Paulina Crusat Martino
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1900  Barcelona |
| Mort | 28 maig 1981 (81 anys) Sevilla (Espanya) |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, traductora, crítica literària |
Paulina Crusat Martino (Barcelona, 17 de febrer de 1900 - Sevilla, 28 de maig de 1981), fou una escriptora, traductora i crítica literària catalana en llengua castellana.[1][2]
Filla de Manuel Crusat Decrey (originari de Suïssa) i de Josefa Martino Arroyo (procedent d'Andalusia), va créixer en una família acomodada de Barcelona, on va adquirir una àmplia cultura i el coneixement de diverses llengües: a més del castellà i el català, també el francès, l'anglès i l'alemany.[3]
El 1950 publica una traducció de Jean Moréas, a la col·lecció Adonais. A la mateixa col·lecció apareix la seva Antologia de poetes catalans contemporanis (1952), la primera després de la Guerra Civil. I des de 1953 va ser col·laboradora de la revista Ínsula, on era responsable de la secció Lletres Catalanes, i Destino, on publicava ressenyes literàries i comentava les novetats editorials de la literatura catalana.[4][2][5][6][7]
La seva primera novel·la fou Mundo pequeño y fingido, una llarga novel·la psicològica situada a començaments del segle XIX. Aprendiz de persona (1956) i Las ocas blancas (1959) constitueixen conjuntament Historia de un viaje, on s'evoca la infància i joventut de Monserrat Sureda, una noia de la burgesia barcelonina de començaments del segle XX. El 1965 publica Relaciones solitarias, l'última obra, una novel·la epistolar situada a la França del segle XVIII.[2][1]
Al 1979 se li va fer un homenatge a Sevilla. La crítica coètània i també la posterior l'han ignorat i no han valorat l'aportació que va fer a la literatura de la seva època. Recerques més recents, de començaments del segle XXI, han estudiat i recuperat la seva figura.[1]
Obra
[modifica]Obra pròpia
[modifica]- Mundo pequeño y fingido (novel·la). José Janés, 1953.
- Aprendiz de persona (novel·la). Destino, 1956.
- La ocas blancas (novel·la). Destino, 1959.
- relaciones solitarias (novel·la). Plaza & Janés, 1965.
Traduccions
[modifica]- Jean Moréas, Poemas y estancias. Rialp, "Serie Adonais", Madrid 1950.
- Antología de poetas catalanes contemporáneos. Rialp, "Serie Adonais", Madrid 1952.[8]
- Voces que te han cantado. Selección de poesia religiosa. Juventud, Barcelona, 1970.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 González, 2003 (2)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hernández Cano, Eduardo. «Paulina Crusat» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑
- ↑ Espinàs, Josep Maria. «La "Antología de poetas catalanes" de Paulina Crusat». Destino, núm. 791, 04-10-1952. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ Crusat, Paulina, Revista Ínsula.
- ↑ Crusat, Paulina. «Juan Sales, novelista, i Juan Sales, poeta». Destino, núm. 1032, 18-05-1957. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ González, Carmen «Paulina Crusat: una voz silenciada». Lectora: revista de dones i textualitat, 9, 2003, pàg. 145–149. ISSN: 2013-9470.
- ↑ Disponible en línia a Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres, Universitat de Lleida.
Bibliografia
[modifica]- Bacardí, Montserrat. «Les traduccions al castellà de la poesia de Carles Riba». A: Montserrat Bacardí. II Congrés Internacional sobre Traducció : abril 1994 : actes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Traducció i Interpretació, 1997 [Consulta: 20 juny 2021].
- González, María Carmen «La memoria en las novelas de Paulina Crusat: Una lectura en clave autobiografica» (en castellà). Electronic Theses & Dissertations Center. Ohio State University [Ohio (USA)], 2003. Arxivat de l'original el 2021-06-24 [Consulta: 20 juny 2021].
- Hernández Cano, Eduardo «Paulina Crusat» (en castellà). Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia [Consulta: 20 juny 2021].