Peña de Bernal
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Sierra Gorda | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Sierra Gorda | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Querétaro (Mèxic) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.510 m | |||
| Prominència | 350 m | |||
La Peña de Bernal és el tercer monòlit més gran del món; està situat al poble de Bernal, que pertany al municipi d'Ezequiel Montes, a l'estat de Querétaro, Mèxic.[1] Segons uns estudis realitzats, la Peña es formà a partir d'un volcà inactiu; posteriorment la lava de l'interior es tornà sòlida i l'erosió que va patir al llarg dels anys feu desaparèixer les restes del volcà. El magma sòlid que en restà és el que constitueix i dona forma al monòlit.
El mot «Bernal», que dona nom tant al poble com al monòlit, segons la pàgina web del municipi, és d'origen basc i l'utilitzaren els conqueridors per a «denominar algun penyal gran i allargat que es trobava aïllat». Ma'hando, en llengua otomí i De'hendo, en txitximeca, signifiquen igualment: 'enmig de dos'.[1] Cada any, el 21 de març, durant l'equinocci de primavera, milers de visitants es donen cita a la Peña i els seus voltants, per a una festa «misticoreligiosa».[2]
Ubicació i història
[modifica]
La Peña de Bernal és el tercer monòlit més gran del món, després del Penyal de Gibraltar a la mar Mediterrània i del Pâo de Açúcar a Rio de Janeiro, Brasil. Té una altitud de 2.515 msnm i de 288 m d'alçada.[1] Es considera que aquesta formació rocosa té una existència de més 10 milions d'anys i que procedeix d'un volcà que al llarg dels anys es va tornar inactiu i que la lava del seu interior se solidificà. Posteriorment l'erosió i el temps feren desaparèixer la resta del volcà i en restà només el magma sòlid.[3]
Es troba al poble de Bernal, a 57 km de la capital de l'estat de Querétaro.[4][5] El poble fou fundat l'any de 1642, quan algunes famílies espanyoles s'apropiaren les terres que eren habitades per indígenes txitximeques; la seua font de subsistència en l'època del virregnat fou la mineria.[1] En l'actualitat Bernal se sosté principalment per les activitats turístiques. Al febrer de 2006 fou catalogat com a «Poble màgic», per la Secretaria de Turisme de Mèxic, «pels seus atributs simbòlics, llegendes i història»: aquest qualificatiu s'atorga com un reconeixement a la preservació del patrimoni cultural i històric.
Al novembre de 2007 la Peña de Bernal fou reconeguda per la Secretaria de Turisme i la TV Azteca com una de les 13 Meravelles de Mèxic.[6] Al setembre de 2009 s'inscrigué en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO com a: «Llocs de memòria i tradicions vives dels otomí-txitximeques de Tolimán: la Peña de Bernal, guardiana d'un territori sagrat».[7]
Cada 21 de març, en l'Equinocci de primavera, s'apleguen a la Peña milers de visitants, en una festivitat misticoreligiosa. Les persones hi acudeixen per, com diuen elles, «carregar-se d'energia», que creuen que transmeten les pedres monolítiques i els jaciments minerals de l'interior.[3]
Ascens
[modifica]L'ascens al cim de la Peña de Bernal no és fàcil, tot i que hi ha un camí definit en la major part; el darrer tram, d'uns 45 metres, és vertical.[3]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Peña de Bernal de nit -
Fotografia a la distància de la Peña de Bernal vista des del mirador de Cuatro Palos
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ezequiel Montes, Qro. Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. Querétaro-México.com.mx. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ Wagner, Heydi Esperan a 20 mil en Bernal Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., 20 de març de 2008, Diario de Querétaro. Querétaro, Mèxic. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 TERCER MONOLITO MÁS GRANDE DEL MUNDO,[Enllaç no actiu] 10 de setembre de 2007, Diario Rotativo. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ Pueblo mágico: Bernal. Arxivat 2010-02-10 a Wayback Machine. depaseo.com.mx. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ La Peña de Bernal, Querétaro Cdtravel.net. Consultado 22 de diciembre de 2009
- ↑ Recibió La Peña de Bernal la presea de TV Azteca Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., 26 de novembre de 2009, Diario de Querétaro, Qro., Mèxic. Consultado el 22 de desembre de 2009.
- ↑ UNESCO: Llocs de memòria i tradicions vives dels otomí-txitximeques de Tolimán: la Peña de Bernal, guardiana d'un territori sagrat. Inscrita el 2009 sobre la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Consultat el 22 de desembre de 2009.
Enllaços externs
[modifica]