Pas d'armes
A l'edat mitjana, el pas d'armes era una manifestació molt vistosa de la cavalleria[1] que consistia, bàsicament, en el següent: un cavaller, anomenat el "mantenidor" del pas, se situava en un lloc estratègic, que havia de ser molt concorregut, com ara un camí, o un pont. Palplantat allà, ben armat, prohibia el pas a tots els cavallers que s'hi presentaven, anomenats "aventurers". Abans de començar, però, el mantenidor del pas s'havia assegurat de difondre'l per tot arreu, de manera que la propaganda hi atrauria molts cavallers que desitjaven viure aventures i guanyar fama. El manteniment del pas acostumava a durar força dies o fins i tot mesos, durant els quals s'havien de trencar un nombre determinat de llances o de disputar unes quantes batalles, tal com havia quedat fixat abans en els capítols del pas en qüestió. Uns dels passos d'armes més famosos del segle xv són el Passo Honroso de Suero de Quiñones,[2] el Pas de la Fontaine des Pleurs o el Pas du Pin aux Pommes d'Or, celebrat a Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ «Pas d'armes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ responsable de la exposición: Florencio Sevilla Arroyo. Cervantes : cultura literaria; [Catálogo de la exposición celebrada en la Biblioteca Nacional de Madrid con motivo del 450 aniversario del nacimiento de Cervantes. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos, 1997, p.112. ISBN 9788488333155.
(conde de Casa Dávalos)
Bibliografia
[modifica]- de Riquer, Martín. Caballeros andantes españoles. Espasa-Calpe, 1967, p.36-.