Vés al contingut

Paulina Pozzali i Crotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaulina Pozzali i Crotti
Imatge
Paulina Pozzali i Crotti amb la banda de guardonada dels Jocs Florals de Cornellà de Llobregat celebrats el 1908 per part de l'Avenç. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1875 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia
Formació professionalCantant
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArnau de Mercader i de Zufia Modifica el valor a Wikidata
FillsSense descendència Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
(la) Ab alto cuncta Modifica el valor a Wikidata

Paulina Pozzali i Crotti (Cremona, 1875 - Cornellà de Llobregat, 10 de gener de 1953),[1] fou una cantant d'òpera i articulista catalana d'origen italià.

Biografia

[modifica]

Era esposa d'Arnau de Mercader i de Zufía (1852-1931), comte de Bell-lloc.[2][3][1]

D'orientació cristiana molt profunda i que va ser rebuda per Pius XI el 1922,[1] va resultar ferida en l'atemptat del Liceu de 1893. Va mantenir una forta vinculació amb la ciutat de Cornellà i va participar en els Jocs Florals de 1908, organitzats pel Centre Catalanista l'Avenç del mateix municipi.[2]

Va mantenir el Palau Mercader de Cornellà des de la mort del seu espòs fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936, any en què el Comitè Revolucionari el va decomissar i va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, hi tornaria per establir-hi la seva residència definitiva.[2]

Paral·lelament va instituir la Fundació Bell-lloc-Pozzali, que tenia com a objectiu la urbanització del parc de Can Mercader. La forta oposició del veïnat del Barri d'Almeda de Cornellà i el resultat d'una consulta popular a membres de l'àmbit social, cultural i històric de la ciutat va impedir l'èxit del projecte i la fundació es va dissoldre.[2][4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Necrología: La condesa viuda de Belloch». La Vanguardia, 15-01-1953, pàg. 11.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tardà i Coma, Joan. «Pozzali i Grotti, Paulina». A: Cornellanencs. Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1996, p. 35, 98, 108. ISBN 84-921-736-0-2. 
  3. Tardà i Coma, Joan. «Mercader i de Zufia, Arnau». A: Cornellanencs. Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1996, p. 19, 51, 98, 108. ISBN 84-921-736-0-2. 
  4. Parròquia de Santa Maria «El futuro de la Fundación Bell-lloc – Pozzali sometido a consulta popular» (en castellà). El pensamiento, 303, 9-1970. Arxivat de l'original el 2016-10-19 [Consulta: 18 octubre 2016].

Bibliografia

[modifica]