Joan i Pau de Roma
Biografia | |
---|---|
Grup | duet de germans |
John (en) ( - 26 juny 362 (Gregorià)). Sant Paul (en) ( - 26 juny 362). Sant | |
Naixement | Joannes, Paulus primer quart del segle IV Roma (Itàlia) |
Mort | Roma |
Sepultura | Basilica dei Santi Giovanni e Paolo (Roma) |
Període | Imperi Romà |
màrtirs | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme, antigues esglésies orientals |
Pelegrinatge | Roma |
Festivitat | 26 de juny |
Iconografia | Els dos junts, amb palma de martiri i espasa |
Joan i Pau de Roma (morts a Roma, 26 de juny de 362) foren dos màrtirs cristians del segle iv, titulars de l'antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontane). Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.
Malgrat l'antiguitat i difusió del seu culte, es pensa que, per les contradiccions de les presumptes actes del martiri, molt tardanes, puguin ésser el resultat d'una llegenda.
Martiri
[modifica]Segons la tradició hagiogràfica, Joan i Pau eren germans i d'una família notable de Roma. La passio té tres redaccions diferents del segle iv, que els presenten com a majordom i criat de Constança, filla de l'emperador Constantí I el Gran, com a oficials de Gal·licà i com a diaques de Roma que repartiren als pobres els béns donats per Constantina. L'emperador Flavi Claudi Julià volia restaurar els cultes pagans i volgué que abjuressin del cristianisme per a donar exemple a d'altres; davant la seva negativa, els envià al comandant Terencià, que els ordenà de fer sacrificis a Júpiter. Com que s'hi negaren, foren decapitats i sebollits secretament sota l'escala de la seva casa del Celio. El prevere Crisp, el clergue Crispinià i la verge Benedicta, que foren sorpresos pregant en aquesta tomba, també foren decapitats.
-
Dibuix del Guercino representant el martiri dels sants
-
Sant Pau de Roma, per Wolfgang Sauber, 1520 (Passau, Oberhausmuseum)
-
La Mare de Déu i el martiri de Joan i Pau, per Giovanni Francesco Barbieri, 1632, a partir de Guercino
Veneració
[modifica]La tradició diu que el mateix Terencià es convertí quan el seu fill guarí per intercessió dels màrtirs, i llavors va redactar-ne les actes del martiri. L'emperador Jovià va fer oficial el culte als dos màrtirs i Sant Pamaqui erigí una basílica al lloc de la casa dels sants. La Basílica de Sant Joan i Sant Pau, més probablement, s'erigiria sobre la domus de la família del senador Bizant i del seu fill Pamaqui, que hjavien trobat els cossos dels sants; la basílica se cita en les fonts més antigues com a titulus Byzantii o Pammachii.
També se'ls dedicà l'església veneciana de Santi Giovanni e Paolo, o Zanipolo.
-
Frescos de la domus romana avui sota la basílica dels sants a Roma.
-
Basílica dels sants a Roma
-
Basílica de Roma, amb les restes dels màrtirs a l'altar
-
Santi Giovanni e Paolo de Venècia