Patricia Gualinga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Patricia Gualinga espinosa montalv0  21 setembre 1969 (55 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets humans | ||
| Família | |||
| Mare | Cristina Gualinga | ||
| Germans | Noemí Gualinga | ||
| Parents | Helena Gualinga, neboda Nina Gualinga, neboda | ||
 
| |||
.jpg)
Patricia Gualinga Montalvo és una defensora dels drets humans i dels drets dels indígenes integrants de l'ètnia kichwa de Sarayaku, un territori en la Regió Amazònica de l'Equador.[1][2]
Activisme
[modifica]Gualinga és la Directora de Relacions Internacionals de Kichwa First People de Sarayaku.[3]
Ha tingut un paper important en la lluita pels drets indígenes. Gualinga és portaveu de molts projectes ambientals.[4]
Va dirigir el grup de dones del Poble durant sis anys. També va treballar per a enfortir l'organització de les dones en la comunitat; va organitzar tallers i guarderies per a dones que assisteixen als tallers per a aprendre a parlar per la comunitat, respondre als mitjans i respondre als arguments de les indústries i els governs.[4]
En 2018, es va unir a la Cimera pel Canvi Climàtic de la COP23, Gualinga va tenir l'oportunitat de parlar sobre les comunitats amazòniques a Alemanya, ampliant les seves connexions i la seva causa.[5]
Gualinga treballa per a protegir el poble Kichwa de la comunitat de Sarayaku de les violacions dels drets humans que resulten dels projectes d'extracció de petroli de les empreses xineses en les seves terres.[6]
És portaveu de la proposta dirigida pels indígenes 'Kawsak Sacha' o 'Bosc viu', que exigeix la protecció legal de l'Amazònia equatoriana.[7]
Cort Interamericana de Drets Humans
[modifica]En 2012, Gualinga va ser una de les representants en un cas presentat davant la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH).[1][8] La comunitat va guanyar aquest cas.[2] El govern equatorià va ser declarat culpable de violacions de drets autoritzades a l'exploració petroliera i la militarització de les terres de Sarayaku sense consultar a la comunitat.[9]
Amenaces
[modifica]El 5 de gener de 2018, la seva llar va ser atacada per un individu desconegut. La persona va llançar pedres, va trencar finestres i va cridar amenaces de mort.[2]
Molts defensors dels drets indígenes han denunciat anteriorment amenaces i fustigació a conseqüència del seu treball de drets humans.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «PATRICIA GUALINGA ATTACKED, RECEIVED DEATH THREATS». [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «URGENT ACTION: ATTACK AGAINST INDIGENOUS DEFENDER».
- ↑ «Patricia Gualinga». [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Women Speak: Patricia Gualinga Montalvo is Leading the Fight for Climate Justice in Ecuador - Ms. Magazine Blog» (en anglès). , 03-11-2017 [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «Ecuador: Sarayaku leader Patricia Gualinga defends territory despite threats» (en anglès). , 19-03-2018 [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «PATRICIA GUALINGA». [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ Gualinga. «Why I March: We Need to Leave The Oil in The Ground!». [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ International. «Children of the Jaguar», 25-07-2013. [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ Gualinga. «Patricia Gualinga Biography». [Consulta: 11 maig 2019].