17 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1837 - Bunyol (Foia de Bunyol): els carlins vencen en la batalla de Bunyol durant la primera guerra carlina.
- 1902 - Barcelona: s'hi declara una vaga general en què participen 100.000 obrers.
- 1929 - Barcelona: S'instal·la un servei de fotos ràpides, el primer fotomaton, al carrer de Pelai.[1]
- 1937 - Es crea a Catalunya el Servei de Biblioteques del Front, per al temps de lleure o de convalescència dels soldats.[2]
- 1949 - Barcelona: les autoritats franquistes afusellen els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.[3]
- 1987 - Barcelona: El rector de la UAB la clausura per l'ocupació del rectorat pels estudiants.
- 1993 - Catalunya: el Parlament de Catalunya declara Els Segadors l'himne oficial de Catalunya.
- Resta del món
- 364 - Tíana (Àsia Menor): l'emperador Jovià mor en circumstàncies sospitoses, a la seva tenda, de tornada a Constantinoble, finalitzant un regnat de només 8 mesos.
- 1454 - el duc de Borgonya, Felip el Bo, i la seva cort presten el Jurament del Faisà.[4]
- 1720 - La Haia (Províncies Unides): se signa el Tractat de la Haia de 1720 que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.
- 1925 - Neix The New Yorker, una revista fundada per Harold Ross i la seva dona, Jane Grant, cronista de New York Times.
- 1974 - Madrid: El FC Barcelona guanya 0-5 al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu[5]
- 2008 - Kosovo es declara independent de Sèrbia.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1741 - Torà, bisbat de Solsona: Rafael Nuix, teòleg jesuïta (m. 1802).
- 1900 - Barcelona: Paulina Crusat, escriptora, traductora i crítica literària catalana en llengua castellana.[6]
- 1921 - Barcelonaː Paulina Andreu, pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ (m. 2020).[7]
- 1924 - Barcelonaː Raimon Carrasco i Azemar, empresari català, fill de Manuel Carrasco i Formiguera (m. 2022).[8]
- 1933 - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (m. 2023).
- 1947 - Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat (m. 2015).
- 1951 - Bell-lloc d'Urgell: Teresa Cunillera i Mestres, política catalana; delegada del Govern Espanyol a Catalunya des de 2018.[9]
- 1958 - Burjassot: Josefa Andrés Barea, infermera i política valenciana
- 1953 - Ribes de Freser: Eudald Carbonell i Roura, arqueòleg català.
- 1973 - Taradell: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 1982 - Igualada, Anoia: Susanna Castilla Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[10]
- 1993 -
- Cervera, Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.
- Mataró: Marta Bach i Pascual, jugadora catalana de waterpolo.
- Resta del món
- 624 - Guangyuan (Xina): Emperadriu Wu Zetian (624-705).[11]
- 1643 - Saint Pol de Léon (França): Jean de Fontaney, jesuïta francès, matemàtic, astrònom, missioner a la Xina (m. 1710).[12]
- 1755 - Rhode Island: Catharine Littlefield Greene, inventora americana de la desmotadora (m. 1814).[13]
- 1781 - Quimper, França: René Laennec, metge i científic bretó, inventor de l'estetoscopi (m. 1826).
- 1789 - Seraing, Principat de Lieja: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga.
- 1820 - Verviers (Bèlgica): Henri Vieuxtemps, compositor belga (m. 1881).[14]
- 1821 - Comtat de Sligo, Irlanda: Lola Montez, comtessa de Landsfeld, ballarina i actriu, cortesana i amant de Lluís I de Baviera (m. 1861).[15]
- 1837 - Madrid: Joaquina García Balmaseda, actriu, periodista, poeta, comediògrafa i escriptora espanyola (m. 1911).[16]
- 1874 - Nova York: Ida Helen Ogilvie, geòloga estatunidenca (m. 1963).[17]
- 1877 - Suïssa: Isabelle Eberhardt, jove escriptora que adoptà la vida nòmada de les tribus beduïnes, a finals del S. XIX (m. 1904).[18]
- 1888 - Zory, Alemanya (actualment Polònia): Otto Stern, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1943 (m. 1969).[19]
- 1899 - Filadèlfia, Estats Units: Marian Anderson, contralt estatunidenca (m. 1993).[20]
- 1903 - Iran: Sadik Hidayat, escriptor revolucionari iranià.
- 1905 - Budapest: Rózsa Politzer, més coneguda com a Rózsa Péter, matemàtica hongaresa (m. 1977).[21]
- 1907 - Melbourne: Marjorie Lawrence, soprano dramàtica australiana (m. 1979).[22]
- 1909 - Austinː Gertrude Abercrombie, artista pintora americana, adscrita al corrent surrealista (m. 1977).[23]
- 1914 - Worcester, Massachusetts, Estats Units: Arthur Kennedy, actor estatunidenc.
- 1926 - Viena (Àustria): Friedrich Cerha, compositor, violinista i director d'orquestra austríac.[14]
- 1928 - Tulsa, Oklahoma: Beverly Willis, arquitecta nord-americana.[24]
- 1930 - Londres, Anglaterra: Ruth Rendell, escriptora anglesa (m. 2015).[25]
- 1936 - Puerto Bermejo, Argentina: Rodolfo Almirón, policia i activista ultradretà argentí.
- 1937 - Wuppertal: Rita Süssmuth, política alemanya; ha estat ministra i presidenta del Bundestag alemany.[26]
- 1955 - Gaomi, Shandong (Xina): Mo Yan, novel·lista xinès, Premi Nobel de Literatura 2012.[27]
- 1961 - Moscou, URSS: Andrei Korotàiev, antropòleg, economista, historiador i sociòleg rus.
- 1962 - Mickleover, Anglaterraː Alison Hargreaves, alpinista britànica, coronà l'Everest sense oxigen suplementari (m. 1995).[28]
- 1963 - Brooklyn, Nova York (EUA): Michael Jordan, exjugador de basquetbol estatunidenc, considerat per la majoria dels especialistes el millor jugador de bàsquet de la història.[29]
- 1967 - Junín, Argentina: Leila Guerriero, periodista i escriptora argentina.[30]
- 1972 - Oakland, Califòrnia, Estats Units: Billie Joe Armstrong, guitarrista i cantant del grup musical Green Day.
- 1981
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Joseph Gordon-Levitt, actor estatunidenc.
- Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
- 1984 -
- Metz: Julia Cagé, economista francesa especialitzada en economia del desenvolupament, economia política i història econòmica.[31]
- Ourense, Galícia: Támara Echegoyen Domínguez, regatista gallega, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.[32]
- 1991 - Londres: Bonnie Wright, actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pel·lícules de Harry Potter.[33]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1901 - París (França): Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
- 1949:
- Barcelona: Joaquim Puig i Pidemunt, polític i sindicalista català (n. 1907).[3]
- Barcelona: Angel Carrero Sancho, militar i polític català (n. 1917).[3]
- Barcelona: Numen Mestre i Ferrando, militar, militant del PSUC (n. 1923).[3]
- Barcelona: Pere Valverde Fuentes, polític català, militant del PSUC (n. 1915)[3]
- 1964 - Tolosa de Llenguadoc: Maria Baldó i Massanet, mestra, feminista, folklorista i política liberal, primera directora de l'escola La Farigola (n. 1884).[34]
- 1976 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.[35]
- 1996 - Barcelona: Hertha Frankel, ballarina i marionetista nascuda a Àustria i instal·lada a Espanya (n. Viena 1913 o 1914).[36]
- 2022 - Martín Luis Quirós Palau, metge i polític, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures (n. 1929).
- Resta del món
- 1673 - París, França: Molière, dramaturg i actor francès (n. 1622).
- 1694 - Parísː Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières, poetessa i filòsofa francesa (n. 1638).[37]
- 1825 - Nàpols: Maria Angela Ardinghelli, traductora, matemàtica, física italiana (n. 1728).[38]
- 1847 - Palermː Giuseppina Turrisi Colonna, poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita (n. 1822).[39]
- 1856 - París (França): Heinrich Heine, poeta alemany (n. 1797).[40]
- 1946 - Parísː Dorothy Gibson, actriu de pel·lícules mudes americanes (n. 1889).[41]
- 1947 - París: Elena Văcărescu, escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món (n. 1864).[42]
- 1967 - Chaclacayo (Perú): Ciro Alegría, escriptor i periodista peruà (n. 1909).
- 1970 - Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (N. 1888).
- 1978, Romaː Luisa Banti, arqueòloga i historiadora de l'art italiana especialitzada en les civilitzacions etrusca i minoica.[43]
- 1982 - Nova York, Estats Units: Lee Strasberg, actor estatunidenc (n. 1901).
- 1986 - Ojai, Califòrnia, Estats Units, Jiddu Krishnamurti, filòsof, orador i escriptor (n.1895).
- 1989 - Changsha (Xina): Mo Yingfeng escriptor i guionista xinès (n. 1938).[44]
- 1998 - Küsnacht, Suïssa: Marie-Louise von Franz, psicòloga i erudita junguiana suïssa.[45]
- 2000 - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (n. 1910).[46]
Festes i commemoracions
[modifica]- Fugida a Egipte del Senyor
- Sants al Martirologi romà (2011): Bonós de Trèveris, bisbe (347); Fintan de Chuainednech, abat (ca. 440); Mesrop d'Armènia, lector (ca. 440); Flavià de Constantinoble, patriarca (ca. 450): Finnian de Lindisfarne, abat i bisbe (661); Silví d'Auchy, bisbe (720); Constable de Cava abat (1124); els Set Sants Fundadors, entre ells sant Aleix Falconieri, de l'orde dels Servents de Maria o servites (segle xiii); Evermod, Isfrid i Ludolf de Ratzeburg, bisbes (1178-1240).
- Beats al Martirologi romà (2011): Luca Belludi, franciscà (1285); Maties Shobara Txizaemon, màrtir a Hiroshima (1624); Pere Yu Chõng-nyul, màrtir a Corea (1866); Anton Leszczewicz, prevere màrtir (1943).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Crisancià d'Aquileia, màrtir; Faustí i 44 màrtirs de Roma; Donat i Secundià de Concordia, màrtirs (304); Teòdulas i Julià de Cesarea, màrtirs (308); Loman de Trim (ca. 450); Pulcroni de Verdun, bisbe (ca. 470); Firmà d'Escòcia, bisbe; Forkern de Trim, eremita (s. VI); Habet-Deus, bisbe de Luna i màrtir (ca. 500); Guevrock de Ploudaniel, eremita (s. VI-VII); Euspici de Verdun, monjo a Micy; Benet de Càller, bisbe de Dolia (1112); Fulrad de Saint-Denís, benedictí.
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Mazelí de Salzburg, abat (s. XI); Mangold d'Isny, abat (1100); William Richardson, prevere màrtir a Tyburn (1603).
- Venerables: Frowin de Salem, abat (1164).
Església Copta
[modifica]- 10 Meixir: Jaume el Menor, apòstol; Just, fill de l'emperador Numerià, màrtir a Antinoe; Gregori l'Il·luminador, bisbe (325); Isidor de Pelúsion, monjo (451); Filó de Pèrsia, màrtir.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 28 Arac': Anuf, mestre de Pemó; Diodor, Claudià i Pàpies d'Atalia, màrtirs; Isidor de Pelúsion, monjo; Tarasi el Pastor, màrtir a Cilícia.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents a l'1 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 4 de febrer del calendari julià.
- Sants: Jador i Isidor, màrtirs sota Deci (ca. 250); Fileas de Tmuis i Filorom el Magistrat, màrtirs (303); Talaleu, màrtir; Teodosi el Just; Abraham d'Arbela, bisbe (345); Joan d'Irenòpolis, bisbe (s. IV); Isidor de Pelúsion, eremita; Nicolau Estudita, abat (868); Avraamij i Koprij de Petxengsk (s. XV); Jordi de Vladímir, príncep (1238); Dositea de Moscou, reclosa (descobriment de les relíquies, 1810); Ciril de Novoezersk, monjo (1532); Josep d'Alep, màrtir (1686); Metodi de Petropavlovsk, màrtir (1921); Nikolaij, Nikolaij, Eustafij, Fiodor, Aleksandr i companys màrtirs (1938).
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Jasim, el Taumaturg, monjo; Teoctist, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Evagri Mgwimeli, monjo (s. VI).
Esglésies luteranes
[modifica]- Johann Heermann, rector i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya) (1647).
Anglicanisme
[modifica]- Janani Luwum, arquebisbe d'Uganda, màrtir (1977)
Referències
[modifica]- ↑ Cabeza Fontseca, José. «Una revolución fotográfica» p. 11. La Vanguardia, 16-02-1929. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «A Catalunya es crea el Servei de Biblioteques al Front | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ Calpena, E. «Què van jurar els cavallers de Felip el Bo sobre un faisà viu guarnit amb un collar d'or?». Sàpiens. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ Riera, Josep; Roca, Miquel. Van Barça: el Futbol Club Barcelona i Holanda, més que una relació. Cossetània Edicions, 2007, p.61. ISBN 8497912721.
- ↑ González, María Carmen. La memoria en las novelas de Paulina Crusat: Una lectura en clave autobiografica (tesi) (en castellà). Ohio State University (USA). Department of Spanish and Portuguese, 2003, pàg. 22.
- ↑ «Paulina Andreu i Bustos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Raimon Carrasco Azemar». Enciclopèdia de l'Esport Català. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Delegada del Govern. Teresa Cunillera i Mestres». Ministerio de Política Territorial y Función Pública. Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Susanna Castilla Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «Life Story: Catharine Littlefield Greene Miller (1755–1814)» (en anglès). Women & the American Story (WAMS). [Consulta: agost 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 141. ISBN 9788441434400.
- ↑ Thion Soriano-Mollà, Dolores «Joaquina García Balmaseda: una escritora isabelina al servicio de la mujer.». Anales, 23. Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2011, pp. 381-403.
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-92040-7.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Otto Stern. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Bates, Gerri. Coordinadors: Cary D. Wintz, Paul Finkelman. Encyclopedia of the Harlem Renaissance. Routledge, 2012. ISBN 9781135455361.
- ↑ Pérez, Teresa E.; Raya Prida, Rocío; Santos Aláez, Evangelina. «Rózsa Péter (1905-1977): jugando con el infinito | Vidas científicas» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-12-2017. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004. ISBN 9781135949495.
- ↑ «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ «Beverly Ann Willis. b. febrer 17, 1928». Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ruth Rendell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gray, Andreas. «Rita Süssmuth (nee Kickuth)» (en alemany). Konrad-Adenauer-Stiftung. [Consulta: gener 2022].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Alison Hargreaves» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Biografia de Michael Jordan, 15 de gener de 2007. (anglès)
- ↑ «Leila Guerriero». Escritores.org, 12-05-2016. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Julia Cagé» (en anglès). Harvard University. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Olympedia – Támara Echegoyen». [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «Bonnie Wright» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Gelonch Viladegut, Antoni. 100 pioneres catalanes. Viena Edicions, 11-02-2020, p. 224. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ «Clementina Arderiu i Voltas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 19-02-1996, pàg. 32.
- ↑ «Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Maria Angela Ardinghelli» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 31 març 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ Scalessa, Gabriele. «TURRISI COLONNA, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 230. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Dorothy Gibson». Find A Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ Rocchetti, Luigi. «BANTI, Luisa» (en italià). Treccani. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «莫应丰_中国作家网». [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Schwartz, Chuck. «About Marie-Louise von Franz» (A: David C. Hamilton. Analista Jungian, IAAP) (en anglès). The Independent, 23-02-1998. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 17. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de febrer.