Pas de Wakhjir
| ||||
| Tipus | port de muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Serralada | Pamir | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 4.923 m | |||
El pas de Wakhjir,[1] també escrit pas de Vakhjir, és un pas de muntanya de l'Hindu Kush o Pamir, a l'extrem oriental del corredor de Wakhan, l'únic pas potencialment transitable entre l'Afganistan i la Xina a l'època moderna. Uneix el Wakhan, a l'Afganistan amb el comtat autònom tajik de Tashkurgan, al Xinjiang, Xina, a una altitud de 4.923 metres,[2] però el pas no és un pas fronterer oficial. Amb una diferència de 3,5 hores, la frontera entre l'Afganistan i la Xina té el canvi d'hora oficial més gran que en qualsevol altra frontera internacional (UTC+4:30, a l'Afganistan, a UTC+8:00, a la Xina).[3] La Xina anomena el pas com el pas del sud de Wakhjir (xinès: 南瓦根基达坂), ja que hi ha un pas nord al costat xinès.[2]
Descripció
[modifica]No hi ha cap carretera que travessi el port. Al costat xinès, la regió immediata només és accessible per al personal militar.[4] Una tanca de filferro de pues de 92 quilòmetres de llarg es va erigir a la frontera, i hi ha un lloc avançat de la guàrdia fronterera xinesa a Keketuluke, a uns 20 quilòmetres a l'est del pas.[5] L'estiu de 2009 el Ministeri de Defensa xinès va començar la construcció d'una nova carretera a uns 10 quilòmetres de la frontera per a l'ús dels guàrdies fronterers.[6] La carretera condueix a través del Taghdumbash Pamir fins a la carretera del Karakoram, a 80 quilòmetres de distància. La vall a l'est del pas de Wakhjir al costat xinès és la vall de Chalachigu.
Pel costat afganès la carretera més propera és una accidentada pista que des de Sarhad-e Wakhan condueix fins al pas per camins després d'uns 100 quilòmetres.[7] Just a sota del coll hi ha una cova de gel, a 4.554 msnm, que és la font del riu Wakhjir, afluent de l'Amudarià (Oxus).
El port roman inaccessible durant almenys cinc mesos a l'any, i durant la resta de l'any no sempre és fàcil travessar-lo.[8]
Història
[modifica]El terreny és extremadament difícil, tot i que Aurel Stein va informar que els accessos immediats al coll van ser "notablement fàcils".[9] Hi ha pocs registres de passos reeixits per part d'estrangers. Històricament, el pas era una ruta comercial entre Badakhxan i Yarkand utilitzada pels comerciants de Bajaor.[9] El pas de Wakhjir forma part de la Ruta de la Seda. Es creu que el pelegrí budista xinès Xuanzang va viatjar per aquest pas en el seu viatge de tornada a la Xina aproximadament l'any 649 dC.[10] Suposadament, Marco Polo va creuar el coll quan va viatjar pel Pamir, encara que no va mencionar el coll pel seu nom.[11] El sacerdot jesuïta Bento de Góis va creuar del Wakhan a la Xina entre 1602 i 1606. Els següents relats que parlen del port són del període del The Great Game, a finals del segle xix.[12] El 1868 un expert topògraf indi conegut com Mirza, que treballava pel Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica de l'Índia, va creuar el pas.[13] L'any 1874 el va creuar el capità T.E. Gordon, de l'exèrcit britànic,[14] el 1891 ho fou per Francis Younghusband,[15] i el 1894 per Lord Curzon.[16] El maig de 1906 Sir Aurel Stein va creuar el pas i va informar que en aquell moment sols l'utilitzaven 100 ponis carregats de mercaderies cada any.[17] Des d'aleshores l'únic occidental que ha creuat el pas sembla haver estat H.W. Tilman el 1947.[18]
L'any 1895 el pas fou establert com a frontera entre la Xina i l'Afganistan en un acord entre els britànics i els russos, encara que els xinesos i els afganesos finalment no es van posar d'acord sobre la frontera fins al 1963.[2][19]
Es creu que en èpoques més recents, el pas s'utilitza com a ruta de contraban de drogues per transportar opi elaborat a l'Afganistan cap a la Xina.[20] L'Afganistan ha demanat a la Xina en diverses ocasions que obri la frontera al Corredor de Wakhan per raons econòmiques o com a via de subministrament alternativa per combatre la insurrecció talibana. No obstant això, la Xina ho ha evitat, en gran part a causa dels disturbis al Xinjiang, a l'extrem occidental, que limita amb el corredor.[21][22] El desembre de 2009 es va informar que els Estats Units havien demanat a la Xina que obrís el corredor.[23]
Referències
[modifica]- ↑ Ludwig W. Adamec. Historical and political gazetteer of Afghanistan Vol. 1. Badakhshan Province and northeastern Afghanistan. Graz: Akad. Druck- und Verl.-Anst., 1972.p. 185.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sino-Afghan boundary treaty, 1963-11-22. «passing through South Wakhjir Daban (Called Wakhjir Pass on the Afghan map) at the elevation of 4923 meters, North Wakhjir Daban (named on the Chinese map only)»
- ↑ Bostock, Bill. «Afghanistan shares a tiny 46-mile border with China — here's the intriguing story of how the 2 countries became neighbors» (en anglès americà), 27-06-2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ Dufour, Julien. «Pamir & Wakhan - Getting there». Online Guide to Trekking in the Wakhan and Afghan Pamir. Arxivat de l'original el 2017-11-24. [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ Cui Jia. «High alert» (en anglès), 25-09-2014. [Consulta: 3 febrer 2017]. «A barbed wire fence appeared after another 20 km west of Keketuluke. The fence separates China and Afghanistan amid the 92 km border area.»
- ↑ Russell Hsiao, Glen E. Howard. «China Builds Closer Ties to Afghanistan through Wakhan Corridor». Jamestown Foundation, 07-01-2010. [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ J. Mock and K. O'Neil (2004): Expedition Report
- ↑ Townsend, Jacob. «China and Afghan Opiates: China and Afghan Opiates: Assessing the Risk» p. 36. Institute for Security and Development Policy, 01-06-2005. [Consulta: 3 febrer 2017]. «The only border crossing is the Wakhjir Pass at an altitude of 4,927m, which is closed for at least five months a year and is open irregularly for the remainder.»
- ↑ 9,0 9,1 Stein, M. Aurel. Ancient Khotan: Detailed Report of Archaeological Explorations in Chinese Turkestan. 1. Oxford, UK: Clarendon Press, 1907, p. 32.
- ↑ Stein, M. Aurel (1903-06-30). «Exploration in Chinese Turkestan». United States Congressional Serial Set (748) (Washington, D.C.: Smithsonian Institution): 752.
- ↑ Bostock, Bill. «Afghanistan shares a tiny 46-mile border with China — here's the intriguing story of how the 2 countries became neighbors». [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Shahrani, M. Nazif. (1979) The Kirghiz and Wakhi of Afghanistan: Adaptation to Closed Frontiers and War University of Washington Press, Seattle, ISBN 0-295-95669-0; 1st paperback edition with new preface and epilogue (2002), ISBN 0-295-98262-4 p.27
- ↑ Shahrani, M. Nazif. (1979 and 2002) p.31
- ↑ Keay, J. (1983) When Men and Mountains Meet ISBN 0-7126-0196-1 p. 256-7
- ↑ Younghusband, F. (1896, republished 2000) The Heart of a Continent ISBN 978-1-4212-6551-3
- ↑ Geographical Journal (July to September 1896) cited in Mock and O'Neil 2004 Shipton Tilman Grant Application
- ↑ Shahrani, M. Nazif (1979 and 2002) p.37
- ↑ Mock and O'Neil 2004 Shipton Tilman Grant Application
- ↑ Office of the Geographer. «Còpia arxivada». web.archive.org. Bureau of Intelligence and Research, 01-05-1969. Arxivat de l'original el 2015-01-03. [Consulta: 14 novembre 2021]. «The Afghanistan–China boundary agreement, signed on November 22, 1963, was the fifth of these boundaries treaties initiated by the Chinese communists.»
- ↑ «Afghanistan border crossings». Caravanistan. [Consulta: 3 febrer 2017]. «It is mostly used as a low-intensity drug-smuggling corridor to bring opium to China during the summer.»
- ↑ Afghanistan tells China to open Wakhan corridor route. The Hindu. June 11, 2009 Arxivat January 8, 2011, a Wayback Machine.
- ↑ China mulls Afghan border request. BBC News Online. June 12, 2009
- ↑ South Asia Analysis Group: Paper No. 3579, 31 December 2009 Arxivat June 13, 2010, a Wayback Machine.