreà), 10-03-2022. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 송채경화,선담은. «국힘 전대 새 변수, 당심 기댄 극우 후보들 도전에 ‘컷오프’ 관심» (en coreà), 27-12-2022. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 기자, 유설희. «[단독 윤 대통령, 국민의힘 전당대회 “당원투표 100%가 낫지 않냐” 사석 발언]» (en coreà), 15-12-2022. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «[3보 국민의힘 새 대표에 김기현…"하나로 똘똘 뭉쳐 총선압승"]». yna.
- ↑ «New Reform Party Launches with Former PPP Chief Lee Jun-seok as its Chief» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 임재희,정봉비. «[영상 촛불의 경고…“탄핵 반대 여당, 대통령과 공범 택했다”]» (en coreà), 05-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ Jung-youn, Park Ga-young;Choi Si-young;Lee. «Fury and frustration at failed impeachment spread overseas» (en anglès), 07-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].