Vés al contingut

Passi-ho bé, senyor Chips

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibrePassi-ho bé, senyor Chips
(en) Goodbye, Mr. Chips Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJames Hilton Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorBip Pares Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAnglaterra i Estats Units d'Amèrica
EditorialLittle, Brown and Company i Hodder & Stoughton Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereficció psicològica i ficció infantil Modifica el valor a Wikidata
Públic objectiuinfant Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC8462789 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: cac733d0-e75b-4088-91c8-68fff84009d2 Modifica el valor a Wikidata

Passi-ho bé, senyor Chips[1] (títol original en anglès Goodbye, Mr. Chips) és una novel·la de James Hilton sobre les experiències d'un professor que ha inspirat dues pel·lícules homònimes.

Argument

[modifica]

En Chips, sobrenom d'un professor, arriba a Brookfield, un internat rural anglès de finals de segle, per impartir classes de llatí. Al principi és massa rígid i no aconsegueix connectar amb els nois, fins que l'amor per una noia progressista el fa canviar. Malgrat la mort d'ella en un part prematur, en Chips no perd el bon humor i és recordat per diverses generacions d'estudiants pels seus acudits i fermesa moral, fins i tot quan es jubila i passa a viure a la caseta del costat de l'escola. Els ex-alumnes desfilen per la seva saleta, i ell recorda els moments viscuts per Anglaterra amb ells, ja que veu l'internat com a guardià del vell ordre. Mor en pau després de la visita d'un darrer jove.

Anàlisi

[modifica]

La novel·la narra en forma de petits capítols records de la vida d'en Chips quan ja és un vell. El narrador adopta un punt de vista omniscient, amb ocasionals incursions en el discurs indirecte lliure, per apropar els pensaments i sentiments del professor, sempre vehiculats per noms o rostres concrets d'alumnes.

Sembla que el relat està inspirat en la vida del pare de Hilton,[2] fet que explicaria el to d'elegia de tota l'obra.

Referències

[modifica]
  1. «Passi-ho bé, senyor Chips». Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 15 octubre 2013].
  2. Notícia sobre la novel·la Arxivat 2021-03-08 a Wayback Machine. a The Telegraph (anglès)