Pediplà
Un pediplà és una característica geomorfològica que emergeix en regions àrides a través de la unió gradual de pediments o glacis d'erosió.[1] És la suma de pediments que arriben a contactar en regions àrides o semiàrides.[2] En geologia i geomorfologia, els processos mitjançant els quals es formen els pediplans, es coneixen com a pediplanació.
Els conceptes de pediplà i pediplanació van ser descrits per primera vegada pel geòleg Lester Charles King[3] al seu llibre de 1942 South African Scenery.[4] El concepte va guanyar notorietat ja que es juxtaposava a la peneplanació.
Un pediplà es distingeix d'un peneplà perquè té una fina capa de grava i és relativament costerut, mentre que un peneplà està cobert amb sòl residual de profunditat i és extremadament pla, amb pendents inferiors a 10 metres per km. Fins i tot s'ha suggerit que no hi ha autèntics peneplans, i que la majoria de peneplans identificats són en realitat pediplans.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «pediplà». enciclopèdia.cat GEC, 2021. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ Rossello, V.M.. Manual de geografia física. 2a edició. Universitat de València, 1998, p. 320-321. ISBN 84-370-3466-3.
- ↑ «Lester Charles King» (en anglès), 2023. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ King, L. C.. South African Scenery: A Textbook of Geomorphology (en anglès). 3. Oliver and Boyd Limited, 1942, 1942, p. 340.
- ↑ Lester King «Canons of landscape evolution». GSA Bulletin, 64 (7), 1953, pàg. 721-752.
Bibliografia
[modifica]- De Pedraza, J.. Geomorfología: principios, métodos y aplicaciónes (en castellà-espanyol). Rueda, 1996, p. 414. ISBN 8472070875, 9788472070875.