Vés al contingut

Passeig Marítim de Palma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPasseig Marítim de Palma
(ca) Passeig Marítim
(ca) Avinguda de Gabriel Roca Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Passeig Marítim l'octubre de 2008
Tipusvia pública Modifica el valor a Wikidata
EpònimGabriel Roca Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPalma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 33′ 57″ N, 2° 37′ 44″ E / 39.565961°N,2.628942°E / 39.565961; 2.628942
Història
Creaciódècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata

El Passeig Marítim, que rep l'hodònim de Passeig de Gabriel Roca, és una via pública urbana mallorquina situada a Palma. Discorre al costat de la mar Catalana i comença a tocar de l'autopista Ma-1, a Portopí, i envolta tot el Port de Palma, la Punta des Gas i ses Troneres fins a l'inici de l'autopista Ma-19, a l'inici del carrer de Segismundo Moret i al començament de l'avinguda del Portitxol.[1]

Aquesta avinguda vora mar, d'uns 4 km de llargada,[1] deu el seu nom a l'enginyer mallorquí Gabriel Roca Garcías, responsable de l'ampliació portuària tot just acabada la Guerra Civil espanyola i que s'inaugurà a mitjan decenni de 1950.[2][3]

Construït com a resultat de l'expansió turística promoguda pel franquisme,[4] s'amplià diversos cops al llarg del segle xx per a acollir més circulació i fins a convertir-se en una de les artèries urbanes més transitades i visitades de tot Palma.[3][5] Esquitxada per les trames de corrupció de govern en el tombant de segle,[6] el seu replantejament infraestructural arribà els anys 2020, amb un nou projecte de remodelació per a ampliar-ne les voreres ciutadanes, reduir-ne el trànsit rodat i incrementar-ne les zones verdes.[7][8]

Història

[modifica]

Dels anys 1930 ençà, el fet de tenir un espai obert de la ciutat a la mar fou un eix clau pel que fa al debat sobre la pressió urbanística contraposada al desenvolupament comunitari de tot Mallorca.[9][10] I és que, ja abans de la seua construcció, en les primeries del segle xx qualques veus havien posat èmfasi en aquells edificis gairebé banyats per l'onatge i en què, tot i tractar-se d'una població marítima, una Palma sense passeig marítim havia precipitat els ciutadans a viure d'esquena als seus costums nàutics i pesquers.[11][8] De fet, la ciutat s'estroncava a les aigües gairebé de manera abrupta,[3] en l'indret geogràfic llavors anomenat Son Alegre i amb uns penya-segats avui inexistents i coneguts aleshores com el Salt des Ca.[12]

La construcció del port a partir dels anys 1940 fou, finalment, el resultat d'aspiracions especuladores i urbanístiques del franquisme en pro de la revitalització econòmica a partir del turisme de masses.[4] El seu artífex, l'enginyer portuari Gabriel Roca Garcías, alhora president del Foment del Turisme, defensà la inauguració d'aquesta infraestructura a les primeries dels anys 1950[2] amb l'argument de «Mallorca con su acervo de bellezas [...] es una fuente segura y copiosa de divisas extranjeras» (en català, 'Mallorca amb el seu conjunt de belleses [...] és una font segura i abundant de divises forasteres').[4] Els terminis de construcció coincidiren plenament amb l'esforç propagandístic de les autoritats per a atreure parelles casades arreu de la Península i que celebressin a l'illa la seua lluna de mel, amb una multitud de reportatges sobre Mallorca en publicacions alemanyes i amb la fi, el 1951, de l'autarquia econòmica imposada per la dictadura.[13] El Foment del Turisme que projectà el passeig, a més, era un ens completament imbuït en l'estructura governamental franquista a través de la qual dur a terme propostes urbanístiques i de tràfic d'influències politicosocials.[14]

Entre el 1949 i 1953 es van guanyar els primers metres de sòl a la mar amb rebliments i se'n va anivellar el terreny.[2][3] El 1958, finalment, s'inaugurà el primer tram del passeig amb la fesomia que ha conservat fins a l'actualitat. Aleshores tenia dotze metres d'ample i ja incorporava carrils de circulació, un per a cada sentit.[3] Els anys 1960 estigueren marcats per ampliacions de la longitud transitable, amb nous serveis, platges artificials i la creació de guinguetes, bars i restaurants per a donar resposta a l'apogeu del turisme de masses que ja vivia l'illa.[5] Entre el 1970 i el 1974 se'n desdoblaren també diverses parts fins als sis carrils per banda[3] i en el decenni del 1990 s'hi feren actuacions centrades en l'accessibilitat, l'eliminació de barreres arquitectòniques i també esmenes en la il·luminació general, l'enjardinament i qualques noves passarel·les.[5]

  • Procés evolutiu urbanístic durant el segle xx i el segle xxi
  • L'espadat de Son Alegre i el Salt des Ca abans de la construcció del passeig.
    L'espadat de Son Alegre i el Salt des Ca abans de la construcció del passeig.
  • Aspecte inicial del passeig els anys 1950, un cop inaugurat i enllestits els primers rebliments i metres de sòl guanyats al mar.
    Aspecte inicial del passeig els anys 1950, un cop inaugurat i enllestits els primers rebliments i metres de sòl guanyats al mar.
  • Primers enjardinaments i adequacions del passeig durant les primeries del decenni del 1970.
    Primers enjardinaments i adequacions del passeig durant les primeries del decenni del 1970.
  • Vista del passeig amb múltiples carrils de vehicles i consolidació dels primers enjardinaments i zones de platja en el darrer terç de segle.
    Vista del passeig amb múltiples carrils de vehicles i consolidació dels primers enjardinaments i zones de platja en el darrer terç de segle.
  • Traçat parcial del passeig el 2008, amb l'espai ocupat sobretot per sis carrils de trànsit rodat i com a autovia urbana.
    Traçat parcial del passeig el 2008, amb l'espai ocupat sobretot per sis carrils de trànsit rodat i com a autovia urbana.

Durant els anys 2000, el PP i Unió Mallorquina havien pactat el soterrament del Passeig Marítim des del Portitxol fins a l'avinguda de l'Argentina. Aquell projecte no s'executà mai, atès que esclataren els casos Andratx, Can Domenge, Son Oms i l'operació Maquillatge sobre la gran trama corrupta entre Jaume Matas i Maria Antònia Munar. Se sap, segons el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, que havia de formar part del repartiment urbanístic de la trama.[6]

Transcorregudes dues dècades més, l'any 2022 es decidí tornar a reformular-ne i readaptar-ne tota la infraestructura amb nous estàndards de mobilitat i sostenibilitat adaptats al segle xxi.[5][7][8] L'Autoritat Portuària de Balears n'anuncià una inversió inicial d'uns 38 milions, pensada per a reduir significativament el trànsit rodat i per a incorporar zones noves verdes i molt més espai per als vianants, amb un increment del 30 al 40% per a la circulació a peu i l'ampliació de les voreres de la banda interior de cinc a deu metres d'amplada.[7][8] També s'hi preveieren noves marquesines com a parades d'autobús i noves zones de restauració que, en principi, haurien d'estar també pensats per al veïnat i no només dedicats als turistes.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «El Paseo Marítimo de Palma» (en castellà). ABC Mallorca, 23-11-2021 [Consulta: 19 abril 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «El passeig, testimoni de la història de Palma». Ports de Balears, 18-01-2023. [Consulta: 19 abril 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Marchena, Gemma «La historia del Passeig Marítim desde sus inicios hasta ahora» (en castellà). Última Hora, 28-07-2022 [Consulta: 21 abril 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Font Agulló, 2007, p. 228.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Dues grans reformes prèvies». Ports de Balears, 05-04-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 Solivellas, 2023.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «La remodelació del Passeig Marítim de Palma suposarà una inversió de 38 milions d'euros». Radiotelevisió Espanyola, 28-07-2022 [Consulta: 21 abril 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «El Passeig Marítim de Palma, la història d’una constant mutació». IB3 Notícies, 26-12-2022 [Consulta: 20 abril 2024].
  9. ↑ Santacana, 2018.
  10. ↑ «Turisme». La Nostra Terra, núm. 33, 9-1930.
  11. ↑ Marimon i Riutort, 1999, p. 62.
  12. ↑ Galán, Raquel «Desde que existe el paseo Marítimo» (en castellà). Diario de Mallorca, "Palma ahir, Palma avui", 03-02-2006 [Consulta: 16 maig 2024].
  13. ↑ Barceló i Pons, 2000, p. 40-42.
  14. ↑ Serra Busquets i Vives Reus, 2010, p. 7-8.

Bibliografia

[modifica]
  • Barceló i Pons, Bartomeu «Història del turisme a Mallorca». Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis Catalans, vol. XV, núm. 50, 2000.
  • Font Agulló, Jordi. Història i memòria: El franquisme i els seus efectes als Països Catalans. Universitat de València, 2007. ISBN 9788437067346. 
  • Marimon i Riutort, Antoni. Els anys vint a les illes Balears. Institut d'Estudis Baleàrics, 1999. ISBN 9788487026942. 
  • Santacana, Carles. Quan tot semblava possible... Els fonaments del canvi cultural en Espanya (1960-1975). Universitat de València, 2018. 
  • Serra Busquets, Sebastià; Vives Reus, Antoni «Les Assemblees Turístiques de Mallorca de 1951 i de 1953». Plaguetes del CEDOC. Centre d'Estudis i Documentació Contemporània, núm. 2, 9-2010.
  • Solivellas, Margalida. Illes escapçades: Cròniques aïllades. Penguin Random House, 2023. ISBN 9788419245489. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Passeig_Marítim_de_Palma&oldid=33498750»