Paviments Escofet
|
No s'ha de confondre amb Casa Escofet. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Establiment comercial  | |||
| Arquitecte | Josep Pascó i Mensa | |||
| Cronologia | ||||
| 1890 | construcció | |||
| 1920 | mudança | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Ronda Universitat, 20 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Element d'interès paisatgístic | |||
| Id. Barcelona | 1601 | |||
Paviments Escofet és una botiga a la ronda de la Universitat, 20 de Barcelona, catalogada com a element d'interès paisatgístic (categoria E3).[1][2]
Història
[modifica]El 1886, Jaume Escofet i Milà fundà l'empresa Escofet, Fortuny i Cia, dedicada a la fabricació de paviments hidràulics (rajoles de ciment emmotllat i premsat) al carrer del Gasòmetre, 10.[2] El 1890, l'empresa va obrir una botiga d'exposició i venda a la ronda de Sant Pere, 8,[3] amb una decoració que mostrava els seus productes, realitzada pel director artístic de l'empresa, Josep Pascó i Mensa.[2] El 1895, la companyia canvià de nom a Escofet, Tejera i Cia, i el 1907, a E.F. Escofet i Cia S. en C.[2]
El 1920, l'establiment i la decoració foren traslladats al seu emplaçament actual.[4][2] El 1940, després de la mort d'Emili Ferré i Escofet, assassinat l'any 1937, l'empresa passà a dir-se Fill d'E.F. Escofet S.A.[2]
El 2009, l'empresa Escofet deixà el local.[2] Poc després s'hi instal·là un establiment dedicat a la venda de productes ecològics.[5]
Descripció
[modifica]La decoració exterior és l'original, havent-se conservat completament, tot i que s'ha adaptat a les dimensions i formes arquitectòniques del nou local. Aquest recurs permet visualitzar la força expressiva que Pascó tragué als plafons de pedra artificial, emmarcats en fusta, coronats per un ràfec de dos nivells, fet també en fusta, on aprofita la part inferior com a element publicitari (en lletres de fusta retallades i sobreposades es llegeix el nom de l'empresa: «H. de E.F. ESCOFET S.A.»), mentre que, el superior, amb tota la seva càrrega decorativa, en certa manera també publicita les possibilitats decoratives.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Antiga Paviments Escofet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E3: Elements d'interès paisatgístic, 26-02-2016, p. 64-66.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 71, 341.
- ↑ Arquitectura y construcción, 1920-1921, p. 316.
- ↑ «Woki Organic Market». Ruta dels emblemàtics. FICC (Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya). [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «Paviments Escofet». Cercador Patrimoni Arquitèctonic. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 15-10-2014.
Enllaços externs
[modifica]
- «Paviments Escofet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Historia de más de 130 años». Escofet.