Vés al contingut

Basílica de Sant Joan i Sant Pau

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Sant Joan i Sant Pau
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(it) Basilica dei Santi Giovanni e Paolo Modifica el valor a Wikidata
EpònimJoan i Pau de Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor, església parroquial i església Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV
1217 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1810 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoan i Pau de Roma Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
gòtic bàltic Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó Modifica el valor a Wikidata
Mesura40 (amplada) × 96 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCastello Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 26′ 21″ N, 12° 20′ 33″ E / 45.439217°N,12.342397°E / 45.439217; 12.342397
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1987 (11a Sessió)
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesipatriarcat de Venècia Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantigiovanniepaolo.it Modifica el valor a Wikidata
Basílica de Sant Joan i Sant Pau
Façana exterior de l'església
Interior de l'església

La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor. És un edifici enorme de maons construït en estil gòtic italià. Es tracta de la principal església dels dominics a Venècia, i com a tal fou construïda per predicar davant grans congregacions. Està dedicada a sant Joan i a sant Pau, no els apòstols bíblics, sinó dos obscurs màrtirs de la primera Església cristiana a Roma, els noms dels quals es documentaren al segle iii, però que tenen una llegenda posterior.[1]

Història

[modifica]

El 1246 el dux Jacopo Tiepolo donà unes terres d'aiguamolls als dominics després de somniar amb un grup de coloms blancs que hi sobrevolaven. La primera església fou enderrocada el 1333, quan es començà l'església actual. No s'acabà fins al 1430. El vast interior conté molts monuments funeraris i pintures, així com la marededéu de la Pau, una estàtua romana d'Orient situada en una capella pròpia a la nau meridional, i un peu de santa Caterina de Siena, la principal relíquia de l'església.

Monuments funeraris

[modifica]

Després del segle xv els serveis funeraris de tots els duxs de Venècia se celebraren en aquesta basílica. Vint-i-cinc ducs hi foren enterrats, entre ells:

Tomba del duc venecià Pietro Mocenigo (1481), obra de Pietro Lombardo a la basílica

Altres persones enterrades en aquesta església són:

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Catholic.org Basilicas in Italy

Enllaços externs

[modifica]