Partit Demòcrata dels Estats Units
(en) Democratic Party  | |||||
|
|||||
| Mascota | ase demòcrata | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | D i Dem | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | liberalisme modern dels Estats Units socioliberalisme | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 8 gener 1828 | ||||
| Fundador | Andrew Jackson i Martin Van Buren | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Membre de | Aliança Progressista | ||||
| Membres | 80.097.731 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jaime Harrison (2021–) | ||||
| Joventuts | Joves Demòcrates d'Amèrica | ||||
| Senat dels Estats Units (2022) | 48 / 100 | ||||
| Cambra de Representants dels Estats Units (2022) | 213 / 435 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | democrats.org | ||||
    
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival. Hereu del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson i James Madison, el Partit Demòcrata va ser fundat cap al 1828 pels partidaris d'Andrew Jackson, cosa que el converteix en el partit polític en actiu més antic del món.[1]
El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del socialisme democràtic fins al conservadorisme moderat.
Ideologia
[modifica]Evolució històrica
[modifica]Abans de 1860, el partit donava suport a una sobirania governamental i estatal limitada, mentre s'oposava a un banc nacional i als aranzels elevats. A finals del segle xix, va continuar oposant-se als aranzels alts. A principis del segle xx, va donar suport a les reformes progressistes i es va oposar a l'imperialisme. Des de la dècada de 1930, Franklin D. Roosevelt i la seva coalició cel New Deal, el Partit Demòcrata ha defensat majoritàriament una ideologia social liberal.[2][3] El New Deal va atreure un fort suport al partit per part dels immigrants europeus recents, molts dels quals eren catòlics amb residència a les ciutats, però va provocar una pèrdua de votants de l'ala conservadora i pro-empresarial del partit.[4][5][6] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, les bases fonamentals dels dos partits principals del país van canviar: els estats del sud es van tornar més fermament republicans en la política presidencial i els estats del nord-est van reforçar les posicions demòcrates. El moviment sindical es va reduir després dels anys setanta, tot i que la classe obrera continua sent un component important de la base demòcrata.
Actualitat
[modifica]Les persones que viuen a zones urbanes, les dones, els graduats universitaris i els mil·lennials, a més de les minories sexuals, religioses i racials, tendeixen a donar suport al Partit Demòcrata.[7][8][9][10]
La filosofia de liberalisme modern del Partit Demòcrata combina les nocions de llibertat civil i igualtat social amb el suport a una economia mixta.[11] Al Congrés, el partit actua com a partit d'arreplega amb ales centristes, progressistes i conservadores.[12] La reforma del govern corporatiu, la protecció del medi ambient, el suport a la mà d’obra organitzada, l’ampliació de programes socials, la matrícula universitària assequible, l’atenció sanitària universal, la igualtat d’oportunitats i la protecció del consumidor formen el nucli ideològic de l’agenda econòmica del partit.[13][14] En matèria social, defensa la reforma del finançament de campanya,[15] els drets LGBT,[16] la reforma de la justícia penal, la reforma del sistema en matèria d'immigració,[17] l'aplicació de lleis de possessió d'armes més estrictes,[18] el dret a l'avortament[19] i la legalització de la marihuana.[20]
Càrrecs de poder
[modifica]Un total de 16 demòcrates han ocupat la presidència dels Estats Units, inclòs l'actual president Joe Biden. Des de 2021, el partit té el control de tots els poders executius i legislatius a nivell federal: ocupa la presidència, la vicepresidència i les majories tant a la Cambra de Representants com al Senat dels Estats Units. A més, ocupa 23 governacions estatals, té majoria a 18 cambres legislatives estatals i ostenta l'alcaldia de la majoria de ciutats importants.[21] Pel que fa al poder judicial, tres dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser nomenats per presidents demòcrates.
Presidents dels Estats Units del Partit Demòcrata
[modifica]| Núm. | Nom | Estat d'origen | Temps a la Presidència |
|---|---|---|---|
| 7è | Andrew Jackson (1767–1845) | Tennessee | 1829-1837 |
| 8è | Martin Van Buren (1782–1862) | Nova York | 1837-1841 |
| 11è | James K. Polk (1795–1849) | Tennessee | 1845-1849 |
| 14è | Franklin Pierce (1804–1869) | Nou Hampshire | 1853-1857 |
| 15è | James Buchanan (1791–1868) | Pennsilvània | 1857-1861 |
| 17è | Andrew Johnson (1808–1875) | Tennessee | 1865-1869 |
| 22è | Grover Cleveland (1837–1908) | Nova York | 1885-1889 |
| 24è | 1893-1897 | ||
| 28è | Woodrow Wilson (1856–1924) | Nova Jersey | 1913-1921 |
| 32è | Franklin D. Roosevelt (1882–1945) | Nova York | 1933-1945 |
| 33è | Harry S. Truman (1884–1972) | Missouri | 1945-1953 |
| 35è | John F. Kennedy (1917–1963) | Massachusetts | 1961-1963 |
| 36è | Lyndon B. Johnson (1908–1973) | Texas | 1963-1969 |
| 39è | Jimmy Carter (1924) | Geòrgia | 1977-1981 |
| 42è | Bill Clinton (1946) | Arkansas | 1993-2001 |
| 44è | Barack Obama (1961) | Illinois | 2009-2017 |
| 46è | Joe Biden (1942) | Delaware | 2021-present |
Referències
[modifica]- ↑ "The Democratic Party, founded in 1828, is the world's oldest political party" states Kenneth Janda. The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics. Cengage Learning, 2010, p. 276. ISBN 9780495906186.
- ↑ Arnold, N. Scott. Imposing values: an essay on liberalism and regulation. Florence: Oxford University Press, 2009, p. 3. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ Grigsby, Ellen. Analyzing Politics: An Introduction to Political Science. Florence: Cengage Learning, 2008, p. 106–107. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ Prendergast, William B. The Catholic Voter in American Politics. The Passing of the Democratic Monolith (en anglès). Washington, D.C.: Georgetown University, 1999. ISBN 978-0-87840-724-8.
- ↑ Marlin, George J. The American Catholic Voter. 200 Years of Political Impact (en anglès). South Bend, Indiana: St. Augustine, 2004. ISBN 978-1-58731-029-4.
- ↑ Michael Corbett et al. Politics and Religion in the United States (2nd ed. 2013).
- ↑ «1. Trends in party affiliation among demographic groups» (en anglès americà). Pew Research Center, 20-03-2018. Arxivat de l'original el 5 juny 2020. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ .
- ↑ Brownstein, Ronald. «The Democratic Party is being transformed. These House votes show how.». CNN, 21-05-2019. Arxivat de l'original el 21 maig 2019. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Women More Likely to Be Democrats, Regardless of Age». Gallup.com. Arxivat de l'original el 14 juny 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
- ↑ Larry E. Sullivan. The SAGE glossary of the social and behavioral sciences (2009) p 291, "This liberalism favors a generous welfare state and a greater measure of social and economic equality. Liberty thus exists when all citizens have access to basic necessities such as education, healthcare, and economic opportunities."
- ↑ Allott, Daniel. «Biden could lose Georgia Senate races all by himself» (en anglès), 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ Levy, Jonah. The State after Statism: New State Activities in the Age of Liberalization. Florence: Harvard University Press, 2006, p. 198. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ U.S. Department of State. «A Mixed Economy: The Role of the Market». About.com. Arxivat de l'original el 18 gener 2017.
- ↑ «Democratic Party on Government Reform». Ontheissues.org. Arxivat de l'original el 30 abril 2016. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ «Democratic Platform Endorses Gay Marriage». All Things Considered. Npr.org, 04-09-2012. Arxivat de l'original el 5 octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ Chammah, Maurice. «Two Parties, Two Platforms on Criminal Justice». The Marshall Project, 18-07-2016. Arxivat de l'original el 31 maig 2019. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Preventing Gun Violence». Democrats.org. Arxivat de l'original el 2018-11-04. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Democratic Party on Abortion». OnTheIssues.org. Arxivat de l'original el 11 setembre 2020. [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «The 2016 Democratic Platform». Democrats.org. Arxivat de l'original el 2018-09-27. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «State government trifectas». Ballotpedia. Arxivat de l'original el 28 març 2018. [Consulta: 13 gener 2018].