Vés al contingut

Passatge de Mulet

Infotaula de vial urbàPassatge de Mulet

Modifica el valor a Wikidata
Tipusconjunt urbà i carrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativael Putxet i el Farró (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 09″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.402512°N,2.149706°E / 41.402512; 2.149706
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2339 Modifica el valor a Wikidata

El passatge de Mulet és un vial del barri del Putxet i el Farró de Barcelona, entre els carrers de Saragossa i de Vallirana. Està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un passatge amb una vintena de cases entre mitgeres, deu a cada banda, amb un petit jardí davanter. Es tanca amb portes a la nit.[2]

Història

[modifica]

Va ser començat a urbanitzar el 1868, en una parcel·la que el menorquí Antoni Mulet i Orfila, veí de Gràcia, va comprar de la finca de Can Regàs, que l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles havia autoritzat a urbanitzar el 1867. Arran de la Revolució de setembre de 1868, la construcció de cases es va aturar, i no es completà fins a principis del segle xx.[2]

El 1949, l'Ajuntament de Barcelona aprovà la Reglamentación especial del Pasaje Mulet, on s’establien unes alçades màximes de 7,80 m a les façanes, i se li atorgava una protecció especial.[3]

Els primers veïns del passatge van ser famílies de modesta condició econòmica, però posteriorment s'hi van fer cases metges, advocats o comerciants.[4]

Edificis destacats

[modifica]
Casa Josep Sendrós

Les cases 3 i 6 són d'estil modernista i les cases 11 i 13 conserven l'estil original.[1] A la casa 14 hi hagué la seu del Centre Autonomista Català de Sant Gervasi, fins a la Guerra Civil espanyola. La casa 4 és des del 1970 la seu del Club Excursionista de Gràcia i de l'Agrupació Escolta Pere Rosselló.[2]

La casa Josep Sendrós, al número 6, construïda el 1912 pel mestre d’obres Eusebi Climent i Viñolas, és d'estil modernita, de planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha un cordó de ceràmica blanc i blau, que emmarca en corbes la planta superior i la barana de forja del terrat.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Conjunt de cases unifamiliars». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 Mestre, Jesús «El passatge de Mulet, un concepte de ciutat molt diferent». El Jardí, 25-02-2020.
  3. «El passatge Mulet». Coses del Farró, núm. 7, 2017, pàg. 8.
  4. de Oleza i Roncal, 2023.
  5. de Oleza, Jaume «La casa Josep Sendrós al passatge Mulet, una aposta per la construcció artesanal». El Jardí, 05-12-2022.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Passatge Mulet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.