Paulí de Milà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 370  |
| Mort | 428 (48/58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | hagiògraf, escriptor, pastor |
| Període | Imperi Romà |
Paulí de Milà, en llatí Paulinus Mediolanensis, en grec antic Παυλι̂νος) fou el secretari del bisbe Ambròs de Milà.[1]
A la mort del sant va esdevenir diaca i va anar a Àfrica on a petició de Agustí d'Hipona va escriure una biografia del seu antic cap. A Àfrica va entrar en contacte amb Celesti, que difonia les doctrines de Pelagi, i del que va procurar la seva condemna com a heretge per un concili que es va reunir el 212; les actes del concili, de fet un sínode, foren preservades per Marius Mercator. El 217 i 218 apareix oposant-se a l'apel·lació contra la condemna de Celesti. Isidor de Sevilla diu que fou ordenat prevere però no se sap res més.
Va deixar escrit:[1]
- Vita Ambrosii, escrit entre 400 i 412
- Libellus adversus Coelestium Zosimo Papae oblatus, escrit vers el 217
- De Benedictionibus Patriarcharum
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pauli'nus of Milan (mediolanensis)». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.