Vés al contingut

Pascagoules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàPascagoules
Tipuspobles indígenes d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

Els pasacagoules (també Pascoboula, Pacha-Ogoula, Pascagola, Pascaboula, Paskaguna) eren un grup d'amerindis dels Estats Units que vivia a la costa de Mississipi al riu Pascagoula.

El nom pascagoula és un terme en mobilian jargon que vol dir "poble del pa". Els amerindis choctaws usaven el nom pascagoula després de dir les paraules per "nació del pa".[1] Els biloxi els anomenaven pascoboula.

Història

[modifica]

Pierre Le Moyne d'Iberville va trobar la tribu en 1699 i es va impressionar per la bellesa de les dones pascagoula.

Segons la llegenda, la tribu amant de la pau caminava sola en fila pel riu Singing (ara conegut com a riu Pascagoula) perquè la tribu local biloxi planificava atacar.[2] El famços riu Singing River és conegut arreu del món per la seva música misteriosa. El cant sona com un eixam d'abelles en vol i sona millor pel vespre a finals d'estiu i tardor. Tot just s'escolta el principi, la música sembla créixer més a la vora i més fort fins que soni com si ve directament de sota del peu.

La llegenda connecta el so amb la misteriosa desaparició dels pascagoules. Anola, una princesa de la tribu biloxi, estava enamorat d'Altama, cap de la tribu pascagoula. Ella estava compromesa amb un cap de la seva pròpia tribu, però va fugir amb Altama a la seva tribu. El cap biloxi rebutjat i enfurismat va desafiar en guerra Altama i els veïns pascagoula. Els pascagoula juraren protegir el jove cabdill i la seva promesa o perir amb ells. Quan llançaren l'atac els pascagoula eren inferiors en nombre i s'enfrontaven a l'esclavitud o la mort pels biloxi. Amb les seves dones i fills al capdavant, els pascagoula uniren les mans i van començar a cantar una cançó de mort mentre caminaven pel riu fins que l'última veu s'apaivagava en les aigües fosques.[3]

Llengua

[modifica]

John Sibley va informar que parlaven la seva pròpia llengua, que era diferent de les llengües veïnes, a més de mobilian jargon. La seva llengua no està documentada.

Referències

[modifica]
  1. Albert Gallatin A synopsis of the Indian tribes within the United States east of the Rocky Mountains: and in the British and Russian possessions in North America AMS Press, 1973 University of Wisconsin - Madison ISBN 0-404-07127-9, 423 pages page 117
  2. Finding God in the singing river: Christianity, spirit, nature, 2005-03. ISBN 978-0-8006-3726-2. 
  3. «The Legend of the Singing River». Arxivat de l'original el 7/02/2009. [Consulta: 29 setembre 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Goddard, Ives «The indigenous languages of the Southeast». Anthropological Linguistics, 47, 1, 2005, pàg. 1–60.
  • Higginbotham, Jay (Trans., Ed.). (1969). The journal of Sauvole. Mobile: Colonial Books.
  • McWilliams, Richebourg G. (Ed., Trans.). (1981). Iberville's gulf journals. University: University of Alabama Press.
  • Le Page du Pratz, Antoine Simon. (1758). Histoire de la Louisiana (Vols. 1-3). Paris: De Bure.
  • Sibley, John. (1806). Historical sketches of the several Indian tribes in Louisiana, south of the Arkansa River, and between the Mississippi and River Grand. In T. Jefferson (Ed.), Message from the President of the United States communicating the discoveries made in exploring the Missouri, Red River, and Washita (pp. 48–62). New York: G. F. Hopkins.

Enllaços externs

[modifica]