Vés al contingut

Passió (pel·lícula de 1954)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPassió
Passion Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAllan Dwan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBenedict Bogeaus Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióHoward Estabrook i Joseph Lejtes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLouis Forbes Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Alton Modifica el valor a Wikidata
VestuariGwen Wakeling Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures i Benedict Bogeaus Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1954 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0047334 Letterboxd: passion Allmovie: v37361 AFI: 53466 Archive.org: passion-1954- TMDB.org: 120124 Modifica el valor a Wikidata

Passió (títol original: Passion) és una pel·lícula western estatunidenca de 1954 dirigida per Allan Dwan i escrita per Howard Estabrook, Beatrice A. Dresher i Joseph Lejtes. La pel·lícula és protagonitzada per Cornel Wilde, Yvonne De Carlo, Raymond Burr i Lon Chaney Jr., i es va estrenar el 6 d'octubre de 1954 per RKO Pictures.[1][2][3] Està doblada al català.[4]

Argument

[modifica]

Un cobdiciós terratinent de Califòrnia reclama la propietat de Gaspar Melo, enviant mercenaris per prendre el control. El ramader Juan Obreon, s'assabenta que la néta de Melo, la Rosa, ha donat a llum un nadó. En Juan és el pare del nen i té la intenció de casar-se amb la Rosa, però aquesta es veu obligada a amagar el seu nou fill abans que en Sandro, un dels mercenaris, li dispari.

La Rosa té una germana bessona, la Tonya, que fuig abans que en Sandro o el seu home, en Castro, puguin trobar-la. El capità Rodríguez, un amic d'en Juan, s'implica quan aquest busca venjança matant els homes del nou propietari de la terra. Gràcies a la intervenció del capità, en Juan és capaç de viure en pau amb la Tonya i el seu fill.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

La pel·lícula es coneixia com Where the Wind Dies . El càsting de Cornel Wilde es va anunciar el març de 1954 amb Benedict Bogeaus per produir per Filmcrest Productions i Harmon Jones per dirigir--la.[5][6][7] Yvonne De Carlo va signar per interpretar la seva coprotagonista.

Finalment va dirigir-la Allan Dwan. Va ser una d'una sèrie de pel·lícules que Dwan va fer per al productor Benedict Bogeaus.[8] El director va dir:

No vaig pensar gaire en la història: va ser un assumpte artificiós, però el tiroteig va ser una de les nostres manipulacions empresarials més intel·ligents. Vam llogar uns magnífics sets espanyols que Warner Bros havia construït per a una gran pel·lícula, i després ens vam traslladar a Universal i vam utilitzar molts dels seus escenaris. Així que vam aconseguir una producció magnífica per molt pocs diners.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Passion (1954) - Overview - TCM.com». Turner Classic Movies. [Consulta: 23 setembre 2014].
  2. «Passion». TV Guide. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2014. [Consulta: 23 setembre 2014].
  3. «Movie Review - Passion (1954) The Screen in Review; ' Passion': Wilde Is a Vaquero's Vaquero». The New York Times. [Consulta: 23 setembre 2014].
  4. «Passió». esadir.cat. [Consulta: 30 març 2024].
  5. Hopper, H. (1954, Mar 09). "Looking at Hollywood" Chicago Daily Tribune
  6. "Yvonne's Persistence Making Believers of Her Critics" Schallert, Edwin. Los Angeles Times 2 May 1954: E1.
  7. By THOMAS M PRYOR Special to The New York Times. (1954, Mar 09). "M-G-M HAS FINGER ON NATION'S PULSE" New York Times
  8. Lombardi, Frederic. Allan Dwan and the Rise and Decline of the Hollywood Studios. McFarland, 2013, p. 281. ISBN 9780786434855. 
  9. Bogdanovich, Peter. Allan Dwan; the last pioneer, 1971, p. 157.