Vés al contingut

Paul Walden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul Walden

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(lv) Pauls Valdens
(de) Paul Walden Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1863 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Gubèrnia de Livònia (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Gammertingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRússia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatLetònia Letònia
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg
Universitat Tècnica de Riga
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilhelm Ostwald Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, inventor, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Letònia
Universitat de Tübingen
Universitat de Rostock
Universitat Estatal de Moscou
Institut Politècnic de Riga
Universitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Paul Walden (Cēsis, 14 de juliol de 1863 - Gammertingen, Baden-Württemberg, Alemanya, 22 de gener de 1957) fou un químic letó, nacionalitzat alemany, que descobrí la inversió de Walden, una inversió de la configuració estereoquímica que passa en algunes reaccions de components covalents.

Biografia

[modifica]

Nascut en una gran família de pagesos a Cesis, aleshores annexionat a l'Imperi rus, actualment a Letònia. El seu pare va morir quan tenia quatre anys, la família va fer fallida i la granja va ser venuda. Amb l'ajuda dels seus germans grans, Paul va continuar la seva formació en un pensionat on va aprendre alemany i rus. En aquesta època, Lituania feia part de l'Imperi Rus, però molts «alemanys bàltics» benestants hi tenien posicions influents.[1] Es va graduar primer amb honors a l'escola del districte de la ciutat de Cēsis (1876), i després a l'escola real de Riga (1882).[2]

Va estudiar a la Universitat Politècnica de Riga i a Sant Petersburg. El 1891 va doctorar summa cum laude a la Universitat de Leipzig sota direcció de Wilhelm Ostwald. El 1894 esdevé professor de química de la Universitat Politècnica de Riga fins a l'inici de la Revolució russa de 1917, quan va decidir traslladar-se a l'Imperi Alemany. Entre 1919 i 1934 fou professor i cap del departament de química anorgànica a la Universitat de Rostock.[3] És conegut pel seu llibre sobre la història de la química orgànica publicat el 1941.[4] Descriu la història d'una perspectiva força germanocèntrica i nacionalísta, en compliment de la història ariana de la ciència propagada per Philipp Lenard.[5] El 1947, gairebé a l'edat de noranta anys, impartí classes d'història de la química a la Universitat de Tübingen. Ha sigut un un important referent en el tema.

La seva relació amb el règim nazi no és clara.[1] Era membre del Nationalsozialistischer Lehrerbund (Lliga nacionalsocialista de mestres) i va patrocinar l'organització obertament nazi de la SS.[6] Potser que només era un sequaç.[1] No se sap si ha pres el camí de la menor resistència o si ha actuat davall la pressió social de col·legues que com a immigrant lituà, s'havia de mostrar més alemany que els alemanys.[1] La seva casa, biblioteca i arxiu van cremar durant el bombardeig aliat de Rostock del 1942.[1]

Obra

[modifica]
Estructura del nitrat d'etilamoni

El 1896 descobrí la inversió de Walden. La inversió de Walden és la inversió d'un centre quiral en una molècula, en el transcurs d'una reacció química.[1][7] Atès que una molècula pot formar dos enantiòmers en un centre quiral, la inversió de Walden converteix la configuració de la molècula d'una forma enantiomèrica a l'altra. Aquestes inversions succeeixen quan un àtom, o més, s'acosta a una molècula des d'una direcció concreta, desplaçant un àtom a l'altre costat de la molècula. La inversió de Walden ha esdevingut una eina útil per a l'estudi detallat de les reaccions orgàniques.

A part de l'estereoquímica, Paul Walden també treballà en l'electroquímica de les dissolucions no aquoses i formulà la "Regla de Walden", la qual relaciona la conductivitat elèctrica i la viscositat en dissolucions d'aquest tipus. També el 1914 descobrí el nitrat d'etilamoni, C₂H₈N₂O₃, que té un punt de fusió de 12 °C. És el primer líquid iònic a temperatura ambient que s'ha descrit.

Reconeixement

[modifica]
  • L'aula de química de la universitat de Rostock porta el nom «Aula Paul Walden».[3]
  • Un carrer prop de la Universitat Tècnica de Riga i una altra a Valmiera, el poble natal de la seva esposa porta el seu nom.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Everts, Sarah «Latvia Celebrates Paul Walden». Chemical & engineering news, 22-07-2013.
  2. «ВАЛЬДЕН ПАУЛЬ (ПАВЕЛ ИВАНОВИЧ) /14». [Consulta: 22 maig 2022].
  3. 3,0 3,1 Boeck, Gisela. «Lettland feiert seinen bedeutendsten Chemiker» (en alemany). Facultat de matemàtica i física - Universitat de Rostock, 01-07-2013. [Consulta: 22 maig 2022].
  4. Walden, Paul. Geschichte der organischen Chemie seit 1880 (en alemany). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1941. DOI 10.1007/978-3-662-28693-7. ISBN 978-3-662-27210-7. 
  5. Kragh, Helge. An introduction to the historiography of science (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1987, p. 110, 207. ISBN 0-521-33360-1. 
  6. Giroux, Robin M. «Paul Walden: Not Just A Scientist». Chemical & Engineering News, 09-09-2013.
  7. Walden, P. «Ueber die gegenseitige Umwandlung optischer Antipoden» (en anglès). Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 29, 1, 1-1896, pàg. 133–138. DOI: 10.1002/cber.18960290127. ISSN: 0365-9496.

Bibliografia

[modifica]