Paullinia yoco
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Sapindaceae |
| Gènere | Paullinia |
| Espècie | Paullinia yoco  R.E.Schult. i Killip 1942 |
.svg){kind=icon}
El yoco (Paullinia yoco) és una planta enfiladissa de la família de les sapindàcies, nativa de la part nord-occidental de l'Amazònia.
Descripció
[modifica]És una liana de 12 cm de diàmetre a la base, amb les tiges llargues i robustes, lacticíferes, amb làtex blanc astringent. Les fulles són pennades, disposades en cinc folíols, el més gran de forma el·líptica, que mesuren fins a 35 cm de longitud. La inflorescència és axil·lar i racimiforme amb flors petites blanques a groguenques, que posseeixen cinc sèpals i pètals submembranacis. Els fruits són capsulars amb tres valves de color vermell quan estan madurs. Al seu interior contenen llavors globoses.[1]
Història
[modifica]La liana yoco ( Paullinia yoco ), com a planta i com a tradició, representa una de les peces del trencaclosques necessària per poder comprendre millor el paisatge biològic i cultural d'un dels refugis pleistocènics més importants i fràgils del planeta i l'arrel d'una de les tradicions xamàniques més forts que encara sobreviuen sobre la terra: la cultura del yagé. Per a aquests pobles indígenes, la vida sense el yoco és tan inconcebible, com podria ser-ho sense el yagé. És anomenada la saba de la selva.
La medicina tradicional li atribueix propietats com a antipirètic i desinfectant.
Per contra, el yoco, liana que viu en estat espontani al peu de les muntanyes de la regió equatorial, aproximadament en la mateixa àrea de dispersió que la guayusa, i encara més en el Putumayo i el Caquetá, s'usa per a l'escorça; aquesta, raspada i abocada en aigua, subministra una beguda amb efectes similars als del guaranà. Conté un 2,73% de cafeïna. [2] Amb una carta de 1856, adreçada a la seva dona, Agostino Codazzi li envia una porció de liana portada de la Ceja de los Andaquíes. L'il·lustre geògraf explica: "Una mica de liana de yoco que serveix per compondre l'estómac llevant tot just la part aspra de l'escorça; després es raspa l'escorça formant com un segó, el qual es posa en una mica d'aigua tèbia després que s'hagi picat i espremut bé el suc del segó posat abans en aigua, i aquest suc és aquell que es beu prenent per dia una presa d'un pouet, o bé es treu l'escorça i es cuina amb una hora de foc posant-hi la quantitat de dues preses, que seria el que dona el tros que es mana i cada presa que quedi en un vaset d'aigua"
El yoco tendeix a desaparèixer per l'extinció de les tribus que l'usaven, i com no s'ha conreat, és difícil trobar-hi mostres per a l'anàlisi.
Propietats
[modifica]És un estimulant nerviós que a més elimina la gana.
Taxonomia
[modifica]Paullinia yoco va ser descrita per R.E. Schult i Killip i publicat a A General History of the Dichlamydeous Plants 1: 660, l'any 1831.[3][4]
Paullinia: nom genèric que li fou donat per Linné en honor de Simon Paulli (1603-1680), un metge i botànic alemany que fou el descobridor de la planta.[5]
yoco: epítet
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Paullinia yoco R.E.Schultes & Killip. SIAMAZONIA
- ↑ Schultes, Richard Evans (1942) "Plantae Colombianae II: Yoco: a Stimulant of Southern Colòmbia"; Botanical Museum Leaflet 10: 301-324 Universitat Harvard.
- (1943) "Plantae Colombianae III: Una planta estimulante del Putumayo"; Revista Facultad Nacional de Agronomía 5: 59-79. Medellín: Universitat Nacional de Colòmbia.
- ↑ Paullinia yoco a Trópicos
- ↑ Paullinia yoco a PlantList
- ↑ Carl von Linné: Critica Botanica. Leiden, 1737, S. 94
Bibliografia
[modifica]- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: iviii,.
- Renner, S. S., H. Balslev & L. B. Holm-Nielsen 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador—A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.