Pedro Fernández de Temiño
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1532  Burgos (Espanya) | ||||||||||
| Mort | 29 agost 1590 (57/58 anys) | ||||||||||
| Bisbe d'Àvila | |||||||||||
| 1581 – 1590 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1582–), sacerdot catòlic | ||||||||||
| Consagració | Antonio de Pazos y Figueroa | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Pedro Fernández de Temiño (Burgos, 1532 - ?, 29 d'agost de 1590)[1][2] va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila entre 1581 i 1590.
Provinent d'una família d'hidalgos, fill de Francisco de Temiño y María Íñiguez de Retes. Col·legial al Col·legi Major d'Oviedo de la Universitat de Salamanca, on va llicenciar-se. Va ser canonge de la catedral de Toledo i de Lleó, membre del Consell del Rei i de la Inquisició.[1][3] Inquisidor de Calahorra, col·laborador del l'inquisidor general Gaspar de Quiroga, però en ser apartat aquest del favor reial, Temiño també en va patir les conseqüències.[4] Després de refusar el bisbat de Cuzco,[5] va ser nomenat bisbe d'Àvila l'11 de setembre de 1581. Va morir el 29 d'agost de 1590.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fernández Collado, 1999, p. 76.
- ↑ Cheney, David M. «Fitxa de Pedro Fernández Temiño». Catholic Hierarchy.
- ↑ Escudero, 2011, p. 165.
- ↑ Pizarro Llorente, 2004, p. 241.
- ↑ Beltrán de Heredia, 2001, p. 381.
Bibliografia
[modifica]- Beltrán de Heredia, Vicente. Cartulario de la Universidad de Salamanca (1218-1600). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2001.
- Escudero, José Antonio. Los hombres de la monarquía universal. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2011.
- Fernández Collado, Ángel. La catedral de Toledo en el siglo XVI: vida, arte y personas (en castellà). Toledo: Diputación Provincial de Toledo, 1999.
- Pizarro Llorente, Henar. Un gran patrón en la corte de Felipe II: Don Gaspar de Quiroga. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2004.