Vés al contingut

Pasqual Godes i Terrats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pasqual Godes)
Plantilla:Infotaula personaPasqual Godes i Terrats
Biografia
Naixement13 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, director d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i sardana Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2216133 Modifica el valor a Wikidata

Pasqual Godes i Terrats (Barcelona, 13 de desembre de 1898[1]Barcelona, 19 d'agost de 1944[2]) va ser director d'orquestra i compositor.

Biografia

[modifica]

Pasqual Pere Godes i Terrats fou fill de Pau Godes i Cavalleria, de Barcelona, i d'Anna Tarrats i Bertran, d'Igualada.[1] Va iniciar els seus estudis musicals ja de ben petit, a l'escolania de l'església del Pi de Barcelona i a la de Montserrat, i els continuà amb el músic i compositor Enric Morera. Va ser professor de fagot i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, antecessor de l'actual Conservatori Superior Municipal de Música. També es va guanyar la vida com a pianista acompanyant pel·lícules de cine mut, en el cinema Bohemia de Barcelona. Va fer de director d'orquestres de teatre musical i, a mitjans dels anys 30, intervingué en moltes gravacions de discos de pedra de la Casa Odeón acompanyant els cantants (Marcos Redondo, Conchita Piquer, Conxita Supervia i altres) amb formacions com la Banda Odeón, l'Orquesta Crazy Boys, l'Orquesta Pascual Godes o el Sexteto de Hot.

Compongué música de revista per a cantants com Maria Conesa,[3] Teresita Pons, Laura Pinillos,[4] i sarsuela, amb èxits com Amor y melodía, La ventera de Ansó, coescrita amb Rafael Martínez Valls i La taquillera del cinema amb lletra de Gastó A. Màntua (Gastó Alonso i Manaut) i música de Pasqual Godes i del Mestre Demon (Llorenç Torres Nin). Com a compositor de cinema, intervingué entre 1935 i 1944 en diverses pel·lícules, tant com a compositor únic d'un film o amb cançons soltes en pel·lícules amb música d'altri.

Filmografia

[modifica]
  • Abajo los hombres (1935), de Josep Maria Castellví, direcció musical de Valentín R. González, amb músiques d'Antoni Matas, Martín Lizcano de la Rosa, Pasqual Godes i altres[5]
  • Incertidumbre (1935), de Joan Parellada i Isidre Socias, música de Pasqual Godes i Antoni Matas
  • La Farándula (1936), d'Antoni Momplet, amb música de Josep Forns, però amb números musicals de Pasqual Godes, Pablo Luna, Francisco Alonso i Rafael Martínez Valls
  • Nosotros somos así (1936), de Valentín Rodríguez González, direcció musical de Jaume Mestres, inclou la cançó ¡Soy de Jauja!, de Pasqual Godes amb lletra de Belisario (=Valentín R. González)
  • Usted tiene ojos de mujer fatal (1936), de Joan Parellada, música de Pasqual Godes i Julio Murillo
  • La linda Beatriz (1939), de Josep Maria Castellví
  • Julieta y Romeo (1940), de Josep Maria Castellví, música de Pasqual Godes i Ramon Ferrés
  • La doncella de la duquesa (1941), de Gonçal Delgràs
  • La madre guapa (1941), de Fèlix de Pomés
  • Pilar Guerra (1941), de Fèlix de Pomés
  • La doncella de la duquesa (1941), de Gonçal Delgràs
  • El sobre lacrado (1941), de Francesc Gargallo

Obres

[modifica]
  • Dame el remo, barquillera (1940), vals de Demon (Llorenç Torres i Nin) i Pasqual Godes
  • Doña Pancha (1940), schotisch
  • Filigrana: vals de flautines (1940), de Demon i Pasqual Godes
  • Malagueña: pasodoble (1930)
  • La ventera de Ansó. Intermedio (1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls, arranjada per a quintet de corda i piano
  • Yo quise a una colombiana

Cançons

[modifica]

Amb lletra d'Enrique Nieto de Molina[6] La Indiana (1927), Lenguaje del fox (1919), Más que guapa, ¡fea...fea...! (1919), Mi enemigo (1925), La pebeta: tango-milonga (1925), Trova galante (1927), Violett: fox-trot (1919), coescrita amb Joan Costa,[7] Ya no la quiero, tango (1925)

  • A la mujer española (1932), pas-doble coescrit amb Felipe Ferrer de Oraá
  • Bésame: habanera
  • Cançó de l'estrella, amb lletra de Jacint Verdaguer, per a veu i piano
  • Cuento de Navidad (1951) nadala amb lletra de Fidel Prado
  • Es una dama de honor (1941), fox-trot de Pascual Godes i Demon
  • Esta noche en un portal (1951), nadala amb lletra de Fidel Prado
  • Humorismos pascuales (1930), nadala amb lletra de Roquete
  • Mickey músico (1933), fox-trot amb lletra de Manuel Salina
  • Porque me besó (1932), amb lletra de G.Alcázar (Gerard Coll i Jarque)
  • Si supieras, estudiante (1941), fox amb música de Pascual Godes i Demon, lletra de J.de Ávila (Julio Cabello Esparza)
  • Vaya cuento!: chotis (1930), lletra de Brauli Solsona
  • Villancicos cómicos (1930), lletra de Roquete

També va posar lletra a la cançó Después de la campaña (ca. 1920), de Joan Viladomat i Massanas

Música per a l'escena

[modifica]
  • Amor y melodía, sarsuela en dos actes amb música dels mestres Demón i Pasqual Godes, lletra de J.de Ávila
  • La Gloriosa (1934)
  • L'Hereu Riera
  • Mate al Diablo
  • La taquillera del cinema: sainete en dos actos (1931), música del mestre Demon i Pascual Godes, lletra de Gastó A. Màntua
  • El 13.000, amb més de mil representacions al teatre Victòria de Barcelona
  • La ventera de Ansó (ca. 1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls

Sardanes

[modifica]
  • Anant i venint pel bosc
  • Dolços murmuris
  • El que et diria (<1931)
  • Enjogassada
  • La Font del Gat
  • El gegant enamorat
  • Jesús
  • Matí de festa
  • Modesta
  • Tertúlia d'amics

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 10962. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats.
  2. «Barcelona Teatral, semanario de espectáculos, núm. 184, p. 2.», 24-08-1944. [Consulta: 12 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  3. Maria Conesa (Vinaròs, 18 de desembre del 1892 - Ciutat de Mèxic, 4 de setembre del 1892) va ser cantant lleugera (Biografia Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.)
  4. Filmografia
  5. «Història de la pel·lícula». Arxivat de l'original el 2006-11-18. [Consulta: 8 novembre 2006].
  6. Enrique Nieto de Molina (Manila, 10 de juliol del 1888 – Barcelona, 21 de març del 1969), va ser periodista, poeta, escriptor i autor de lletres de cuplets i sarsueles i altres obres per a l'escena (Biografia Arxivat 2006-11-25 a Wayback Machine.)
  7. (1882-1942)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  1. Nebot de Pasqual Godes