Pasqual Scanu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1908  l'Alguer (Itàlia) | ||
| Mort | 1978 (69/70 anys) Sàsser (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, escriptor | ||
Pasqual Scanu (l'Alguer 1908 - Sàsser 1978) fou un escriptor i pedagog alguerès.[1] Es llicencià a Roma el 1935 i fou mestre d'escola i posteriorment dirigent de les escoles de la província de Sàsser, del 1937 al 1975. Ha sigut un dels principals animadors de la cultura catalana a l'Alguer i participà en el retrobament entre Catalunya i l'Alguer.[2] Ha participat en gairebé tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, però s'especialitzà en estudis de cultura popular, la història de l'Alguer i la poesia. El 1979 edità la Gramàtica algueresa de Joan Pais i Melis.
Obres
[modifica]- Alghero e la Catalogna (1962)
- Pervivència de la llengua catalana oficial a l'Alguer (1964)
- Sardegna (1964)
- Sardegna nostra (1970)
- Poesia d'Alguer (1970)
- Guida di Alghero (1971)
- Rondalles alguereses (1985)
Referències
[modifica]- ↑ «Pasqual Scanu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Scanu Pasqual». L'Obra Cultural de l'Alguer. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 10 març 2014].