Vés al contingut

Pasajul Englez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàPasajul Englez

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspassatge Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaBucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 26′ 13″ N, 26° 05′ 55″ E / 44.43683°N,26.0985°E / 44.43683; 26.0985

El Pasajul Englez (en català: Passatge anglès) és un passatge al centre de Bucarest (Romania). El passatge es troba entre la Calea Victoriei i la Strada Academiei.

Orígens

[modifica]

El 1855, el joier Joseph Resch, que havia arribat de Viena el 1837, va fer construir una casa al cor de Bucarest. La casa, dissenyada per l'arquitecte Ernst Wolsch, estava situada a la Calea Victoriei, davant de la zona on posteriorment es construiria el Teatre Nacional. [1] La casa va ser descrita com a "imponent" de 3 pisos i una torre del rellotge al terrat.[2]

Història

[modifica]

La casa es va vendre el 1885 a Grigore Eliade, fill d'un ric hostaler, que la va convertir en l'"Hotel anglès" (Hotelul English). Els mobles i accessoris de l’hotel van ser importats de Londres.[3] Durant la conversió, el passatge es va construir des de Calea Victoriei fins al carrer Academiei. El passatge es va construir seguint la línia d'altres passatges que estaven de moda a les capitals d'Europa occidental de l'època. El passatge és alt (l'edifici té planta baixa i tres pisos superiors) però estret i cobert amb un sostre de vidre sobre un marc metàl·lic. La majoria de les habitacions de l’hotel es trobaven al llarg del passatge. A banda i banda del passatge, hi ha balcons metàl·lics amb finestres darrere.[4]

L'edifici va conservar la seva funció d’hotel només uns anys. Les habitacions eren massa petites per resistir la competència d'altres hotels més nous i es van convertir en un prostíbul de luxe.[5] Les finestres dels balcons de dalt eren adequades perquè les dones de la nit es mostressin a la clientela que passava pel passatge.[6] El passatge va permetre un accés més discret per als clients que preferien no ser vistos a Calea Victoriei entrant en una casa de barrets. Durant la seva joventut, Panait Istrati va treballar-hi una estona com a servent (cap al 1904). Entre els famosos clients del bordell hi havia el rei Carol II i l'escriptor Alexandru Paleologu. El bordell va funcionar fins al 1947, quan va ser tancat per les autoritats comunistes, que van prohibir la prostitució.[4] L'ambient del lloc va servir d'inspiració a Mateiu Caragiale per a Craii de Curtea-Veche. L'edifici es va convertir llavors en apartaments.[7]

Temps moderns

[modifica]

El pas és difícil de trobar perquè les entrades tenen només dos metres d’alçada. El passatge es descuida i els balcons metàl·lics estan rovellats.[8][9] Els pisos superiors de l'edifici s'utilitzen per a habitatge social [10] amb algunes botigues i tallers a la planta baixa.[4] Hi ha hagut propostes per reformar i reurbanitzar el passatge.[11]

Ubicació de la pel·lícula

[modifica]

El passatge anglès s’ha utilitzat per a diverses pel·lícules, inclòs el Niu de vespes dirigit per Horea Popescu i Dràcula II: Ascensió dirigida per Patrick Lussier. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stan, Simina. «Pasajul Englez de pe Calea Victoriei» (en romanès). jurnalul.antena3.ro, 26-02-2009. [Consulta: 8 juliol 2020].
  2. ↑ Mucenic, Cezara. București: un veac de arhitectură civilă : secolul al XIX-lea (en romanès). Silex, 1997. ISBN 978-973-97927-6-9. 
  3. ↑ Stan, Simina. «Pasajul Englez de pe Calea Victoriei» (en romanès). jurnalul.antena3.ro, 26-02-2009. [Consulta: 8 juliol 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gafencu, Mihai. «Pasajul Englez» (en romanès). ziarulzidul.ro, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 8 juliol 2020].
  5. ↑ Gafencu, Mihai. «Pasajul Englez» (en romanès). ziarulzidul.ro, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 8 juliol 2020].
  6. ↑ «Pasaje vechi, pasaje noi in Capitala :: Arhitectura IoanCO :: proiectare, casa, vila, arhitectura, dictionar, stiri» (en romanès). www.ioanco.ro, 03-01-2007. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 8 juliol 2020].
  7. ↑ Gafencu, Mihai. «Pasajul Englez» (en romanès). ziarulzidul.ro, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 8 juliol 2020].Gafencu, Mihai (14 March 2013). "Pasajul Englez". ziarulzidul.ro (in Romanian). Archived from the original on 4 March 2016. Retrieved 8 July 2020.
  8. ↑ Stan, Simina. «Pasajul Englez de pe Calea Victoriei» (en romanès). jurnalul.antena3.ro, 26-02-2009. [Consulta: 8 juliol 2020].
  9. ↑ Gafencu, Mihai. «Pasajul Englez» (en romanès). ziarulzidul.ro, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 8 juliol 2020].Gafencu, Mihai (14 March 2013). "Pasajul Englez". ziarulzidul.ro (in Romanian). Archived from the original on 4 March 2016. Retrieved 8 July 2020.
  10. ↑ «Bucharest's Beautiful Abandoned Buildings». While I'm Young, 12-06-2017. [Consulta: 8 juliol 2020].
  11. ↑ Otilia, Hodina Maria. «Rehabilitation of English Passage, Bucharest, Romania.». www.behance.net, 18-02-2011. [Consulta: 8 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pasajul_Englez&oldid=30177400»