Vés al contingut

Pedra Llarga (Montner)

Plantilla:Infotaula indretLa Pedra Llarga
Tipusmenhir Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorJoseph Jaubert de Réart Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficacoll de la Batalla Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísFrança
RegióCatalunya Catalunya del Nord
ComarcaRosselló
MunicipiMontner
LocalitzacióColl de la Batalla
Map
 42° 43′ 37″ N, 2° 40′ 09″ E / 42.726806°N,2.669083°E / 42.726806; 2.669083
Característiques
Altitud265,5
Història
Data de descobriment o invenció1835 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservacióenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata

La Pedra Llarga, o Pedra de Montner, també anomenada Mastra de Rotllan, era un menhir del terme comunal de Montner, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, a tocar de l'antic terme de rossellonès de Caladroer, antigament pertanyent a Millars, a la Catalunya del Nord, actualment integrat en el de Bellestar, de la comarca de la Fenolleda.

Està situat[1] a l'extrem nord-est del terme de Caladroer, al Coll de la Batalla.

Fou donat a conèixer per Joseph Jaubert de Réart el 1835, que el va descriure dient que tenia forma cònica i feia 4 metres de llargària.[2] El dolmen fou destruït i les seves pedres, fetes servir en la construcció d'un pont l'any 1823.[3] El mateix Jaubert esmenta l'existència d'un altre menhir al Coll de la Batalla. Segons alguns estudiosos, es tractava d'una fita termenal medieval, i no d'un megàlit prehistòric.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes (en (francès)). Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245. 
  • Becat, Joan. «94 - Montner». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. «181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)». A: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 54. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2013, p. 31-184.  Llegiu-lo en línia