Paul de Lagarde

Paul de Lagarde

Nom original	(de) Paul Anton de Lagarde
Biografia
Naixement	2 novembre 1827 Berlín (Alemanya)
Mort	22 desembre 1891 (64 anys) Göttingen (Alemanya)
Sepultura	Cementiri municipal de Göttingen
Altres noms	Paul Bötticher
Ideologia	Antisemitisme
Religió	Protestantisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Halle
Activitat
Camp de treball	Estudis d'Àsia Oriental i història
Ocupació	Orientalista
Ocupador	Universitat de Göttingen Universitat de Halle
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències de Rússia
Alumnes	William Robertson Smith
Obra
Estudiant doctoral	Georg Steindorff
Família
Pare	Wilhelm Bötticher
Germans	Theodor Bötticher

Paul Anton de Lagarde (Berlín, 2 de novembre de 1827- Göttingen, 22 de desembre de 1891), nascut Paul Anton Bötticher (Lagarde era el cognom de la mare), va ser un acadèmic i professor alemany, estudiós de la Bíblia i orientalista, estava especialitzat en l'estudi de les llengües d'Orient Pròxim, per exemple de l'arameu o del persa. També va estar implicat en política, destaca pel seu antisemitisme, va ser membre del partit conservador prussià.

Va estudiar teologia, filosofia i llengües orientals a les universitats de Berlín i de Halle, on va ser instructor adjunt i després començà la seva carrera acadèmica. Entre 1852-1853 realitza un viatge d'estudis a Londres i París. En tornar a Halle, del material recollit i estudiat, textos siris, va desembocar en la publicació de la Didascalia apostolorum syriace el 1854. El mateix, dedicat als seus estudis sobre la Bíblia, i sense deixar-los, va esdevenir mestre al gymnasium de Berlín, si bé va ensenyar a nombroses escoles científiques, tant a Berlín com Schleusingen. El 1866 demanà una excedència de tres anys per dedicar-se a recopilar més material.

El 1869 va succeir a Heinrich Ewald com a professor de llengües orientals a la Universitat de Göttingen. Igual que Ewald, Lagarde va ser un treballador molt actiu, estava ficat en l'estudi tota mena de qüestions i llengües; el seu major objectiu era l'elucidació de la Bíblia.

La seva erudició contrastava amb el seu dogmatisme, algunes de les seves obres van xocar amb la posició de l'estat alemany respecte a la religió, la teologia i l'església. Participant en la política alemanya, va pertànyer al partit conservador prussià. Va ser un violent antisemita, demostrant-ho en els seus escrits.

Obres

Les seves obres són bàsicament dedicades a l'estudi de la Bíblia i en el camp de les llengües orientals. També va escriure nombrosos poemes que van ser publicats pòstumament per Anna de Lagarde el 1897. A la seva mort, la seva biblioteca va passar a pertànyer a la Universitat de Nova York.

Obres en relació a edició i traduccions de la Bíblia

• Didascalia apostolorum syriace (1854)
• Libre V.T. apocryphi syriace (1861). Traducció siríaca de l'Antic Testament, versió apòcrifa.
• Die vier Evangelien, arabisch aus der Wiener Handschrift herausgegeben (1864). Traducció àrab dels evangelis.
• Der Pentateuch koptisch (1867). Traducció copta del Pentateuc.
• Onomastica sacra (1870; 2a ed., 1887)
• Prophetae chaldaice (1872) i Hagiographa chaldaice (1874). Traducció aramea dels Profetes d'acord amb el Codex Reuchlianianus conservat a Karlsruhe.

També va reconstruir una part del text luciànic de la Septuaginta, a partir de manuscrits de gairebé la meitat de l'Antic Testament.

Orientalisme

• Zur Urgeschichte der Armenier (1854)
• Gesammelte Abhandlungen (1866)
• Armenische Studien (1877)
• Symmicta (2 volums, 1877-1880)
• Semitica (2 volums, 1878-1887)
• Orientalia (1879-1880)
• Aegyptiaca (1883). Amb la que continua els seus estudis còptics.
• Petri Hispani de lingua Arabica libri (1883)
• Isaias persice (1883)
• Persische Studien (1884)
• Mittheilungen (1884)

Bibliografia

• AADD. «Paul Anton de Lagarde». A: Wikisource. Encyclopædia Britannica (en anglès). Volum 16, 1911. 
• AADD. «Paul Anton Lagarde». A: Wikisource. The Encyclopedia Americana (en anglès), 1920.