Vés al contingut

Patxi López Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPatxi López Álvarez

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francisco Javier López Álvarez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Portugalete (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
3 desembre 2019 – 17 agost 2023 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
13 maig 2019 – 3 desembre 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 2016 – 21 maig 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

President del Congrés dels Diputats
13 gener 2016 – 19 juliol 2016
← Jesús María Posada MorenoAna María Pastor Julián →
Diputat al Congrés dels Diputats
11 gener 2016 – 19 juliol 2016 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Parlament Basc
20 novembre 2012 – 19 setembre 2014 (dimissió)

Circumscripció electoral: Àlaba

Lehendakari
7 maig 2009 – 13 desembre 2012
← Juan José Ibarretxe MarkuartuIñigo Urkullu Renteria →
Diputat al Parlament Basc
3 abril 2009 – 28 agost 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Parlament Basc
16 maig 2005 – 6 gener 2009 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Secretari general Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
23 març 2002 – 20 setembre 2014
← Nicolás Redondo TerrerosIdoia Mendia Cueva →
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 16 maig 2005 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 20 març 2001 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994 – 1r setembre 1998 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Parlament Basc
15 març 1991 – 30 agost 1994 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
26 octubre 1987 – 2 setembre 1989 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Biscaia

Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc - enginyeria industrial (valor desconegut–cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol (1977–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeBegoña Gil Modifica el valor a Wikidata
ParesEduardo López Albizu Modifica el valor a Wikidata  i Begoña Álvarez Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpatxilopez.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: PatxiLopez X: patxilopez Modifica el valor a Wikidata

Francisco Javier López Álvarez, Patxi López (Portugalete, 4 d'octubre de 1959), polític basc, va ser lehendakari del Govern basc, entre 2009 i 2012, i president del Congrés dels Diputats d'Espanya, l'any 2016. Actualment és membre del Congrés dels Diputats. Entre el 2002 i el 2014 va ocupar el càrrec de secretari general del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).

Biografia

[modifica]

Va néixer en el si d'una família obrera, des de nen va alletar les idees socialistes: el seu pare era l'històric dirigent del socialisme basc Eduardo López Albizu "Lalo". Va ingressar a les Joventuts Socialistes d'Euskadi el 1975, sent triat Secretari General el 1985, càrrec que ocupa fins a 1988. Va ingressar en el Partit Socialista d'Euskadi el 1977, entrant a formar part de la seva Comissió Executiva el 1988.

Fou escollit Diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1986 sent un dels electes més joves d'Espanya fins a 1990. Assumí la Secretaria d'Organització del PSE el 1991, càrrec del qual dimiteix el 1995 per a assumir la Secretaria Institucional dels Socialistes Biscaïns fins a 1997. A l'octubre d'aquest mateix any és nomenat Secretari General del PSE-EE de Biscaia, reelegit al desembre de 2000. Nomenat Secretari General del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra PSE-EE el 23 de març de 2002, després de la dimissió de Nicolás Redondo Terreros pels resultats a les eleccions al Parlament Basc de 2001 i les obertes discrepàncies amb la línia política del seu partit.[1] Es membre del Comitè Federal del PSOE i diputat en el Parlament Basc des de 1991, on actualment és el President del Grup Parlamentari "Socialistes Bascos - Euskal Sozialistak".

A l'octubre de 2007, al costat del President del Govern Basc, Juan José Ibarretxe, i al dirigent socialista Rodolfo Ares, li va ser obert judici oral pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, en contra de l'opinió del Ministeri Fiscal, acusat d'un delicte de desobediència en virtut d'allò establert a l'article 556 del Codi Penal, a l'haver-se reunit el 6 de juliol de 2006, durant la treva d'ETA, amb l'organització il·legal Batasuna.[2]

Lehendakari

[modifica]

En les eleccions al Parlament Basc de 2009, l'esquerra abertzale, il·legalitzada, no va poder concórrer i va demanar el vot nul,[3] i el Partit Nacionalista Basc resultà ser la força política més votada però sense la majoria absoluta (30 escons), el PSE-EE obtingué 25 escons, amb els quals López podria arribar a ser investit lehendakari amb els suports necessaris, especialment dels 13 diputats del Partit Popular del País Basc.

El 26 de març de 2009, finalment el PSE-EE arribà a un acord amb el Partit Popular, amb el qual aquests últims obtenen la presidència del Parlament Basc i, a canvi, van donar el suport a Patxi López durant la seva investidura com a Lehendakari. El 5 de maig de 2009 fou investit lehendakari i el 7 va prometre el seu càrrec sota l'arbre de Guernica amb una nova fórmula -pronunciada en castellà i basc- respecte a la que havien utilitzat els seus antecessors:

« De pie en tierra vasca, bajo el Árbol de Gernika, ante vosotros, representantes de la ciudadanía vasca, en recuerdo de los antepasados, prometo desde el respeto a la Ley desempeñar fielmente mi cargo de lehendakari. »

La seva lehendakaritza va coincidir amb una crisi econòmica aguda[4] i amb l'anunci del cessament de la violència per part d'ETA en 2011.[5] La legislatura va acabar precipitadament l'estiu de 2012 quan el Partit Popular havia recuperat la presidència del govern espanyol, ara en mans de Mariano Rajoy Brey, i va retirar-li el recolzament, convocant-se eleccions el 21 d'octubre.[6]

Després de la lehendakaritza

[modifica]
Els cinc lehendakaris vius (Ardanza, López, Urkullu, Ibarretxe i Garaikoetxea) celebraven el 80è aniversari del primer govern basc de 1936

Després de perdre la lehendakaritza es va mantenir com a diputat al Parlament Basc, i el VII Congrés del partit el va reelegir Secretari general amb el 88% dels vots, però els mals resultats de les Eleccions al Parlament Europeu de 2014 van fer que abandonés la secretaria general i l'acta de diputat,[7] celebrant un congrés extraordinari en el què el rellevà per Idoia Mendia Cova.[8]

El 13 de gener de 2016, durant la sessió constitutiva en l'XI legislatura, va ser escollit president del Congrés dels Diputats amb l'acord entre el PSOE i Ciutadans,[9] càrrec que únicament va exercir durant els sis mesos que va durar la legislatura, doncs cap candidat va aconseguir suport per ser escollit president i es van haver de celebrar noves eleccions el juny de 2016.[7]

En 2017 es va presentar a les eleccions primàries convocades per ser secretari general del PSOE després de la dimissió de Pedro Sánchez per discrepàncies amb el Comitè Federal del partit, perdent enfront Pedro Sánchez, que es va tornar a presentar i va guanyar per majoria absoluta, i Susana Díaz Pacheco.[10]

El 12 de setembre de 2022 va ser escollit portaveu del grup socialista al Congrés dels Diputats.[11]

Referències

[modifica]
  1. «Entrevista a Juan Fernando López Aguilar, secretari de Llibertats Públiques i Desenvolupament Autonòmic del Partit Socialista» (en castellà). Telemadrid, 08-03-2007. Arxivat de l'original el 2007-03-08. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. El TS del País Basc obre judici contra Ibarretxe, Patxi López i Ares per les seves reunions amb Batasuna, El País, 30 d'octubre de 2007
  3. «El voto nulo, que pidió la izquierda abertzale, superó los 100.000 sufragios» (en castellà). 20 minutos, 02-03-2009. [Consulta: 17 abril 2024].
  4. «Patxi López (PSE)» (en castellà). Cinco lehendakaris en 36 años. El Correo. [Consulta: 19 abril 2024].
  5. {{ref-web |url=http://www.lavanguardia.es/politica/20110110/54100241412/eta-anuncia-un-alto-el-fuego-permanente-y-verificable-pero-no-renuncia-a-las-armas.html |títol=ETA anuncia un alto el fuego "permanente y verificable" pero no renuncia a las armas |editor=La Vanguardia |data=10 de gener del 2011 |llengua=castellà)
  6. Iker Rioja Andueza. «10 años del cambio de 2009: ¿qué queda del Gobierno de Patxi López?». El Diario, 10-03-2019. [Consulta: 19 abril 2024].
  7. 7,0 7,1 Laura García del Valle. «¿Quién es Patxi López? De primer lehendakari socialista a portavoz del PSOE en el Congreso» (en castellà). Cadena Ser, 21-07-2022. [Consulta: 18 abril 2024].
  8. «Idoia Mendia se convierte en secretaria general del PSE con el apoyo del 60,5% de los militantes» (en castellà). El Correo, 16-09-2014. [Consulta: 5 abril 2024].
  9. «L'exlehendakari Patxi López, nou president del Congrés espanyol». Nació Digital, 13-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  10. «Pedro Sánchez recupera la secretaria general del PSOE per golejada». El Punt Avui, 22-05-2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  11. Carlos Rocha. «El PSOE mantiene a Patxi López como portavoz en el Congreso y opta por Espadas en el Senado» (en castellà). El Confidencial, 27-11-2023. [Consulta: 18 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Blog oficial de Patxi López (castellà)
Iñigo UrkulluPatxi LópezJuan José Ibarretxe MarkuartuJosé Antonio Ardanza GarroCarlos Garaikoetxea UrrizaJesús María de Leizaola SánchezJosé Antonio Aguirre i Lecube