Pau Sebastià Mei i Llagostera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  València |
| Mort | segle XVII |
Pau Sebastià Mei i Llagostera (València, segle xvi - segle XVII) va ser un escriptor valencià.
Fill del traductor, gramàtic i impressor Joan Felip Mey, que havia escrit llibres importants i traduït Les Metamorfosis d'Ovidi, es formà en un ambient culte.[1] Si bé habitualment se l'ha anomenat Sebastián de Mey, al testament del seu pare hi diu literalment Pau Sebastià.[2]
Només va publicar un llibre, el Fabulario. És un recull de faules i contes en castellà publicat a València el 1613. Hi ha 57 faules o contes, 31 de les quals protagonitzats per animals. Al final de cadascun hi ha una moralina.[2]
S'inspira principalment en les Faules d'Isop, però també de les de Joan Manuel de Castella entre d'altres. En el pròleg l'autor apunta que "moltes" de les fàbules i contes que apareixen al llibre són noves, a les antigues els ha donat un "estil diferent". En el mateix pròleg també defensa la lectura de faules a l'escola per davant d'altres llibres perquè "és molt encertada i santa cosa no consentir que els nens llegeixin qualsevol tipus de llibres".[1]
En ser de la mateixa època s'ha relacionat la temàtica d'aquesta obra amb el tarannà del personatge del Quixot Sancho Panza, en le sentit de moure's entre les fabulacions i el costumbrisme realista.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jesús Maire Bobes. Fábulas españolas. Ediciones AKAL, 14 abril 2004, p. 100–. ISBN 978-84-460-1797-4.
- ↑ 2,0 2,1 Pablo Jauralde Pou. Diccionario filológico de literatura española (Siglo XVII): Volumen I. CASTALIA, 20 desembre 2012, p. 1038–. ISBN 978-84-9740-462-4.
- ↑ Juan Diego Vila. El Quijote desde su contexto cultural. EUDEBA, 2013, p. 136–. ISBN 978-950-23-4607-6.