Partit Republicà dels Estats Units
(en) Republican Party  | |||||
|
|||||
| Símbol oficial | elefant | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Mascota | elefant republicà | ||||
| Epònim | republicanisme estatunidenc | ||||
| Dades | |||||
| Nom curt | R i GOP | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme conservadorisme social conservadorisme nacionalista neoconservadorisme liberalisme econòmic federalisme als Estats Units expecionalisme estatunidenc neoliberalisme | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit Unió Incondicional | ||||
| Creació | 20 març 1854 | ||||
| Fundador | Partit Whig dels Estats Units i Partit del Sòl Lliure | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Internacional Demòcrata (1983–) Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (valor desconegut–) | ||||
| Membres | 68.049.840 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ronna Romney McDaniel (2017–) | ||||
| Format per | |||||
| Senat dels Estats Units (2022) | 49 / 100 | ||||
| Cambra de Representants dels Estats Units (2022) | 220 / 435 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | gop.com | ||||
 
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
.svg&lang=ca)
El Partit Republicà (en anglès, Republican Party), també anomenat sovint Grand Old Party (GOP), és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Demòcrata, el seu principal rival. El partit va ser creat el 1854 pels contraris a la Llei de Kansas-Nebraska, que permetia l'expansió potencial de l'esclavitud als nous territoris occidentals.[1]
El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del conservadorisme moderat fins al populisme d'extrema dreta.[2]
Ideologia
[modifica]Evolució històrica
[modifica]El Partit Republicà va ser fundat el 1854 per activistes contra l'esclavitud que es van oposar a la Llei de Kansas-Nebraska, que va permetre l'extensió potencial de l'esclavitud als territoris occidentals.[3] El partit va recolzar el liberalisme clàssic i la reforma econòmica[4][5] orientada a la indústria, donant suport a les inversions en la indústria manufacturera, els ferrocarrils i la banca. El partit va tenir èxit al nord, i el 1858, havia allistat la majoria dels antics whigs i antics Free Soilers per formar majories a gairebé tots els estats del nord. Els sudistes blancs de la classe dels plantadors es van alarmar davant l'amenaça al futur de l'esclavitud als Estats Units. Amb l'elecció de 1860 d'Abraham Lincoln, el primer president republicà, els estats del sud es van separar dels Estats Units. Sota el lideratge de Lincoln i un Congrés Republicà, el Partit Republicà va liderar la lluita per derrotar els Estats Confederats d'Amèrica a la Guerra Civil Americana, preservant així la Unió i abolint l'esclavitud. Sota la direcció de Lincoln i d'un Congrés Republicà, el 1865 es va prohibir l'esclavitud als Estats Units amb la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units.[6]
A partir de 1912, el partit va experimentar un gir ideològic cap a la dreta.[7] Després de la Guerra Civil, el partit va dominar en gran mesura la política nacional fins a la Gran Depressió de la dècada de 1930, quan va perdre les seves majories al Congrés i els programes del New Deal dels demòcrates es van mostrar populars.
L'elecció de Dwight David Eisenhower el 1952 va ser un estrany trencament entre els presidents demòcrates i va presidir el període de major prosperitat econòmica després de la Segona Guerra Mundial. Les dues administracions d'Eisenhower van estar marcades per una política de contenció i fermesa davant la Unió Soviètica, en un context clarament dominat per la Guerra Freda. Això va tenir les seves conseqüències immediates en una expansió de la cursa d'armaments amb la Unió Soviètica i la consolidació i l'expansió de l'armament nuclear americana.
Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, promulgada pels demòcrates, la base de votants del partit va canviar, i els estats del sud es van tornar els més fortament republicans.[8] El Partit Republicà s'havia compromès fortament amb el proteccionisme i els aranzels a la seva fundació, però va anar donant cada cop més suport al lliure comerç al llarg del segle xx. Richard Nixon va guanyar 49 estats a les eleccions de 1972, amb el que va proclamar com la seva majoria silenciosa.[9]
Les eleccions de 1980 de Ronald Reagan van realinear la política nacional, reunint els defensors de l'economia del lliure mercat, els conservadors socials i els falcons de la política exterior de la Guerra Freda sota la bandera republicana.[10] Des del 2009, el partit s'ha enfrontat a un important fraccionisme dins les seves pròpies files i s'ha desplaçat cap al populisme de dreta.
El 1990, George H. W. Bush va acceptar augmentar els impostos a canvi de retallades de despesa i l'economia dels Estats Units va entrar en recessió, costant-li la reelecció a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1992, que va perdre davant de Bill Clinton,[11] i quan George W. Bush es va presentar a la presidència a finals de la dècada, va haver de desvincular-se del seu pare i es va presentar com a seguidor de Reagan, va reduir implacablement els impostos, va augmentar la despesa de defensa i es va oposar a la regulació.[12]
Actualitat
[modifica]
La ideologia del Partit Republicà del segle XXI és el conservadorisme estatunidenc, tant en les polítiques econòmiques com en els valors socials. El Partit Republicà recolza impostos més baixos, el capitalisme de mercat lliure, més restriccions a la immigració, un augment de la despesa militar, el dret de posseir armes, majors restriccions a l'avortament, la desregulació estatal i majors restriccions als sindicats.[13] La base de suport del partit del segle XXI inclou la gent que viu a les zones rurals, els homes, la generació silenciosa (nascuts entre 1928 i 1945) i els cristians evangèlics blancs.[14][15][16][17]
Per primera vegada en dues dècades, el candidat republicà Donald Trump va guanyar el vot popular a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024.[18] Després d'haver guanyat anteriorment a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, Trump es va convertir en el segon president elegit per a un segon mandat no consecutiu, 132 anys després que Grover Cleveland derrotés Benjamin Harrison a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1892.[19] El partit republicà també van aconseguir el la majoria al Senat i la Congrés, aconseguint el control del legislatiu i l'executiu per primera vegada des les eleccions de 2016.[20]
Càrrecs de poder
[modifica]Hi ha hagut 19 presidents republicans, cosa que el converteix en el partit polític que ha ostentat més cops la presidència dels Estats Units. Des de principis de 2021, el Partit Republicà controla 27 governs estatals i 30 legislatures estatals. Pel que fa al poder judicial, sis dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser designats per presidents republicans.
Presidents dels Estats Units del Partit Republicà
[modifica]| Núm. | Nom | Estat d'origen | Temps a la Presidència |
|---|---|---|---|
| 16è | Abraham Lincoln (1809–1865) | Illinois | 1861-1865 |
| 18è | Ulysses S. Grant (1822–1885) | Illinois | 1869-1877 |
| 19è | Rutherford B. Hayes (1822–1893) | Ohio | 1877-1881 |
| 20è | James A. Garfield (1831–1881) | Ohio | Març 1881-Setembre 1881 |
| 21è | Chester A. Arthur (1829–1886) | Nova York | 1881-1885 |
| 23è | Benjamin Harrison (1833–1901) | Indiana | 1889-1893 |
| 25è | William McKinley (1843–1901) | Ohio | 1897-1901 |
| 26è | Theodore Roosevelt (1858–1919) | Nova York | 1901-1909 |
| 27è | William Howard Taft (1857–1930) | Ohio | 1909-1913 |
| 29è | Warren G. Harding (1865–1923) | Ohio | 1921-1923 |
| 30è | Calvin Coolidge (1872–1933) | Massachusetts | 1923-1929 |
| 31è | Herbert Hoover (1874–1964) | Califòrnia | 1929-1933 |
| 34è | Dwight D. Eisenhower (1890–1969) | Kansas | 1953-1961 |
| 37è | Richard Nixon (1913–1994) | Califòrnia | 1969-1974 |
| 38è | Gerald Ford (1913–2006) | Michigan | 1974-1977 |
| 40è | Ronald Reagan (1911–2004) | Califòrnia | 1981-1989 |
| 41è | George H. W. Bush (1924–2018) | Texas | 1989-1993 |
| 43è | George W. Bush (1946) | Texas | 2001-2009 |
| 45è | Donald Trump (1946) | Nova York/Florida | 2017-2021 |
Referències
[modifica]- ↑ Brownstein, Ronald. «Where the Republican Party Began» (en anglès americà), 22-11-2017. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ Frostenson, Sarah. «How Has The Radical Right Evolved Under Trump?» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ Brownstein, Ronald. «Where the Republican Party Began» (en anglès). Prospect, 22-11-2017. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Joseph R. Fornieri. Lincoln's America: 1809–1865. SIU Press, 2008, p. 19. ISBN 978-0809387137.
- ↑ James G. Randall; Lincoln the Liberal Statesman (1947).
- ↑ «The Constitution of the United States: Amendments 11-27» (en anglès). United States National Archives. United States National Archives. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ «The Crist Switch: Top 10 Political Defections - TIME» (en anglès). Time, 29-04-2009. ISSN: 0040-781X.
- ↑ Zingher, Joshua N. (en anglès) The Journal of Politics, 80, 3, 2018, pàg. 860–72. DOI: 10.1086/696994. ISSN: 0022-3816.
- ↑ «Nixon's 'Silent Majority' Speech» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ Devine, Donald. «Reagan’s Philosophical Fusionism» (en anglès). The American Conservative, 04-04-2014. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ Iborra, Javier. «Bill Clinton sorprende a Bush y rescata a los Demócratas (1992)». Diario de Navarra, 27-10-2020. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ Chait, Jonathan. «Reagan, Bush, and the Search for a Usable Republican Past» (en anglès). New York Intelligencer, 13-05-2015. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ «GOP–Immigration». [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «1. Trends in party affiliation among demographic groups» (en anglès). Pew Research Center, 20-03-2018. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ [Consulta: 10 setembre 2017].
- ↑ Haberman, Clyde. «Religion and Right-Wing Politics: How Evangelicals Reshaped Elections», 28-10-2018.
- ↑ Cohen, Marty. «Evangelicals are now the key constituency in the Republican Party. They are reaping the benefits.». Vox, 24-04-2019.
- ↑ Kronenberg, Alan. «How Many People Didn’t Vote in the 2024 Election?» (en castellà). US News, 15-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Donald Trump becomes second U.S. President to win non-consecutive terms» (en anglès). The Hindu, 06-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Stepansky, Joseph. «What does the Republican ‘trifecta’ mean for Trump and his agenda?» (en anglès). al Jazeera, 15-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].