Vés al contingut

Joan i Pau de Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pau i Joan de Roma)
Plantilla:Infotaula personaJoan i Pau de Roma
Imatge
Pintura alemanya, ca. 1535 de St. Martinskirche, Meßkirch
Biografia
Grupduet de germans Modifica el valor a Wikidata
John (en) Tradueix ( - 26 juny 362 (Gregorià)). Sant
Paul (en) Tradueix ( - 26 juny 362). Sant Modifica el valor a Wikidata
NaixementJoannes, Paulus
primer quart del segle IV
Roma (Itàlia)
MortRoma
SepulturaBasilica dei Santi Giovanni e Paolo (Roma) 
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
màrtirs
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme, antigues esglésies orientals
PelegrinatgeRoma
Festivitat26 de juny
IconografiaEls dos junts, amb palma de martiri i espasa

Joan i Pau de Roma (morts a Roma, 26 de juny de 362) foren dos màrtirs cristians del segle iv, titulars de l'antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontane). Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

Malgrat l'antiguitat i difusió del seu culte, es pensa que, per les contradiccions de les presumptes actes del martiri, molt tardanes, puguin ésser el resultat d'una llegenda.

Martiri

[modifica]

Segons la tradició hagiogràfica, Joan i Pau eren germans i d'una família notable de Roma. La passio té tres redaccions diferents del segle iv, que els presenten com a majordom i criat de Constança, filla de l'emperador Constantí I el Gran, com a oficials de Gal·licà i com a diaques de Roma que repartiren als pobres els béns donats per Constantina. L'emperador Flavi Claudi Julià volia restaurar els cultes pagans i volgué que abjuressin del cristianisme per a donar exemple a d'altres; davant la seva negativa, els envià al comandant Terencià, que els ordenà de fer sacrificis a Júpiter. Com que s'hi negaren, foren decapitats i sebollits secretament sota l'escala de la seva casa del Celio. El prevere Crisp, el clergue Crispinià i la verge Benedicta, que foren sorpresos pregant en aquesta tomba, també foren decapitats.

Veneració

[modifica]

La tradició diu que el mateix Terencià es convertí quan el seu fill guarí per intercessió dels màrtirs, i llavors va redactar-ne les actes del martiri. L'emperador Jovià va fer oficial el culte als dos màrtirs i Sant Pamaqui erigí una basílica al lloc de la casa dels sants. La Basílica de Sant Joan i Sant Pau, més probablement, s'erigiria sobre la domus de la família del senador Bizant i del seu fill Pamaqui, que hjavien trobat els cossos dels sants; la basílica se cita en les fonts més antigues com a titulus Byzantii o Pammachii.

També se'ls dedicà l'església veneciana de Santi Giovanni e Paolo, o Zanipolo.

Enllaços externs

[modifica]