Pau Tomàs Ramis
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1975  (49 anys)Llucmajor (Mallorca) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cultura popular, història contemporània, història de l'esport i història de Mallorca | ||
| Ocupació | professor, historiador, escriptor | ||
Pau Tomàs Ramis (Llucmajor, 13 de febrer de 1975) és un mestre i investigador mallorquí. Els seus treballs abasten l'àmbit folklòric, pedagògic i històric.
Mestre d'Educació infantil de professió, va traçar paral·lelament una trajectòria com a investigador. Els seus primers treballs varen centrar-se en l'antropologia social, especialment el món geganter a Mallorca. També tractà altres temes com toponímia, propietat de la terra o ritus festius, així com continguts de caràcter didàctic sobre cultura popular. En el vessant historiogràfic va especialitzar-se en història contemporània de Mallorca, especialment durant la Segona República, Guerra Civil i posterior dictadura franquista.[1]
És membre de Col·lectiu Recerca i de Temps de Memòria de l'IAI (Institut d'Antropologia de les Illes), grups de recerca dedicats a l'estudi dels períodes de la Segona República, Guerra Civil i dictadura franquista. És col·laborador habitual de la publicació local Llucmajor de Pinte en Ample i altres publicacions de l'àmbit local mallorquí, on publica continguts relacionats amb la història, cultura i tradicions de Mallorca.[2][3]
L'any 2020 va obtenir el Premi Mallorca de Creació Literària en la categoria d'assaig, guardó concedit pel Consell de Mallorca, per l'obra Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou. Expedició a l'Olimpíada Popular de Barcelona, 1936.[4][5]
Obres
[modifica]Monografies
- La cultura popular a l'escola (2009). Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni.
- Els gegants de Mallorca (2010). Pollença: El Gall Editor ISBN 978-84-92574-66-7
- S'Arenal durant la II República. Una visió municipal (2017). Pregó de les festes de Sant Cristòfol. Ajuntament de Llucmajor ISBN 978-84-09-03194-8[6]
- Els gegants de Llucmajor un per un (2017). Pollença: El Gall Editor ISBN 9788492574667[7]
- Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou. Expedició a l'Olimpíada Popular de Barcelona, 1936 (2021). Paterna: Galés Edicions ISBN 978-84-123734-2-4[8]
- Olímpics populars (2022). Paterna: Galés Edicions ISBN 978-84-123734-8-6[9]
Com a coordinador
- La Segona República: Mallorca, 1931-1936 (2022). Palma: Illa Edicions ISBN 978-84-124293-2-9[10]
- La Guerra Civil i el primer franquisme. Mallorca, 1936-1959 (2023). Palma: Illa Edicions ISBN 978-84-126428-3-4[11][12]
A més, ha escrit diversos articles a revistes locals i especialitzades, així com en obres col·lectives.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «República i feixisme. Alcalá Zamora (1932) i el Comte Rossi (1936) visiten Manacor». Actes de les VIII Jornades d'Estudis Locals de Manacor p. 291-313, 2015.
- ↑ «III trobada de gegants a Llucmajor. Vestits nous, geganters, herbes, balls,... i molta bulla». Llucmajor de Pinte en Ample p. 11-12, 01-10-2005.
- ↑ «VIII Trobada de gegants a Llucmajor. Els 20 anys d'en Miquel i na Càndida». Llucmajor de Pinte en Ample p. 14, 01-10-2009.
- ↑ «El Consell entrega los Premis Mallorca con la categoría de Narrativa 'desierta'» (en castellà). Última Hora, 10-12-2020.
- ↑ «Caterina Valriu, Toni Galmés, Miquel Àngel Raió y Paula Anta, Premis Mallorca del Consell» (en castellà). Diario de Mallorca, 10-12-2020.
- ↑ «S'Arenal y su aire republicano» (en castellà). Diario de Mallorca, 08-07-2017.
- ↑ «Llucmajor, pueblo cabezudo y gigantón» (en castellà). Diario de Mallorca, 04-08-2017.
- ↑ «Els olímpics illencs del 36 que salvaren la vida». Ara Balears, 19-06-2021.
- ↑ «Memoria de los olímpicos mallorquines contra Hitler» (en castellà). Diario de Mallorca, 28-12-2022.
- ↑ «La Segona República a Mallorca i les noves aportacions dels historiadors, en un llibre». Diari de Balears, 16-05-2022.
- ↑ «Illa Edicions presenta el volum 'La Guerra Civil i el primer franquisme. Mallorca, 1936-1959'». Diari de Balears, 18-09-2023.
- ↑ «Pau Tomàs Ramis: 'Pasa el tiempo y se pierde el miedo de hablar e investigar sobre la Guerra Civil'» (en castellà). Diario de Mallorca, 21-09-2023.
- ↑ «Perles de Manacor a la publicitat inserida durant les decades dels anys 30, 50 i 60 del segle XX». Actes de les IX Jornades d'Estudis Locals de Manacor p. 353-377, 2016.
- ↑ «Pasqual Felip Togores i Rosselló, propietari de Binificat, Merola i Son Julià. Tinença i usos de la terra a Llucmajor al segle xix». Actes de les II Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor. 9 i 10 de novembre de 2018 p. 167-198, 2019. Arxivat de l'original el 2021-06-26. [Consulta: 12 juliol 2021].