Patrizia Gattaceca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1957  (67 anys)Penta-Acquatella (Còrsega) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, cantant | ||
| Membre de | |||
| Lloc web | patriziagattaceca.com | ||
     
| |||
Patrizia Gattaceca (Penta-Acquatella, 7 d'octubre de 1957) és una cantant i actriu corsa.[1][2]
Biografia
[modifica]Nascuda l'any 1957 a la regió de Castagniccia, després d'anar a l'institut a Bastia i a la Universitat d'Aix-Marseille, va estudiar Literatura Italiana a la Universitat de Niça.
Gattaceca va debutar en el panorama musical el 1976 i va contribuir al renaixement de la llengua corsa i del cant polifònic tradicional de l'illa.[3] A partir de l'any següent va col·laborar amb Patrizia Poli amb qui va formar el duo E duie Patrizie i, als anys 1990, Les Nouvelles Polyphonies Corses, al qual també es va unir la germana de Patrizia Poli, Lydia.
Més endavant va formar part del grup Soledonna. El 1991 va esdevenir professora de llengua i cultura corses a la Universitat de Còrsega Pasquale Paoli, i el 1992 va cantar en la inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern d'Albertville al Théâtre des Cérémonies. El 1996 va començar a escriure poesia.
El novembre de 2007 va ser interrogada per haver ajudat a escapar el seu amic i militant independentista Yvan Colonna.[4][5] El 2016 es va incorporar al projecte «Animantiga: Voices between Corsica and Liguria», juntament amb Stéphane Casalta i Roberta Alloisio.[6] El mateix any, amb Laurent Vitali va conduir el programa de televisió I Sapientoni a France 3 Corse Via Stella.
Obra publicada
[modifica]- Arcubalenu, ed. Albiana, 1997
- A paglia è u focu/ La paille et le feu, ed. Les Belles Lettres, 2000
- Mosaicu, ed. SCP, 2005
- Tempi di rena/Dans le duvet de la Cendre, ed. Albiana, 2010
- Isula D'anima/Soul Island, Three Room Press, 2013
- Paesi ossessiunali, ed. Albiana/CCU, 2015
- Cantu in mossa/ Le chant corse sur la voie. ed. Albiana, 2016
Discografia
[modifica]En solitari
[modifica]- 1976 - Tribbiera
- 1987 - Focu
- 1988 - Ottobre
- 2005 - Di Filetta è d'amore
- 2008 - Meziornu
- 2015 - Passagera
- 2021 - Digenis Akritas
Amb E duie Patrizie
[modifica]- 1977 - Sperenza
- 1978 - Scuprendu l'alba Corsa
Amb I Chjami Aghjalesi
[modifica]- 1981 - Esse
Amb Les Nouvelles Polyphonies Corses
[modifica]- 1992 - Les Nouvelles Polyphonies Corses
- 1996 - In Paradisu
- 1999 - Le Meilleurs des Nouvelles Polyphonies corses
Amb el Trio Soledonna
[modifica]- 1998 - Marine
- 2001 - Isulanima
Referències
[modifica]- ↑ «< A Cerca >> de Patrizia Gattaceca» (en francès). Journal de la Corse, 01-09-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «Corse Patrizia Gattaceca au régime de "l'isolement artistique"» (en francès), 01-07-2009. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «Patrizia Gattaceca, pionnière de la chanson corse au féminin» (en francès). France 3, 06-03-2018. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «La chanteuse Patrizia Gattaceca mise en examen pour avoir aidé Yvan Colonna» (en francès). Le Monde.fr, 10-11-2007.
- ↑ «Milers de persones assisteixen als funerals i enterrament Yvan Colonna». Llibertat.cat, 26-03-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ Jammes, Philippe. «La chanteuse génoise Roberta Alloisio, reçue à la mairie de Bastia» (en francès). [Consulta: 15 novembre 2022].